La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat a Cort i candidata de MÉS-Estimam Palma, Neus Truyol, i el senador de designació autonòmica, Vicenç Vidal, denuncien que el Govern espanyol té bloquejada la Llei estatal d’Habitatge i anuncien que Vidal farà una pregunta oral al ple del Senat d’aquest dimarts al ministre d’Habitatge. El partit ecosobiranista reclama la regulació dels preus del lloguer, l’alternativa habitacional per a col·lectius vulnerables en risc de desnonament i la limitació de la compra d’immobles a no residents, entre d’altres mesures, per tal de fer efectiu el dret a l’habitatge i posar límit a la crisi habitacional.
«El PSOE i Unides Podem tenen, a hores d’ara, congelada la Llei estatal d’Habitatge al Congrés», ha assegurat el senador Vicenç Vidal. Vidal ha recordat que es tracta d'una llei «vital per al benestar estructural de la ciutadania de les Illes Balears» que es troba aturada «des de fa una eternitat». Truyol ho ha exemplificat explicant que el període d'esmenes per a la llei «va acabar el mes d'abril» i que des de llavors està bloquejada «sense negociacions i amb la majoria parlamentària aparentment amb poc interès per tirar-la endavant».
Per aquest motiu, el senador ecosobiranista ha anunciat que realitzarà la pregunta «Quan pensa el Govern d'Espanya, davant l'emergència habitacional que viuen les Illes Balears, activar definitivament la llei estatal d'habitatge?» al ministre d’Habitatge durant el ple del Senat espanyol d’aquest dimarts.
Per a Truyol que la llei estatal d'habitatge no estigui en procés de tramitació i de diàleg «no s'entén en un context d'emergència habitacional i econòmica com el que vivim». Així, Vidal ha afegit que al Senat «queden dos períodes de sessions abans del parèntesi estival» i que «seria incomprensible que quedés fora una legislació que és clau per a les classes populars».
En aquest sentit, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma i candidata de MÉS-Estimam Palma ha recordat que, tot i que les competències en habitatge són de les comunitats autònomes «necessitam que el Govern espanyol reguli els preus del lloguer a tot l’Estat per garantir unes bases econòmiques envers un bé de primera necessitat com l’habitatge».
De fet, Truyol ha recordat que Palma «viu una situació d’emergència habitacional», amb una mitjana de preu de 12 euros el metre quadrat / mes, increments continus de preu, amb barris on ja es destina més del 50% de la renda familiar al lloguer sumat a unes rendes relativament baixes, «per mor del mercat laboral precari del model turisme-construcció». «Congelar els preus no és útil ni per a les Illes Balears ni per a Palma, necessitam baixar ja el preu dels lloguers, no podem esperar dos anys així com declarar tot el territori insular com a zona tensionada», ha remarcat.
Així mateix, Truyol i Vidal han remarcat que és necessari que la llei «posi a disposició sòl públic, ajudes adaptades al cost de vida de les Illes Balears i mesures potents com la penalització pels habitatges buits, limitar als petits tenidors i negociar amb la Unió Europea l’excepcionalitat en la venda a no residents com les que tenen les Illes Aland (Finlàndia), Malta o Dinamarca».
Simultàniament i en aquest darrer sentit, Vidal ha carregat contra Podem Illes Balears, «una formació que fa propostes lloables – en referència a la iniciativa de limitar la venda d'immobles locals a no residents – però que s'equivoca en exigir responsabilitats autonòmiques i locals quan es tracta de competències estatals i europees». Per tant allò «sensat i profitós», ha remarcat el senador, «és parlar en propietat de la problemàtica de l’habitatge" i "centrar-se en fer polítiques valentes d'esquerres a tots els nivells, també al govern de l'Estat i a Europa, on Podem té eurodiputats i capacitat d'influència».
Per un altre costat, Truyol ha recordat que la Llei estatal no prohibeix el desnonament a persones vulnerables sense alternativa habitacional, ni obliga a grans tenidors a oferir lloguer social previ a un desnonament. «Necessitam que hi hagi alternativa habitacional en cas de col·lectius vulnerables. Els ajuntaments no podem garantir-ho. No tenim habitatge o allotjament públic amb prou volum com per donar reposta».
