Joan Mas 'Collet' acusa el PP de «voler recuperar el TIL, escorar-se cap a l'extrema dreta i sentir nostàlgia de José Ramón Bauzà»

El diputat de MÉS i portaveu a la comissió d'Educació ha defensat el model lingüístic que avala la llei i ha recordat que fruit del consens polític continuen vigents la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims. «Aquestes dues normes a la fi es veuen plasmades en aquesta llei, blindant el model d'èxit que tenim avui en dia», ha remarcat. No obstant això, Joan Mas ha insistit en la situació d'emergència lingüística i ha instat el conjunt del Govern a recuperar el Servei d'Ensenyament de Català i «dotar-lo de personal i alhora posar en marxa les 10 mesures urgents que la setmana passada va proposar l'Obra Cultural com entitat de referència en la defensa de la llengua, la cultura i el país». En aquest sentit, ha emfatitzat que quan els centres educatius compleixin el Decret de Mínims i els docents tenguin el suport que necessiten «podrem superar el Decret de Mínims i anar més enllà».

La Llei d'Educació incorpora, segons ha explicat durant el debat, un element transcendental: el seu finançament. De manera gradual i en un termini mai superior a vuit anys, el Govern destinarà un 5% del PIB a educació. «Gràcies a aquest punt no podrà tornar a passar que un govern baixi el finançament de l'educació pública, com va passar la darrera legislatura que va governar el PP».

A més, la Llei d'Educació reconeix l'etapa educativa de 0 a 3 anys i «pensant en un model educatiu adaptat a la realitat socioeconòmica (actual, però sobretot futura a partir d'un canvi de model productiu que impulsam des de MÉS) la Llei integra l'FP i dona resposta a les necessitats empresarials i motor del canvi de model econòmic». Joan Mas ha conclòs recordant que «també ens hauria agradat aprovar una llei sense religió». No obstant, ha assegurat, «desgraciadament el nostre Parlament no és sobirà per decidir: aquesta qüestió depèn d'un acord entre l'Estat espanyol i el Vaticà».