nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Més per Menorca creu que la nova Llei d'Educació del Govern no respon als reptes actuals del sistema educatiu

Més per Menorca considera que l’avantprojecte de Llei Educació de les Illes Balears, que entrarà pròximament al Parlament, «no és prou ambiciós» i que «queda enfora d’assolir els objectius propugants en el document d’Illes per un Pacte».

De fet, el partit ecosobiranista ja ha traslladat a la Conselleria que cal resoldre diverses deficiències que s’han detectat en àmbits com ara l’autonomia dels centres, la carrera professional dels docents, la gratuïtat de l’etapa 0-3 o la garantia del dret de plaça en un centre públic.

«La nova llei posa una mica d’ordre a la normativa vigent però s’allunya molt del que seria una llei integral d’educació realment ambiciosa i transformadora», ha afirmat el diputat Josep Castells.

Per tot plegat, Més per Menorca ha presentat un document extens on detalla les mancances que ha trobat a l’avantprojecte i les alternatives per a corregir-les, un text que espera poder negociar amb l’Executiu. Aquest text és fruit de les consultes que Més per Menorca ha fet els darrers mesos amb diversos membres de la comunitat educativa.

Una de les deficiències que s’assenyalen és que «no s’aposta prou per millorar la carrera professional». En aquest sentit, Més per Menorca proposa introduir més requisits per accedir-hi, en línia del que s’ha anomenat ‘MIR educatiu’.

D’altra banda, els ecosobiranistes creuen que cal reforçar el redactat de la Llei per a recollir mesures concretes que blindin l’autonomia dels centres. Si bé hi troba encerts –com la possibilitat de trencar la rigidesa horària de les assignatures i dels grups-classe– Més per Menorca veu molts elements d’aquest capítol condicionats a les disposicions reglamentàries del Govern, el que pot fer que quedin buits de contingut.

Els menorquinistes també creuen que la llei de les Balears hauria de contemplar l’educació no formal. Miquel Àngel Maria, conseller de Més per Menorca al Consell i responsable d’Educació a la institució insular, ha expressat que «resulta decebedor que, a diferència de la recentment aprovada LOMLOE (llei Celáa), que posa en valor la importància de connectar l’educació no formal amb l’educació reglada, el projecte de llei d’educació del Govern no esmenti l’educació no formal ni una sola vegada, l’oblida completament, quan s’ha convertit en un àmbit essencial per afavorir la participació social, la connexió amb el teixit associatiu i la promoció de valors ciutadans». En aquest sentit, Maria observa que caldria incloure mesures per a impulsar l’escola activa, que comprèn les sortides escolars, tallers, participació de pares i altres persones a l’ensenyament a les aules, etc. Al respecte denuncien que actualment qualsevol activitat d’aquesta mena suposa una enrevessada burocràcia.

Sobre el dret d’escolarització, l’avantprojecte estableix que tots els alumnes tenen dret a «una plaça escolar en centres sostinguts amb fons públics». No obstant això, per a Més per Menorca aquest plantejament és del tot insuficient i considera necessari que la llei reculli la garantia de plaça en un centre públic ja que, actualment, molts d’alumnes de Menorca s’han d’inscriure a centres concertats, en contra de la voluntat de les famílies.

El partit també fa èmfasi en la falta de mecanismes per a l’avaluació de la qualitat educativa, i recorda que caldria aprofundir en l’avaluació externa dels centres, tal com proposava Illes per un Pacte, i adverteix del risc de burocratització de les mesures que recull actualment l’avantprojecte de llei, donat que carreguen de feina els equips directius, responsabilitzant-los de redactar uns informes que després s’han d’enviar a Palma sense saber si la conselleria competent té els recursos suficients per processar tota aquesta informació.

Pel que fa a l’Educació 0-3 anys –un dels cavalls de batalla de Més per Menorca– la formació valora de forma positiva que la Llei plasmi l’objectiu d’universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat. Ara bé, Més per Menorca lamenta que aquesta declaració d’intencions no es tradueixi en compromisos per avançar cap aquest objectiu, especialment pel que fal finançament d’aquesta etapa. Per aquest motiu, defensen de definir que el Govern hagi de sufragar al 33% la xarxa d’escoles públiques de 0-3.

El document recull moltes altres qüestions que Més per Menorca ja ha acordat amb la Conselleria de començar a negociar. «Intentarem arribar a acords durant la tramitació parlamentària perquè l’Educació és una de les lluites principals d’aquesta organització», ha assegurat Castells.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís, fa 7 mesos

Tot és molt més simple que tot aquest rotllo. Aquesta gent es pensa que com compliquen la cosa i més paraules rares hi posen, més importants son. Una llei d´e ducació ha respondre a les pautes i necessitats del moment, de la societat actual, del mercat de treball, etc. i ja està. I si volen fer conferencies de deu hores que les facin al menjador de casa seva..

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente