cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
24°

Prohens: «Les Balears són un territori amb identitat pròpia i riquesa en la seva cultura, però pertanyen a Espanya»

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha pres possessió del seu càrrec aquest divendres i s'ha reivindicat com a exemple d'«un canvi imparable i inajornable».

Així s'ha expressat la nova líder de l'Executiu en l'acte celebrat a La Llotja de Palma, després de jurar el càrrec per la seva «consciència i honor», i en el qual ha apuntat que les Balears «seran el que els seus ciutadans vulguin que sigui».

En el seu discurs de presa de possessió, Prohens ha afirmat que el seu Govern es recolzarà en la «iniciativa privada» per a afrontar els diferents reptes que tenen les Balears, ja que, des del seu punt de vista, «les institucions no poden fer-ho soles», per la qual cosa ha demanat passar de «la prohibició i l'intervencionisme» a la «responsabilitat individual».

«Perquè el camí de les Balears, la generació d'oportunitats, el treball pel benestar de tots, l'aposta per la sostenibilitat i la cura del medi ambient o garantir drets, com el de l'accés a l'habitatge, no es pot ni es vol fer només des de les administracions, sinó que s'ha de retornar el protagonisme a la iniciativa individual i privada», ha asseverat.

En aquest sentit, ha aprofundit que construirà una administració al «servei dels ciutadans», no una administració que «sigui un obstacle o es dediqui a posar traves». «Entre la prohibició i el no a tot, i el salvi's qui pugui, hi ha l'equilibri des de la gestió, la regulació necessària i la responsabilitat individual», ha manifestat.

Des del seu punt de vista, sobren els motius per a «confiar la societat», que en unes dècades «varen passar d'una economia de subsistència a ser una terra dinàmica i generadora de riquesa i oportunitats per a tots». En aquest moment, ha reivindicat les generacions predecessores que «el varen fer sense estudis, sense grans plans estratègics i sense gurus, només amb l'ADN emprenedor i valent que encara impregna i persisteix en els balears».

Més endavant, ha exemplificat alguns dels reptes als quals s'enfrontaran les Balears en els pròxims anys com són «l'increment poblacional, l'envelliment i les necessitats associades, la salut mental, especialment de la població més jove, la cerca de la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, la fragilitat del territori o l'aprofitament de les oportunitats que donen les noves tecnologies, com els avanços en intel·ligència artificial».
La nova presidenta ha començat la seva al·locució amb l'assumpció del càrrec amb «la responsabilitat i l'honor» que suposa «representar les Balears i treballar per la seva gent», alguna cosa que farà dins el marc de l'Estatut i de la Constitució, així com d'una Unió Europea, de la qual ha indicat que les Balears volen ser «protagonistes».

Una tasca que ha afirmat que li van consignar els ciutadans el passat 28 de maig en les eleccions autonòmiques, un mandat que ha demanat «no perdre mai de vista, perquè és el valor de les urnes i de la democràcia, la voluntat del poble, i el que li ha permès tenir la confiança del Parlament».

Prohens també ha reivindicat «haver complit amb la seva paraula» de «governar en solitari» i s'ha compromès a «complir el seu programa i els acords aconseguits».
La mandatària recentment proclamada ha incidit en què serà la presidenta «per a tots i per a les quatre illes», al mateix temps que es mostrarà «conscient de la realitat plural i diversa».

«Una presidenta per a tots, contra les divisions i els enfrontaments, contra la política de trinxeres; perquè, sense por a la discrepància i al debat d'idees que pens defensar amb orgull, vull una política de ponts i de diàleg», ha insistit.

Castellà i unitat d'Espanya

Prohens ha pronunciat gran part del seu discurs en català, encara que ha reservat una part al castellà, destinada a les reivindicacions al futut Govern espanyol que sortirà de les urnes el 23J.

Entre les exigències a l'Estat, la presidenta ha situat un «millor finançament per a les Balears», millor connectivitat, reconèixer el «desavantatge que pateixen empreses i autònoms per la insularitat» i una «insularitat digna per als funcionaris».

Dos dels moments més aplaudits de la seva intervenció, han estat quan ha promès una especial atenció a col·lectius de funcionaris com els sanitaris, en passar «dels aplaudiments als fets», els docents, als quals «valorarà el seu criteri a les aules» i els funcionaris que «ens protegeixen, que fan una tasca, no sempre agraïda, per la seguretat als carrers».

L'altre moment que ha arrencat l'ovació de la seva audiència ha estat amb la referència de la pertinença de les Balears a Espanya, malgrat reconèixer que són un territori amb «identitat pròpia i riquesa en la seva cultura», però que «no formen part de cap altre país que no sigui una Espanya plural i diversa, de la qual sentir-se orgullosos».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Pep, fa 12 mesos
Vot massiu per a la Cup, ERC o Sumar!
Valoració:1menosmas
Per Obvio, fa 12 mesos
Ok, Prohens, y el agua moja…
Valoració:0menosmas
Per Catalunya insular, fa 12 mesos
EE Asprer: El nostre passaport és espanyol i francès perquè som una nació ocupada per Espanya i França. És a dir que els "nostres" documents d'identitat són estrangers. Com tu.
Valoració:5menosmas
Per Eh que sí?, fa 12 mesos
Ves quin remei... S´han imposat per la força, senyora!
Com pertanyien Les Filipines, Flandes, Veneçuela, Perú, Argentina, Colòmbia, Cuba... i tants d´altres països, feliços i alliberats del jou.
Valoració:10menosmas
Per Víctor, fa 12 mesos
Ho defineix bé. Les illes son d'Espanya, som de la seva propietat i per tant ens tracten com a la colònia que som.
Valoració:7menosmas
Per Dic jo, fa 12 mesos
It's like singing to the Death, Joe.🎶
Valoració:0menosmas
Per PARA DIC YO, fa 12 mesos
Las fronteras se pueden cambiar. Sin lugar a dudas. Y se puede hacer con dinero (los alemanes están comprando esta isla o los franceses Menorca), se puede hacer a la fuerza (como lo ha intentado MES en los ultimos años) o cuando la sociedad vota, como ha votado la sociedad mallorquina, pues las fronteras no se mueves. Aqui no somos catalanes … ni lo seremos … y fin.
Valoració:-14menosmas
Per Dic jo, fa 12 mesos
Vista des de l'espai a la Terra no es veu ni una sola frontera, llevat de la murada xinesa si t'hi fixes molt. Les fronteres les han pintades els humans, i com a tals es poden canviar. De fet ho fan cada dia i ho seguiran fent. Igual que els papers que te diuen qui ets i a qui pertanys.
N'hi ha que confonen intel.ligencia amb filldeputisme, però hi ha una gran diferència: l'intel.ligencia és vida i el filldeputisme és mort. I ningú ens podrà prendre la llibertat d'escollir entre l'una i l'altra.
Valoració:7menosmas
Per EE Asprer, fa 12 mesos
Lluís Felipe … lo que és molt probable, és que si el 100% dels mallorquins tenen passaport espanyol, a tots els mapes del món Mallorca forma part d’Espanya, Mallorca és Espanya!!! Igual que la regió de Catalunya.
I encara més probable, que els països catalans mai passin de ser una fantasia. Pots somniar, et pots tocar però … despertaràs … .
Valoració:-16menosmas
Per Destroyer, fa 12 mesos
El discurso debería haber sido mayoritariamente en la lengua mayoritaria, el español. Hay mucho camino por recorrer, pero con inteligencia, con discreción y convencimiento lo recorreremos.
Valoració:-21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente