La majoria del Senat espanyol ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per a suprimir els aforaments dels diputats autonòmics i els membres del Govern per tal que puguin ser jutjats per tribunals ordinaris. D'aquesta manera, la norma entrarà en vigor una vegada sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
En concret, 251 senadors han brindat el seu suport a aquesta reforma estatutària, que també ha comptat amb 12 abstencions i cap vot en contra.
El Parlament va aprovar per unanimitat aquesta reforma de l'Estatut el mes de novembre de l'any 2018 en entendre que el fur és percebut per la societat com «un privilegi que distorsiona el principi d'igualtat» de tots els ciutadans davant de la Justícia.
I, com marca la llei, la va remetre al Congrés espanyol per a ratificar-la definitivament. Tot i que la Cambra Baixa la va prendre en consideració fa dues legislatures, la seva tramitació va quedar congelada com a conseqüència dels processos electorals del 2019 i va ser fa uns mesos quan finalment les Corts han tornat a reprendre aquesta tramitació, que ha acabat aquest dimecres de manera definitiva.
Durant el debat al Senat espanyol, han pres la paraula senadors de MÉS per Mallorca, ERC, Ciudadanos, PP i PSOE, que han coincidit a posar en valor la importància d'aquesta reforma estatutària que acabarà definitivament amb els aforaments.
Acabar amb els aforaments
Aquesta reforma de l'Estatut, que afectarà 59 diputats del Parlament i els membres del Govern, no és l'única, però, que ha passat pel Congrés espanyol en els darrers temps. Canàries, Múrcia, Cantàbria i La Rioja també varen modificar els seus respectius textos estatutaris per a acabar amb els aforaments polítics.
Una iniciativa menorquinista
Més per Menorca, qui va presentar la iniciativa al Parlament l'any 2018, ha celebrat l'aprovació i ha recordat que «aquesta iniciativa, que afectarà a 59 diputats i membres del Govern de les Illes a porta el segell verd, sobiranista i insularista de Més per Menorca». A més, s'ha congratulat que, a partir d’ara «tots siguem jutjats, tant civil com penalment, pel jutge predeterminat per llei».
