algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 20°
30°

L'ANC es querella contra el CNI, la policia espanyola i la Guàrdia Civil pel Catalangate

Els cinc afectats de l'Assemblea Nacional Catalana víctima d'espionatge amb Pegasus en el cas del Catalangate han presentat una querella al jutjat número 32 de Barcelona, per acumular-la a les presentades per Roger Torrent i Ernest Maragall i a la dels afectats d'Òmnium Cultural i la CUP.

L'advocat Antoni Abat Ninet és qui representa Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, els membres del secretariat Sònia Urpí i Arià Bayé i el militant de Reus Jordi Domingo. Abat Ninet demana l'empara per vulneracions de drets fonamentals com el dret de la intimitat i la vida privada, la llibertat ideològica i el dret d'associació a aquest jutge, que ja fa dos anys que té entre mans l'espionatge amb Pegasus a l'expresident del parlament. I la querella s'adreça contra els representants dels organismes estatals dels quals es té constància que disposen de programari espia, com el CNI, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. En canvi, en aquest cas, la querella no s'adreça contra la companyia israeliana NSO, com sí que han fet els querellats d'Òmnium i la CUP i l'advocat Gonzalo Boye i com faran els afectats de Junts per Catalunya.

Segons Abat Ninet, és una decisió per economia processal, perquè aquest jutge ja té entre mans querelles que formen part de la mateixa causa que s'orienten contra NSO. L'èmfasi, en aquest cas, és en la vulneració del dret d'associació. El propòsit és de concentrar els casos que afecten l'ANC en l'efecte repressiu contra la societat civil en el moviment independentista.

I en aquest sentit, els querellats de l'ANC demanen al jutge que incorpori noves diligències, com ara la petició de declaració dels responsables tecnològics d'Amnistia Internacional (Amnesty Tech) que van fer la doble verificació (després de la que ja va fer Citizen Lab) de les infeccions amb Pegasus dels mòbils. Una doble verificació que van fer en el cas de Paluzie, Sànchez i Sònia Urpí.

Segons VilaWeb, és rellevant, també des del punt de vista de la vulneració del dret d'associació, que hi ha hagut dos presidents de l'entitat espiats. En el cas de Jordi Sànchez, hi ha la infecció més antiga documentada del Catalangate, just després de la Diada del 2015. Era una època políticament molt significativa, poc abans de les eleccions plebiscitàries del 27-S i de l'encàrrec de José Zaragoza, aleshores fiscal de l'Audiència espanyola, als cossos policíacs espanyols de fer una investigació prospectiva contra dirigents independentistes per la sospita de la comissió dels delictes de rebel·lió i sedició.

En el cas de Paluzie, hi ha documentada una infecció amb Pegasus l'octubre del 2019, després de la sentència contra el procés, i dos intents més d'infecció la primavera del 2020, en ple procés d'eleccions al secretariat de l'ANC. És el mateix període en què es documenten les infeccions d'Arià Bayé i de Sònia Urpí. En el cas de Jordi Domingo, la infecció es va fer el 2019, quan Pegasus va aprofitar una vulnerabilitat de WhatsApp per la qual l'estat espanyol també va fer espiar Torrent, Maragall, Anna Gabriel i Sergi Miquel.

La seixantena d'afectats pel Catalangate ja es van movent per actuar judicialment. La majoria de querelles quedaran acumulades al jutjat número 32 de Barcelona, i en el cas dels exiliats n'hi haurà de presentades a diversos països europeus. Fa poc, el govern espanyol va obrir una causa a l'Audiència espanyola perquè investigui el suposat espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres. Són causes diferents, però el jutge espanyol podria tenir la temptació de voler-les acumular totes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.