Més per Menorca interpel·larà aquest dimarts el Govern, durant el Ple del Parlament, a garantir els drets lingüístics de la ciutadania de les Illes Balears.
Serà en un debat que tendrà lloc després de les preguntes amb resposta oral, i que arriba poc després de la renúncia de la presidenta a emprar el català –quan a Eivissa dos espontanis li ho varen exigir entre crits, en un cas clar d’agressió lingüística.
Els motius que han duit els menorquinistes a presentar aquesta interpel·lació són: «d’una banda, la pressió a la qual són sotmesos tot sovint els ciutadans quan volen fer un ús social del català –pel rebuig que genera en determinats sectors; i de l’altra, la necessitat d’examinar com afronta el Govern d’Armengol el problema de l’aprenentatge de la llengua per part del personal públic, ja que el dret a l’ús està fortament vinculat a la disponibilitat de l’Administració a atendre els usuaris en la llengua pròpia. En concret, els problemes més grans es troben a l’administració perifèrica de l’Estat (cossos i forces de seguretat, ports i aeroports) i a l’IB-Salut».
Més per Menorca també interrogarà el Govern sobre les accions que du a terme per a garantir l'atenció en català en el sector del comerç –en concret, del turisme. A més, els ecosobiranistes faran referència durant l’interpel·lació al dret a l’aprenentage dels nouvinguts de la llengua pròpia, que ha de ser assequible i flexible.
«La reculada de la presència del català a l’espai públic s’està agreujant amb el discurs de l’extrema dreta de falta de tolerància per tot allò que no és el castellà», ha avançat el diputat Josep Castells.
El mantra que ara s'usa és el de voler fer creure que la pandèmia té la culpa de tot. De les autopistes noves, del desgavell urbanistic, de la privatització sense aturar dels serveis públics, de que la política de normalització lingüística hagi passat a la història.