El partit polític en dissolució anomenat 'Ciudadanos' encara la recta final de la seva existència exhibint en públic les seves misèries.

El partit polític de caire Lerrouxista, nascut a Catalunya com a ariet dels colons espanyols incòmodes amb la recuperació de la consciència nacional catalana, va ser utilitzat per les empreses de l'Ibex-35 i l'Estat per atacar i desgastar el republicanisme independentista català.

I curiosament ara, quan som ja als minuts fems de la història del partit que ha ajudat a emblanquinar el feixisme i l'ha ajudat a retornar a les institucions, són l'enviada de PricewaterhouseCoopers, Patrícia Guasp i l'enviat de l'Estat, Edmundo Bal, els que es barallen com a moixos per assolir la direcció d'un partit que és, més que mai, una partida de bandolers de guant blanc que aspiren a fer-se un lloc en els ambients de poder madrilenys.

Com que empaten en curtor i en dolentia, els militants que encara resten a la partida, hauran de triar qui els cau més simpàtic. O menys antipàtic.

La candidata a liderar Ciutadanos, la mallorquina emblanquinada, Patricia Guasp, ha acusat el seu rival Edmundo Bal de presentar la seva candidatura per «ambició personal», com si ella hagués entrat en política per amor a l'art.

De la seva banda, Edmundo Bal tampoc no exhibeix arguments de molta més alçada intel·lectual i acusa la supremacista espanyola amb domicili provisional a Mallorca de ser una 'tereseta' de la fracassada Inés Arrimadas.
En definitiva, un partit polític que va ser muntat i que ara està sent desmuntat per una coalició públicoprivada de poderosos que veien perillar el seu poder pel procés sobiranista català que fa les darreres, mentre els beneits que no se n'han temut es disputen el dubtós honor de ser el darrer que queda. El que ha d'apagar les llums (de pagar-les ja se n'ocupen les grans energètiques de l'Ibex).

I el 'talismà' José Ramón Bauzá a lo seu: els xeics. Xeics, no xecs... s'ho cobra en metàl·lic.