Diari de Balears ha fet arribar un qüestionari a diferents candidatures polítiques per a les eleccions de diumenge, 28 de maig. Aquestes són les respostes de Més per Menorca.

LLENGUA

• Quines mesures proposau per a revertir l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana?

Sortosament a Menorca el departament del Consell Insular responsable de política lingüística ha estat els darrers vuit anys en mans de Més per Menorca i ja s’estan portant a terme mesures en aquesta línia, però no tenim cap dubte que hem de ser més ambiciosos i agosarats, per això cal entrar al món digital, al món de les xarxes socials, etc. En aquest sentit estendrem els exitosos tallers de rap en català, iniciats en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, a tots els centres de secundària de Menorca, i continuarem col·laborant amb la Plataforma per dur a terme nous projectes d’impacte en diferents àmbits socials. A més, ampliarem el suport als projectes d’extensió de l’ús del català en les xarxes socials i l’àmbit audiovisual entre els joves. De la mateixa manera, potenciarem la formació i generació de continguts de pòdcasts, els torneigs de videojocs en català i les xerrades a la fresca de TwitchMenorca.

Altres mesures per fomentar l’ús social del català recollides al nostre programa electoral són les següents:

- Desenvoluparem plans triennals de dinamització lingüística, econòmicament dotats, per desenvolupar accions de normalització lingüística en els sectors en què la situació de la llengua catalana necessita més suport, en col·laboració amb els ajuntaments, les empreses i el teixit associatiu de Menorca.
- Reforçarem la xarxa d’assessors lingüístics de què disposa Menorca i prioritzarem la seva tasca com a dinamitzadors (i no tant com a correctors). Recuperarem les línies d’ajuda del Govern de les Illes Balears als ajuntaments per a la contractació de dinamitzadors lingüís· tics.
- Incrementarem línies d’ajuts, convenis i col·laboracions específiques per a empreses i serveis destinades a la normalització del català, acompanyats dels recursos necessaris per aplicar-los.
- Consolidarem les línies d’ajuts per als mitjans de comunicació en català i per a expressi· ons artístiques (música, teatre i d’altres) que facin ús de la llengua.
- Millorarem les clàusules socials lingüístiques en la normativa de contractació pública.

• Com assegurareu els drets lingüístics dels catalanoparlants?

Nosaltres defensam els drets lingüístics dels catalanoparlants en tots els àmbits. En aquest sentit, un dels aspectes claus és recuperar la legislació que regulava els drets lingüístics dels catalanoparlants en el comerç: garantir que cap consumidor és discriminat per mor de la llengua que parli, garantir que en establiments de més de tres treballadors els consumidors puguin ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials (i, per tant, també en català), garantir que la cartelleria estigui almenys en català, etc. Aquests drets van ser derogats per Bauzà i el Govern Armengol no ha tingut la valentia necessària per recuperar-los. De fet, des de Més per Menorca ho hem portat al Parlament en diverses ocasions i el PSOE hi ha votat en contra. A més, consideram necessària una legislació que reculli i garanteixi els drets lingüístics dels catalanoparlants de no ser discriminats en cap dels àmbits del consum.

En el sector públic, aplicarem el requisit de coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de feina públic, d’acord amb el que preveu la Llei de normalització lingüística i la Llei de funció pública, també a la sanitat pública, amb l’objectiu de garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans. També serem reivindicatius davant Madrid perquè els ciutadans puguin dirigir-se a l’administració central en català.

Per altra banda, vetlarem per la correcta dotació de mitjans humans i econòmics de l’Oficina dels Drets Lingüístics de les Illes Balears, creada aquesta darrera legislatura arran de la pressió de Més per Menorca.

A més, consideram necessari difondre els drets lingüístics perquè la gent prengui consciència que té aquests drets i que ha d’exercir-los. És una lluita contra poders i institucions que els vulneren constantment. Des de les administracions hem de donar la seguretat que els ciutadans i ciutadanes tindran tot el suport si pateixen discriminació per aquest tema. No és una batalla individual, ha de ser col·lectiva.

FEMINISME

• Segons el vostre parer, com s’ha de combatre la violència masclista des de les institucions?

En primer lloc cal prevenció. Ja hem posat en marxa diversos programes d’activitats gratuïtes a realitzar als centres educatius. Però això no basta ni de bon tros. Calen accions decidides i valentes per deturar aquesta xacra.

En tot cas, millorarem l’atenció i establirem ajuts econòmics i assistencials per a dones i els seus fills i les seves filles que hagin estat víctimes de violència, amb independència de l’existència o no d’un procés judicial. A més, reclamarem a l’Estat el finançament necessari per a l’atenció jurídica, psicològica i social de les víctimes.

• En termes electorals i institucionals, quins són els darrers sostres de vidre que s'han de rompre?

Malauradament no són els darrers, la legislació que ha propiciat una major presència de dones a les institucions eren i són absolutament necessàries, però el problema persisteix perquè totes les formacions polítiques, en major o menor grau, mantenen estructures heteropatriarcals. Això és el pitjor sostre de vidre. Sense eliminar-lo no serà possible una altra forma de fer política.

CULTURA

Quines mesures aplicareu per a garantir l'accés a la cultura?

Tot partint d’una premissa fonamental com és que l’accés a la cultura no ha de dependre del poder adquisitiu, des del Consell de Menorca hem creat diversos programes que van en aquesta línia. Algunes de les nostres propostes per garantir l’accés a la cultura són les següents:

- Donarem suport a les escoles municipals de música, dansa i arts plàstiques, per fer-les més accessibles a tothom. Treballarem perquè el Pla d’Ensenyaments Artístics de la Con· selleria d’Educació reconegui les especificitats de la realitat menorquina i comprometi el reconeixement, suport i finançament dels ensenyaments no reglats.
- Impulsarem línies de treball de política intercultural de caràcter transversal i interdeparta· mental amb l’objectiu d’afavorir la participació i la creació cultural de les persones nouvin· gudes i de la segona generació, amb atenció especial als joves, així com el seu coneixe· ment i intercanvi amb les manifestacions de la cultura popular i tradicional de Menorca.
- Desenvoluparem accions i projectes per a la integració i la cohesió social en l’àmbit de la cultura, i implantarem mesures per afavorir la participació i l’accés al consum cultural dels joves, la gent gran, els col·lectius en risc d’exclusió social i els col·lectius invisibles. Establi· rem acords amb entitats especialitzades que promouen l’accessibilitat universal a la cultura perquè prestin el seu servei d’assessorament i acompanyament als agents culturals públics i privats de Menorca.
- Estudiarem la viabilitat de la implantació d’una renda bàsica universal cultural: un import que es transferirà periòdicament a tots els ciutadans amb la condició que sigui gastat en cultura.
- Promourem els espais educatius i formatius dels museus i centres d’art, així com els intercanvis d’artistes, les beques, les estades, els centres de recursos, els tallers i les residències d’artistes.

• Quines accions de promoció i difusió de la producció cultural de les Illes Balears proposau?

Tenim ben clar que l’àmbit cultural català hauria d’estar íntimament interrelacionat pel que fa a la difusió i promoció cultural. Cal major cooperació entre les administracions, aquesta cooperació tindria un efecte multiplicador en mesures preses a les Illes Balears. Per aquest motiu, les nostres propostes en aquest àmbit són les següents:

- Farem una política de projecció exterior que consideri la resta de territoris de parla catalana com l’àmbit preferent perquè els nostres artistes puguin donar a conèixer les seves creacions.
- Promourem la circulació els artistes, escriptors i investigadors de Menorca amb actuacions a les Illes i a l’exterior, revisant i impulsant el programa TalentIB i les convocatòries del Govern de les Illes Balears en l’àmbit de la cultura.
- Treballarem perquè l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) treballi com a central de serveis tant per al Govern de les Illes Balears com per als consells insulars, tot garantint la participació d’aquests en els seus òrgans de govern. També vetlarem perquè la normativa que en reguli el funcionament, els plans d’actuació i les convocatòries de suport que desenvolupi garanteixin una atenció específica a la realitat diferenciada de cada illa.
- Continuarem impulsant les relacions amb l’Institut Ramon Llull, el programa Lletres Compartides, amb la Institució de les Lletres Catalanes, i la col·laboració amb altres entitats públiques de l’àmbit de la cultura dels territoris de parla catalana per desenvolupar conjuntament programes i activitats d’intercanvi, promoció i reforç de la identitat compartida.
- Intensificarem el suport al sector audiovisual professional de Menorca, i potenciarem l’illa com a localització de produccions i rodatges de l’exterior, impulsant el treball de la Menorca Film Commission, amb la participació del sector local.
- Col·laborarem amb la resta de territoris de parla catalana per afavorir les coproduccions i la recepció mútua de les produccions culturals, per tal de crear un vertader espai audiovisual comú.

AUTOGOVERN

• En termes generals, com valorau els 40 anys d'autonomia de les Illes Balears?

Si pensam d’on veníem la valoració ha de ser positiva, si ens fixam on som i on podríem ser ja no ho és tant. Cal avançar molt més en l’autogovern de cada una de les illes, ser molt més reivindicatius i contundents davant l’espoli que patim, davant el procés de substitució lingüística i cultural, davant el concepte obsolet de turisme que ens porta a l’abisme com a societat.

• Sou partidaris de la plena sobirania de les Illes Balears?

Som partidaris de la plena sobirania de Menorca.

LGTBI+

• Quines mesures proposau per a acabar amb les discriminacions lgtbifòbiques?

Programes educatius, formació social i foment de valors cívics d’igualtat en primer lloc, i alhora tolerància zero contra la lgtbifòbia. Algunes de les nostres mesures més destacades en aquest àmbit són les següents:

- Desenvoluparem accions d’informació i sensibilització per respectar l’orientació afectivos· exual de les persones majors LGTBI+ en la vida pública en general, i en residències i altres institucions en particular. Promourem l’assessorament i la formació dels professionals que atenen la gent gran per millorar el respecte a la llibertat sexual i a les diferents identitats i expressions de gènere.
- Reconvertirem l’actual Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI Menorca) en un servei insular d’atenció a les sexualitats amb l’objectiu d’atendre i acompanyar els joves i el seu entorn, en el procés de creixement per afavorir la vivència d’una sexualitat positiva i responsable.
- Afavorirem la visibilitat social de la diversitat de models familiars i garantirem els drets de les persones LGTBI+ en la declaració d’idoneïtat en els processos d’adopció.
- Promourem la conscienciació contra la LGTBI+fòbia en l’esport i el ple exercici de la lliber· tat d’identitat de gènere.

• Com garantireu els drets i la seguretat de les persones trans? Atenció mèdica, reconeixement legal…

Tant l’atenció mèdica com el reconeixement legal són qüestions que s’haurien de tenir més que assumides. Íntegralment. Cal anar més enllà, garantir legislativament que és punible qualsevol mena de discriminació.

TERRITORI

• Creis que són necessàries mesures de protecció del sòl rústic? Quines?

La mesura és ben simple. És la que apliquem a Menorca des del 2003. En sòl rústic no es pot construir. I punt.

• En general, a les Illes Balears ens convé un decreixement? Com es pot fer?

No tan sols ens convé, és absolutament necessari, una qüestió de supervivència. Per açò, vam aconseguir aprovar la moratòria turística que suspèn durant quatre anys l’atorgament de noves places turístiques a Menorca. A partir d’aquí, cal recalcular la capacitat de càrrega. Nosaltres proposam crear una borsa de places turístiques amb la prohibició de crear noves places turístiques a no ser que se’n donin de baixa dues existenrs per una de nova. A més, proposam deixar de fer promoció turística amb doblers públics i duplicar l’import de l’Impost de Turisme sostenible.

A més, hem de desenvolupar la Llei de Menorca Reserva de Biosfera i desplegar tots els instruments que aquesta preveu per limitar l’entrada de cotxes a l’illa, regular els fondejos, etc.

TURISME

• Quins model turístic defensau per a les Illes Balears?

Un model que sigui respectuós amb l’entorn natural i amb el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Aquest és el veritable turisme de qualitat.

• Què proposau per a acabar amb la massificació turística?

Com ja s’ha esmentat, supressió de la promoció turística, limitació d’entrada de vehicles, d’amarraments, etc . I gestió des de cada illa dels aeroports i ports per controlar número de vols, creuers, iots...

FEINA

• Estau a favor d’implantar la setmana laboral de quatre dies?

No és un tema que considerem prioritari, creiem que abans cal incidir en la millora dels salaris, en el control de les hores extraordinàries, en superar la discriminació salarial per qüestió de gènere, en millorar les condicions de treball i la seguretat laboral, etc. En tot cas, al nostre programa electoral hi tenim l’estudi de diferents opcions per a la implantació de la jornada laboral reduïda i la setmana laboral de quatre dies.

• Com es pot fer perquè l'augment del cost de la vida no perjudiqui els drets laborals dels treballadors?

Només hi ha una fórmula possible: redistribució més equitativa dels beneficis empresarials.

MEDI AMBIENT

• Creis que és necessari limitar l'arribada de grans creuers als ports de les Balears? On situaríeu el límit?

Cal un estudi tècnic a fons per fixar la capacitat de càrrega de cada una de les Illes i així establir els límits, però aquests són absolutament necessaris. Tanmateix, no es pot analitzar aïlladament. Limitar creuers i vols en funció del que s’estableixi com a una situació equilibrada.

• Quines són les principals mesures que proposau sobre aquest tema?

Fonamental: que cada una de les illes assumeixi la gestió dels ports i aeroports.

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

• Com valorau el Pla de Fosses?

Satisfactori, sense dubtes.

• Quines serien les vostres properes actuacions?

Algunes de les mesures més destacades en el nostre programa electoral referides a memòria democràtica són les següents:

- Desenvoluparem un pla de difusió dels llocs de la memòria democràtica de Menorca, amb la senyalització dels indrets més rellevants i el disseny i la realització de rutes i itineraris de la memòria que incloguin també les osseres i els búnquers i les trinxeres de costa.
- Continuarem impulsant la investigació i l’excavació dels refugis antiaeris de tots els municipis de l’illa, i estudiarem la possibilitat de fer-ne visitable algun.
- Impulsarem la creació a Menorca d’un mur de la memòria dedicat al reconeixement de totes les víctimes republicanes assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme, tal com ja hi ha a les altres illes.
- Continuarem exigint al Ministeri de Defensa l’enderrocament del monòlit franquista dels quarters de la plaça de l’Esplanada de Maó.

MIGRACIÓ

• Sou partidaris que la població de les Illes Balears continuï creixent al ritme actual?

No, hem d’intentar frenar la superpoblació que patim.

• Què hem de menester per a garantir una correcta acollida i integració de les persones nouvingudes?

Un pla integral, amb suficient dotació pressupostària, que vagi des de l’acompanyament social al coneixement i estimació dels nostres trets d’identitat.

HABITATGE

• Com es pot frenar l'especulació? Sou partidaris de limitar la compra d'habitatge a no residents?

Som partidaris de limitar la compra d’habitatges a no residents, efectivament. De fet, vam ser el primer partit que ho va proposar al Parlament de les Illes Balears. A més, també proposam la normativa del visats d’or, que permet a estrangers obtenir la residència si compren immobles de luxe.

Per altra banda, impulsarem una política fiscal que eviti l’especulació i afavoreixi l’accés a l’habitatge per part de les classes populars i treballadores. En aquest sentit, proposarem la reducció de l’impost de transmissions patrimonials per a l’adquisició d’immobles de baix import i gravarem amb un tipus molt més alt l’adquisició d’habitatges de luxe.

• Quines mesures proposau per a garantir l'emancipació de la gent jove?

La millor manera de garantir l’emancipació de la gent jove és dur a terme una autèntica política d’habitatge, garantit que aquest dret no esdevengui un negoci per a uns pocs. Algunes de les nostres mesures més destacades en matèria d’habitatge són les següents:

- Posar 200 habitatges de lloguer social a disposició de la població de Menorca cada any durant els pròxims deu anys.
- Exigirem a l’Estat que tots els immobles de la SAREB (banc dolent) i de Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa (INVIED) a les Illes Balears siguin cedits a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) perquè passin a formar part del parc d’habitatge públic.
- Limitar els preus dels lloguers.
- Perseguir el lloguer turístic il·legal, contractant més inspectors des del Consell Insular de Menorca.

PACTES

• Sou partidaris de fer un cordó sanitari per a evitar que Vox accedeixi a responsabilitats de govern?

Parlar de ‘cordó sanitari’ a l’estat espanyol és fer política-ficció. PP i Vox són ànimes bessones. No divaguem sobre impossibles i concentrem-nos en barrar el pas a la dreta, tingui el nom que tingui.

• Amb quines forces estau oberts a pactar i amb quines no pactareu?

Estem disposats a pactar amb les formacions polítiques que es comprometin a atorgar major autogovern als Consells Insulars, a exigir un finançament just, a protegir el medi ambient, a defensar la nostra llengua i cultura. Amb la resta, no.