La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, han inaugurat el I Congrés d’Àrees Marines Protegides de la Mediterrània Occidental, organitzat per la Conselleria, a través de la Direcció General de Pesca i Medi Marí i l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP). La inauguració també ha comptat amb l’assistència de la directora general de Pesca Sostenible del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Maria Isabel Artime. El Congrés, que es du a terme a un hotel de Platja de Palma, dura dos dies i compta amb la participació d’experts en àrees marines protegides de França, Itàlia i Espanya.

Les Balears actualment tenen deu reserves marines d’interès pesquer, dues de les quals són de gestió compartida amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En total, 66.436 hectàrees d’espai marí protegit amb aquesta figura. La xarxa de reserves marines es va crear el 1999 i la darrera ampliació ha estat la reserva marina de l’illa del Toro i de les illes Malgrats, que ha suposat multiplicar per 13 la seva superfície. La Direcció General de Pesca ja ha iniciat els tràmits per a la creació de dues noves reserves al ponent d’Eivissa el 2023: la des Vedrans i la de ses Bledes.

Durant la seva intervenció al Congrés, la presidenta Francina Armengol ha destacat el lideratge de les Illes Balears en matèria de protecció de les reserves marines i «el compromís del Govern amb l'estratègia europea de la biodiversitat», l'anomenat 30-30-10, el fet d'arribar al 30% de l'àrea marina protegida i al 10% de l'àrea marina altament protegida el 2030. «Som conscients que anem pel bon camí, però també som conscients que queda molt camí per recórrer i que el repte més important és l'adaptació als efectes del canvi climàtic». La presidenta del Govern ha assegurat que «el compromís polític hi és. Som el territori amb més hectàrees marines protegides i treballem intensament per protegir el nostre mar, la nostra biodiversitat i una activitat econòmica com és la pesca artesanal, de la qual estem absolutament orgullosos, perquè significa història, tradició, proximitat, producte local i economia circular. Significa tantes coses que avui sabem que no són el futur, sinó que han de ser el present per a poder tenir un futur», ha conclòs Francina Armengol.

Per part seva, la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha recordat que «hem d’aprofitar tot el que la mar ens ofereix, amb tecnologies que facin fàcil i atractiu l’ofici per a la gent jove, ser sostenibles amb els recursos pesquers i ser capaços d’apropar un producte fresc i local al conjunt de la població».

S’ha demostrat que la reserva marina d’interès pesquer ha resultat ser un instrument eficaç d’ajuda a la pesca professional de les arts menors: a les reserves hi ha més peixos, són més grans, abunden espècies que fora de les reserves escassegen i les captures per unitat d’esforç són més importants en qualitat i quantitat. També ha fet possible revertir la pèrdua d’embarcacions pesqueres artesanals, amb la incorporació de persones joves i la construcció de noves embarcacions.

A més, les reserves marines han convertit les Balears en un referent en busseig turístic, amb més de 60.000 immersions anuals. Des del 2005, les immersions de busseig recreatiu s’han multiplicat per quatre. L’illa del Toro és l’indret que registra més immersions, amb 25.000 anuals, seguida des Freus d’Eivissa i Formentera, amb 15.000, i la del nord de Menorca, amb 11.000 immersions.

Durant els dos dies de congrés es debatran qüestions com la funcionalitat de les reserves integrals i parcials, l’impacte de la pesca recreativa i la professional, així com el desenvolupament d’aspectes socioeconòmics entorn de les àrees marines protegides. La trobada compta amb experts internacionals com Joaquim Claudet, professor d’investigació del Centre Nacional de Recerca Científica CNRS-CRIOBE de París o Sylvaine Giakoumi, investigadora sènior de l’Estació Zoològica Anton Dohrn d’Itàlia, així com nacionals, com Bernat Hereu, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, i també instituts i entitats conservacionistes com el Centre Oceanogràfic de les Balears i la Fundació Marilles.