La Mesa Sectorial d'Educació ha finalitzat aquest dilluns les negociacions de l'Acord Marc amb l'anunci d'un principi d'acord. Tant els representants sindicals com la Conselleria han valorat positivament el darrer redactat del document. Ara, els sindicats han de traslladar-ho als seus afiliats per veure si hi estan d'acord, i la Conselleria «ha d'acabar-ho d'encaixar» amb Hisenda i Funció Pública.
El conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, ha explicat que hi ha hagut canvis importants entre «el document inicial que vàrem presentar al que tenim actualment», i ha valorat positivament que ambdues parts hagin «posat de la seva banda per arribar en aquest principi d'acord».
Malgrat aquest consens inicial, March ha assenyalat que si els sindicats finalment no signen, aquest document no tendrà valor. En aquest cas, seria el Govern «el que decidirà segons les seves previsions i prioritats quins aspectes posa en marxa i quan ho duu endavant».
A més, ha recordat que «ara tothom ha de definir-se» i s'ha d'assolir un percentatge d'acord important de la Mesa per tenir un acord sòlid. Una vegada arribat aquest punt es faria la signatura i després s'aprovaria al Consell de Govern.
Per altra banda, des de la Federació d'Ensenyament de CCOO també han expressat la «bona acollida» a aquest possible acord. El sindicat, a través d'un comunicat, ha explicat que incorpora «moltes de les reivindicacions històriques del sindicat i suposa una millora per als docents i la qualitat de l'educació pública» de les Balears.
Comissions Obreres i els altres sindicats implicats estudiaran la signatura d'aquest acord «que contempla 36 mesures de millora a posar en pràctica fins a finals del 2027». Entre les mesures contemplades, CCOO ha destacat la reducció a 18 hores lectives a secundària i 23 a primària en un termini de dos cursos, la progressiva reducció de ràtios associada a un pla d'infraestructures educatives que ho faci possible, el dret a la mitja jornada per tots els docents, l'eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia, la revisió del catàleg de malalties professionals i la creació del complement retributiu de carrera professional.
Els sindicats (estatals i no) se pensen que han fet un ou amb dos vermells, però van ben errats. Aquí l'altiu i soberbi Conseller vol quedar com un magnífic polític que sap portar les masses allà on vol quan, de fet, ha estat i és un tirà del qual els/les docents tenim la sort de treure'ns del damunt.
Ell i només ell, amb el beneplàcit del silenci còmplice de TOTS els sindicats, ha provocat el malestar dels docents. Ni una paraula de perdó, ni una ditada de mel per la feina feta durant la pandèmia, ni una recompesació econòmica que acompanyi.
Cobrar 120 EUR més al més no és consolidar una carrera docent, ni tan sols és suficient per tenir cap alegria amb la situació econòmica que pateix el gremi. Ni una referència a la insularitat, ni millores en cap complement, ni res de res.
Tothom (els sindicats els primers) sortiran amb un somriure de cap a cap d'orella a la fotografia, puix ja hauran complit amb el seu "deure". La Conselleria, magnànima, també.
Qui sortirà perdent un altre cop seran els i les docents i, evidentment, l'educació pública. Fet i fet, els/les docents ens ho mereixem, pel fet de ser tan poc corporativistes. Les conseqüències post-TIL de les vagues han fet estralls en la confiança del i la docent envers els sindicats i el propi Govern, sigui del color que sigui.
D'aquí ens deu venir aquesta letàrgia. I també de ser el que som, mallorquins: "que cadascú miri per ell, i el Bon Jesús per tots".
Amen.