Aquests dies es commemoren els cinc anys dels fets d'octubre del 2017 i si dia 1 recordàvem el referèndum d'autodeterminació, el dia 3 és el dia per a fer memòria de la gran vaga general i aturada de país que es va fer a tot el Principat de Catalunya i que va tenir un seguiment massiu.

També el 3 d'octubre de 2017 ha passat a la història per l'infame discurs del rei d'Espanya, Felip VI, que va ser l'expressió gràfica del cop d'Estat que va tenir lloc aquells dies a l'Estat espanyol. Un cop d'Estat dirigit pel propi monarca i, per tant, un com de palau o un autocop d'Estat.

En el seu discurs, el monarca espanyol no només va abonar els arguments d'una part dels seus seus 'subdits' (clarament minoritaris a Catalunya, sinó que es va erigir en el principal dirigent polític de l'ofensiva espanyolista a Catalunya. Una ofensiva que va usar tots el mitjans, també els violents, per atemorir les elits catalanes i intentar aturar l'onada independentista.

Una ofensiva dirigida personalment per Felipe de Borbón que va incloure:

• El bloqueig dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

• L'ocupació de l'administració catalana amb la invocació de l'article 155 de la Constitució espanyola.

• L'actuació violenta dels cossos policials espanyols desplaçats a Catalunya.

• El convit a les grans empreses a canviar el seu domicili fiscal.

• El xantatge als directius de les grans empreses que no volien canviar la seva seu.

• L'amenaça violenta contra els líders independentistes i les seves famílies.

• L'actuació violenta dels escamots feixistes, protegits per la policia espanyola.

• L'empresonament dels líders independentistes decidit prèviament pel monarca i el seu gabinet i amb la cobertura posterior dels jutges.

• La mobilització dels unionistes a través de campanyes mediàtiques i de l'enviament de ciutadans d'altres territoris per participar a les mobilitzacions espanyolistes a Barcelona.

En definitiva, es compleixen cinc anys del moment en que el rei espanyol va haver de treure's la màscara i deixar d'aparentar que 'reina pero no gobierna', per baixar al fang de la política i embrutar-se fins les celles.

Fa cinc anys que només els més càndids i els més cínics s'atreveixen a negar l'evidència: al Regne d'Espanya qui comanda és el rei i el seu sanedrí i la resta és teatre.