L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha enviat 548 cartes a batles d'arreu del món per informar del procés sobiranista, el full de ruta per culminar la independència i la voluntat del Govern català de realitzar un referèndum el mes de setembre de 2017. La campanya d'internacionalització vol evitar els filtres de la diplomàcia espanyola i esdevenir un punt de comunicació directa entre municipis, segons ha detallat la presidenta de l'entitat, Neus Lloveras, en declaracions a Catalunya Ràdio. La tramesa s'ha coordinat amb el departament d'Exteriors i inclou una carta de Lloveras i un díptic informatiu en set idiomes diferents. S'ha fet arribar a les localitats agermanades amb els pobles catalans adherits a l'AMI, a 194 capitals mundials i a les 100 ciutats més grans del món.
«Aquesta campanya vol fomentar el contacte de municipi a municipi, per evitar la transmissió d'informació a través dels estats, en què moltes vegades queda aturada. Al món municipal, tenim vies de comunicació directa i aquestes són les que utilitzem», ha argumentat Lloveras.
En les cartes, l'entitat explica la voluntat del poble de Catalunya de tenir un estat propi, el caràcter pacífic del procés i la negativa de l'Estat a permetre un referèndum d'autodeterminació. La missiva deixa clar que l'AMI és una xarxa formada per batles que representen «més del 80% de la població de Catalunya» i recorda la implicació del món local en el procés.
Així mateix, es diu que hi ha tres arguments principals pels quals el poble català reclama la independència. El primer, històric, amb una llengua i cultura pròpies, i per tal de poder desenvolupar-se sense «restriccions». El segon, de caire econòmic, atès que l'Estat beneficia «any rere any» altres autonomies «en detriment» de Catalunya. I finalment, per una qüestió democràtica. «Catalunya no vol viure en una societat com Espanya amb valors democràtics pobres, i amb una divisió de poders que no és clara, i amb la corrupció estesa per les institucions», s'explica a les cartes.
Artículo 544
Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.
Artículo 545
1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo.
2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años.
Artículo 546
Lo dispuesto en el artículo 474 es aplicable al caso de sedición cuando ésta no haya llegado a organizarse con jefes conocidos.
Artículo 547
En el caso de que la sedición no haya llegado a entorpecer de un modo grave el ejercicio de la autoridad pública y no haya tampoco ocasionado la perpetración de otro delito al que la Ley señale penas graves, los Jueces o Tribunales rebajarán en uno o dos grados las penas señaladas en este capítulo.
Artículo 548
La provocación, la conspiración y la proposición para la sedición serán castigadas con las penas inferiores en uno o dos grados a las respectivamente previstas, salvo que llegue a tener efecto la sedición, en cuyo caso se castigará con la pena señalada en el primer apartado del artículo 545, y a sus autores se los considerará promotores.