La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha pres possessió del seu càrrec aquest divendres i s'ha reivindicat com a exemple d'«un canvi imparable i inajornable».

Així s'ha expressat la nova líder de l'Executiu en l'acte celebrat a La Llotja de Palma, després de jurar el càrrec per la seva «consciència i honor», i en el qual ha apuntat que les Balears «seran el que els seus ciutadans vulguin que sigui».

En el seu discurs de presa de possessió, Prohens ha afirmat que el seu Govern es recolzarà en la «iniciativa privada» per a afrontar els diferents reptes que tenen les Balears, ja que, des del seu punt de vista, «les institucions no poden fer-ho soles», per la qual cosa ha demanat passar de «la prohibició i l'intervencionisme» a la «responsabilitat individual».

«Perquè el camí de les Balears, la generació d'oportunitats, el treball pel benestar de tots, l'aposta per la sostenibilitat i la cura del medi ambient o garantir drets, com el de l'accés a l'habitatge, no es pot ni es vol fer només des de les administracions, sinó que s'ha de retornar el protagonisme a la iniciativa individual i privada», ha asseverat.

En aquest sentit, ha aprofundit que construirà una administració al «servei dels ciutadans», no una administració que «sigui un obstacle o es dediqui a posar traves». «Entre la prohibició i el no a tot, i el salvi's qui pugui, hi ha l'equilibri des de la gestió, la regulació necessària i la responsabilitat individual», ha manifestat.

Des del seu punt de vista, sobren els motius per a «confiar la societat», que en unes dècades «varen passar d'una economia de subsistència a ser una terra dinàmica i generadora de riquesa i oportunitats per a tots». En aquest moment, ha reivindicat les generacions predecessores que «el varen fer sense estudis, sense grans plans estratègics i sense gurus, només amb l'ADN emprenedor i valent que encara impregna i persisteix en els balears».

Més endavant, ha exemplificat alguns dels reptes als quals s'enfrontaran les Balears en els pròxims anys com són «l'increment poblacional, l'envelliment i les necessitats associades, la salut mental, especialment de la població més jove, la cerca de la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, la fragilitat del territori o l'aprofitament de les oportunitats que donen les noves tecnologies, com els avanços en intel·ligència artificial».
La nova presidenta ha començat la seva al·locució amb l'assumpció del càrrec amb «la responsabilitat i l'honor» que suposa «representar les Balears i treballar per la seva gent», alguna cosa que farà dins el marc de l'Estatut i de la Constitució, així com d'una Unió Europea, de la qual ha indicat que les Balears volen ser «protagonistes».

Una tasca que ha afirmat que li van consignar els ciutadans el passat 28 de maig en les eleccions autonòmiques, un mandat que ha demanat «no perdre mai de vista, perquè és el valor de les urnes i de la democràcia, la voluntat del poble, i el que li ha permès tenir la confiança del Parlament».

Prohens també ha reivindicat «haver complit amb la seva paraula» de «governar en solitari» i s'ha compromès a «complir el seu programa i els acords aconseguits».
La mandatària recentment proclamada ha incidit en què serà la presidenta «per a tots i per a les quatre illes», al mateix temps que es mostrarà «conscient de la realitat plural i diversa».

«Una presidenta per a tots, contra les divisions i els enfrontaments, contra la política de trinxeres; perquè, sense por a la discrepància i al debat d'idees que pens defensar amb orgull, vull una política de ponts i de diàleg», ha insistit.

Castellà i unitat d'Espanya

Prohens ha pronunciat gran part del seu discurs en català, encara que ha reservat una part al castellà, destinada a les reivindicacions al futut Govern espanyol que sortirà de les urnes el 23J.

Entre les exigències a l'Estat, la presidenta ha situat un «millor finançament per a les Balears», millor connectivitat, reconèixer el «desavantatge que pateixen empreses i autònoms per la insularitat» i una «insularitat digna per als funcionaris».

Dos dels moments més aplaudits de la seva intervenció, han estat quan ha promès una especial atenció a col·lectius de funcionaris com els sanitaris, en passar «dels aplaudiments als fets», els docents, als quals «valorarà el seu criteri a les aules» i els funcionaris que «ens protegeixen, que fan una tasca, no sempre agraïda, per la seguretat als carrers».

L'altre moment que ha arrencat l'ovació de la seva audiència ha estat amb la referència de la pertinença de les Balears a Espanya, malgrat reconèixer que són un territori amb «identitat pròpia i riquesa en la seva cultura», però que «no formen part de cap altre país que no sigui una Espanya plural i diversa, de la qual sentir-se orgullosos».