El Govern ha valorat aquest dissabte la proposta del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública sobre el càlcul de població ajustada del model de finançament autonòmic com «una primera passa» per abordar el procés de negociació i un debat global sobre el futur sistema, en el qual les Balears defensen «un sistema que fomenti més la responsabilitat fiscal i tributària de les comunitats», segons ha manifestat la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.

L'informe remés pel ministeri aquest divendres a les comunitats autònomes sobre el criteri de població ajustada dona pas a un procés de «negociació i debat» sobre aquest element del sistema de finançament, i s'obre a rebre les aportacions de les comunitats. D'aquesta manera, ha dit la consellera, «es fa una passa endavant per a un debat més global sobre els diferents elements del sistema de finançament», el qual es troba pendent de revisió des del 2014.

«Valoram de forma positiva que el Ministeri hagi enviat aquest document obert a les aportacions de les comunitats, un document viu amb una proposta tècnica que estudiarem en profunditat per fer les nostres aportacions en defensa dels interessos de la ciutadania de les Balears», ha explicat la consellera en una primera valoració. També ha posat en relleu que així s'inicia un procés de debat amb un primer document extens amb dades i metodologies que permetran una anàlisi detallat de les diverses variables poblacionals.

Sánchez ha recordat que el criteri de població ajustada és un dels elements del model de finançament, el qual té en compte la població empadronada i altres circumstàncies geogràfiques, socials o territorials, a través de diverses variables poblacionals i d'altres correctores. Entre les correctores, es manté la variable associada a la insularitat, i s'incorpora una relativa als costs fixos per a les comunitats autònomes amb una població inferior als dos milions d'habitants, com és el cas de les Balears.

En una primera valoració d'aquesta proposta, amb la qual es pretén «aproximar un càlcul de les necessitats de despesa de les competències que prestam les comunitats», la consellera ha destacat que hi ha «elements interessants» per a les Illes, com la nova variable correctora que incorpora els costs fixos de les comunitats de menys població, ja que la nostra comunitat té «importants costs fixos pel fet de prestar serveis públics en quatre illes».

El Govern, ha afegit Sánchez, «analitzarà en profunditat» la proposta tècnica del ministeri. També ha apuntat que en el debat específic sobre població ajustada s'ha d'aprofundir en altres aspectes, com «la valoració dels sobrecosts dels serveis públics derivats de la insularitat, la diferència de preus entre les comunitats per a la provisió de serveis, el pes de la població flotant (turistes, treballadors de temporada i persones amb segones residències) o els costs associats a la congestió que es pot produir a determinades zones per l'increment de població».

No obstant això, la consellera ha manifestat que s'han d'abordar altres qüestions rellevants per a avançar cap a la negociació i reforma de l'actual sistema. En aquest sentit, respecte de la globalitat del model, ha manifestat que «encara queda molt de camí per arribar a un nou model de finançament».

Així, ha destacat que les Balears defensen que s'ha d'avançar cap a un futur model que superi el debat de les necessitats de despesa, a un sistema més relacionat amb la capacitat tributària de les comunitats autònomes, que fomenti una major transparència del mateix sistema i permeti a les comunitats autònomes que així ho desitgin assumir una major responsabilitat fiscal i tributària sense renunciar a la solidaritat entre les comunitats.

La consellera ha assenyalat en aquest sentit que un model més vinculat a la capacitat tributària suposaria «una mesura més objectiva que un càlcul de necessitats». «I, com hem dit sempre, s'ha d'incorporar el principi d'ordinalitat al sistema, per tal que la comunitat autònoma pugui rebre un nivell de recursos de l'ordre del mateix que aporta al model de finançament», ha destacat.

En aquest debat més global, el Govern, com també ha reiterat la consellera, defensa que s'hauran d'abordar altres qüestions com l'equitat vertical entre l'Estat i les comunitats, en el sentit de plantejar una major aportació de recursos a les comunitats, i una condonació o compensació del deute públic generat per l'infrafinançament històric provocat per les mancances en finançament, provinent principalment del model anterior aprovat l'any 2002.

«A partir d'ara s'obre un procés per tractar les diferents propostes i les aportacions de les comunitats i disposar d'aquest document plantejat pel Ministeri sobre un element del model de finançament suposa una passa endavant, una passa positiva, per començar a debatre seriosament sobre els diferents elements del sistema de finançament autonòmic i la seva globalitat», ha finalitzat la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.