algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Ensenyat: «Aportam més que ningú i rebem menys que ningú. D'això, al meu poble, se'n diu fotuts i banyuts!»

El president de Mallorca, Miquel Ensenyat, va fer, en el marc de l'acte institucional de la Diada institucional del Consell de Mallorca un discurs ple de contingut i reivindicacions concretes. Un important discurs durant el qual destacà la bona feina de les persones i entitats distingides enguany, però que també aprofità per demanar a Armengol una renegociació del finançament de la Comunitat, a la Presidenta Huertas, una nova Llei de Consells, ambiciosa i adaptada al nou Estatut i a les noves realitats i on s'oferí als batles i batlesses per col·laborar colze amb colze. Durant el discurs, Ensenyat indicà que el full de ruta de la institució que presideix es basarà en potenciar la participació ciutadana.

Vos oferim el text del discurs íntegre del President de Mallorca:

«Molt Honorable presidenta del Govern, Molt Honorable presidenta del Parlament, Honorables conselleres i consellers del Consell de Mallorca, Digníssimes autoritats, Senyores i senyors, amigues i amics: La Diada de Mallorca ha de servir per a què totes les mallorquines i tots els mallorquins ens trobem, per a què ens mirem els uns als altres i ens sapiguem part d’un projecte col·lectiu que ens faci avançar i ens enorgulleixi. Així idò, vull que les meves primeres paraules en aquesta Diada siguin per donar les gràcies de cor a totes les persones i entitats que han estat guardonades pel Consell de Mallorca en aquesta edició de la Diada. Sense les seves aportacions no es podria entendre la Mallorca d’avui dia i no podria ser ni la meitat de justa, lliure i orgullosa de si mateixa del que és. Mai reconeixerem prou la tasca per la nostra llengua i cultura de n’Aina Moll, la Institució Pública Antoni Maria Alcover o en Guillem d’Efak, ni la de l’Escola de Música i Danses de Mallorca pel nostre folklore. La tasca per la igualtat de les Dones de Llevant és impagable, com la lluita per la dignitat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. La dedicació als necessitats de Josep Maria Casasnovas, els grans resultats del Llosetense, l’exemple de petit comerç de Casa Roca i els 75 anys de projecció cultural de la Coral Sant Jaume també mereixen el nostre reconeixement. I evidentment als nous fill predilecte i filla adoptiva de Mallorca: els separa el temps, però una gran tasca intel·lectual i un fort compromís social agermanen les figures d’en Gabriel Alomar i de na Montserrat Casas. Prest l’Institut Mallorquí d’Afers Socials atorgarà els premis a la Solidaritat; serà difícil en un país que ha demostrat sobradament la seva voluntat d’ajudar. Ho hem vist recentment arran de la crisi dels refugiats, principalment sirians, que arribaven a Europa. Mentre els estats responien insuficientment a la gravíssima crisi humanitària que s’està vivint aquí devora, a la mateixa Mediterrània, els ciutadans de Mallorca s’oferien en massa a ajudar-los, a donar una mà en el que fos necessari. Però des d’aquí vull dir una cosa, i crec que és la meva responsabilitat fer-ho: no basta acollir. És necessari i ho farem. Però no basta. El que cal de veres és acabar amb el conflicte que els ha fet partir de casa seva i no permetre que se’n creïn de nous: darrere aquesta guerra i la seva perpetuació, darrere totes les guerres, hi ha potentíssims interessos econòmics, i cal que els ciutadans diguem “ja basta”. Si els nostres representants segueixen callant davant la veritat ens tocarà als ciutadans cridar tan fort que no puguin fer-se els sords. Enguany celebrarem l’Any Llull, per a commemorar el 800 aniversari de la seva mort. Llull neix devers el 1232, poc després que el Rei En Jaume incorporàs Mallorca al món occidental i a la catalanitat. En aquest regne enmig del mar que va ser el regne de Mallorca, en aquesta cruïlla de cultures, va néixer, créixer i madurar el nostre filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner, protegit del rei Jaume II, i des d’aquí es va projectar al món. Mallorca va ser l'escenari de les seves meditacions i testimoni de les seves obres més celebrades. Des de Miramar a Randa, passant per la Real, Ramon Llull va conèixer i va apreciar la nostra terra. Llull lliga orient i occident, i malgrat ho faci des d’un profund convenciment cristià, sempre ho planteja des del diàleg i el reconeixement mutu. Mallorca és hereva de l’esperit lul·lià; és i ha de ser lloc de reconciliació, acollida i trobada. Des de la seva posició tàctica i com a gresol de civilitzacions i cultures pot ser i ha de ser pont entre Àfrica, Àsia i Europa. Parlant de Llull: no pot ser que el major centre de difusió i estudi de la figura del mallorquí més universal sigui a Friburg, a Alemanya, i no a la terra que el va veure néixer. Ramon Llull va llegar un terç de la seva biblioteca a la Real, un emplaçament ideal per a fer aquest centre. Però el de Llull no és l’únic aniversari que celebram. Enguany rememoram el Tricentenari de la Guerra de Successió i dels Decrets de Nova Planta, que acabaren amb l’antic Regne de Mallorca per convertir-lo en una província sotmesa a Castella i al sistema absolutista implantat pels borbons. Cal que recordem qui som i on venim per projectar-nos adequadament cap al futur. Permeteu-me que us faci cinc cèntims d'aquells fets, ja que molts els ignoràvem, víctimes com érem del robatori de la nostra pròpia història. Una vegada hagué caiguda Barcelona el setembre del 1714, a la defensa de la qual varen contribuir de forma decisiva els mallorquins, tant amb tropes com amb queviures, just quedava Mallorca en el bàndol austracista. El virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Dia 16 de juny de 1715 l’exèrcit francoespanyol, amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera; el comandava Claude François Bidal, designat marqués d’Asfeld i anys després mariscal de França, que havia participat a la batalla d’Almansa i dirigit el sàdic extermini i incendi de Xàtiva, per després atacar Tortosa i participar en el setge de Barcelona. L'11 de juliol el virrei Rubí lliurava les claus de Palma al general francès, després de més de trenta dies de resistència a l'avanç de les tropes borbòniques. Queia Mallorca, ara sí, darrer territori de la Corona d’Aragó. Després va venir l’annexió per dret de conquesta, el saqueig i espoli dels nostres recursos, la fulminació del nostre dret i de les nostres institucions amb els Decrets de Nova Planta, la progressiva marginació de la nostra llengua i l’intent de fer desaparèixer la consciència d’unitat lingüística catalana. I fins ara, però els mallorquins seguim essent, fidels al “siau qui sou” del premiat Guillem d’Efak. Avui vespre, en aquest moment, hi ha la pujada a Lluc des de la Part Forana, pujada que ens serveix per a plantejar què és la mallorquinitat. Diuen que “el poble de Mallorca es va fer caminant a Lluc”, perquè la vida és com el camí a Lluc: a vegades és planer, d'altres fa baixada i s'accelera, mentre que altres és coster, amb un rost que costa d'emprendre. Però allò que ho fa interessant, és caminar, és la companyia, és compartir. Quan caminam no importa d'on venim, en què creim, el nostre color, la nostra orientació sexual, la nostra llengua i fins i tot el motiu de la caminada. Allò que compta és fer grup, tirar endavant, xerrar a la plana, donar-nos la mà en les baixades i estirar-nos en les pujades. Això és el que conforma un poble. I el nostre poble té una personalitat històrica i cultural pròpia, fonamentada en una mil·lenària caminada, a la qual no volem, ni podem ni hem de renunciar. Però mentre hem caminat hem anat sumant persones del sud i del nord, d'est i oest, que ens ha fet més rics, més plens de coneixences. Entre tots estam preparats per decidir quin ha de ser el nostre futur. I aquest futur ha de ser forçosament compartit. Els anys de batle d'Esporles m'han marcat, em varen ensenyar que un poble que decideix junts pren decisions més encertades, i que un poble que camina junt és indeturable. Aquest Consell estarà al servei de les persones d'una manera radical; la nostra tasca serà per a vosaltres però també des de vosaltres. Ja vos puc anunciar la posada en marxa d'un Pla de Participació que afectarà totes les àrees del Consell; totes les finestres i portes d'aquesta casa s'obriran, per a què els mallorquins i les mallorquines hi entreu, sapigueu què hi ha i decidiu què s'hi ha de fer. Durant el 2016 anirem posant en marxa aquest Pla tan ambiciós com imprescindible en una democràcia que pretenem avançada; esperam que aquest pla pugui incloure les màximes quotes de decisió i les formes més avançades de fer-ho, i per això esperam la proposta de Llei de Consultes que ha anunciat el govern. Podreu saber-ho tot i decidir-ho tot, començant per aquesta mateixa Diada, que cal repensar per a què sigui una celebració sentida, i acabant per tots i cadascun dels departaments. Ens guiarà un lema: PARTICIPACIÓ, PARTICIPACIÓ i MÉS PARTICIPACIÓ. Tots hi tendrem a dir, i d'una forma especial els ajuntaments -no debades el Consell és l'ajuntament dels ajuntaments-. L'Assemblea de Batles i Batlesses és una eina imprescindible que potenciarem i emprarem. Els municipis ens tendran al seu costat per a donar resposta a les necessitats ciutadanes, que coneixen millor que ningú, però també per a fer front a una legislació i un finançament cada vegada més ultraliberal que els dificulta molt exercir la seva tasca. Batles i batlesses, molts dels quals veig aquí: comptau amb nosaltres! Però no som just l'ajuntament dels ajuntaments: el Consell de Mallorca és una institució potentíssima i alhora propera, i aquesta doble potencialitat s'ha d'aprofitar en benefici dels ciutadans. Som i hem de ser el govern de Mallorca. Volem assumir les competències que ens atorga l'Estatut; no en un afany acaparador ni per competència amb cap altra institució, sinó perquè estam segurs que podem exercir-les millor que ningú. Evidentment per això fa falta fer canvis a la casa, que la facin més àgil, i també un millor finançament. Presidenta Armengol: hem de renegociar el finançament de la Comunitat, perquè això repercuteix en els consells, ajuntaments i finalment en els ciutadans. No pot ser que cada any vegem partir per no tornar més de 3.000 milions d'euros, el 14% del PIB; d'això se'n diu espoli, un tracte colonial. I a damunt rebem uns pitjors serveis: tenim el pitjor finançament per càpita després del País Valencià i la inversió estatal per càpita més baixa. Aportam més que ningú i rebem menys que ningú. D'això, al meu poble, se'n diu fotuts i banyuts! I ja basta de lamentar-se. Hem de dir basta d'una forma contundent. No demanam cap caprici: demanam justícia. Per part del Parlament, Presidenta Huertas, esperam una nova Llei de Consells, ambiciosa i adaptada al nou Estatut i a les noves realitats, donantnos el lloc que mereixem i també possibilitant-nos l'agilitat que necessitam. Vénen anys intensos i tenim per davant reptes importantíssims, qualcuns dels quals ja estam començat a encarar: el suport al petit comerç amb la Norma Territorial Cautelar o una nova manera d'entendre la gestió de residus, que ha començat per iniciar l'aturada d'importació de fems de l'estranger. Però a més d'aquests tenim molts altres compromisos en els que esperam comptar amb vosaltres: modernitzar l'administració, dignificar la cultura i la llengua pròpia, protegir el territori, garantir uns estàndards de benestar social a tothom, impulsar una economia arrelada i de bé comú, i un llarguíssim etcètera que es pot resumir amb un humanisme polític: retornarem les persones al centre de la política, d'on havien estat expulsats pels interessos econòmics. I amb vosaltres al costat, amb tots i cadascun de vosaltres, perquè tots som Mallorca, puc dir amb claredat que ho tenim tot per aconseguir-ho tot. Visca Mallorca!»

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Desperta ferro!, fa mes de 7 anys

Ben valent i vindicatiu, n'Ensenyat. Tant de bo no afluixi com han fet els d'abans.

Valoració:1menosmas
Per Toni, fa mes de 7 anys

Podria començar per eliminar els "Molt Honorables i Honorables", amb el nom i el càrrec ja en hi hauria prou. Els càrrecs públics son simplement uns ciutadans al servei d’altres ciutadans, res mes, l'honorabilitat sa guanya amb el comportament, no hi ha que pressuposar-la , la resta son pardalades i estufera d'alguns que es queixaven de la "casta" però, ara que comanden, els hi agrada força lluir el càrrec. Mes que paraules volem veure fets, Sr. Ensenyat i companyia, de moment, molta xerrameca i algun mal exemple que vos contradiu, Molt Honorable, Honorables i demés prohoms de la Comunitat de Les Illes Balears .

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente