Marta Rovira (Vic, 1977) és la secretària general d'ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i diputada al Parlament de Catalunya. Rovira participà anit a Sineu a la conferència “Esquerra Republicana i MÉS: eines per la sobirania”.
ERC com es posiciona en la confessió de Jordi Pujol?
Amb la màxima exigència possible demanem des d'ERC que la família Pujol acabi de donar totes les explicacions. Es deuen als catalans tot tipus d'explicacions allà on pertoqui. Estem a l'expectativa de veure com es gestiona la situació i a veure que decideix la Generalitat i CiU (Convergència i Unió). Si les explicacions no són satisfactòries caldrà anar Parlament o al lloc més oportú perquè s'acabin d'aclarir tots els fets.
Són partidaris de la compareixença al Parlament del president Pujol?
Depèn de les explicacions que s'acabin donant. Estem pendents de veure què passa en les pròximes hores. Aquest dimarts hi ha executiva del Govern i haurem de veure com reaccionen.
Les relacions d'ERC i CiU es posen en perill per aquesta confessió?
En funció de les decisions que prengui CiU. El partit ja estava en una via de renovació interna. Si alguna cosa porta aquest procés és la regeneració democràtica i si això n'és una conseqüència en serà en tot cas positiva. Volem construir el país des d'aquesta regeneració democràtica. S'ha de fer net i hi ha d'haver persones exemplars a les institucions.
Creu que Esquerra es veurà beneficiada a les urnes pels conflictes interns de CiU?
No crec que en pugui fer una lectura en termes de partit. El primer que em ve al cap és el país i la necessitat que la regeneració democràtica sigui profunda. Ara ja no si valen els partidismes ni les sigles de partit, ni els protagonismes. No n'hem de fer lectures partidistes. Hem de treballar tots perquè aquestes situacions no es repeteixin i perquè els partits polítics siguin exemplars en termes democràtics.
Afectarà el cas Pujol a la consulta del 9 de novembre?
El 9 de novembre és dels ciutadans de Catalunya i no dels polítics. S'ha de seguir més ferm que mai, ara fins i tot, amb més motius que mai. Aquest nou país el construïm des de la regeneració democràtica total. El 9-N és retornar el poder al poble perquè decideixi el seu futur.
La reunió de demà entre Artur Mas i Mariano Rajoy serà decisiva?
No n'esperem res perquè tots els missatges que ens arriben i les declaracions que s'han fet són contràries al 9-N. Creiem que s'ha de posar sobre la taula el mandat democràtic de les anteriors Eleccions al Parlament Europeu. És molt important que no perdem de vista que tenim un mandat dels ciutadans de Catalunya que en un 80% van decidir que volien tornar a votar per decidir el futur del país. És un mandat, legítim, democràtic i legal. La reunió hauria d'anar entorn aquest mandat.
A Balears ja hi ha polítics a la presó i a Catalunya encara no n'hi ha cap malgrat el que s'està coneixent. El poder polític a Catalunya encara té aliats en l'àmbit judicial?
Si una cosa bona aporta el procés sobiranista és una sacsejada a l''establishment', que vés a saber perquè, tots els colors polítics mantenien uns certs pactes de silenci sobre aquests casos de corrupció que estan sortint. Si hi ha corrupció, es detecta i es jutja hauria de ser el més normal en democràcia. Això vol dir que està bé que estiguem fent neteja. Ara bé, és trist que totes aquestes situacions que es rumoregen trigin tant en sortir i decep pensar que tenim un sistema així. No pot ser tampoc que un corrupte que sigui jutjat i condemnat, després esperi ser indultat, és una falla del sistema. Els indults no haurien d'existir i tampoc l'aforament, és un sistema del segle XIX.
A què creu que respon l'atac del PP al català?
Respon a la política del Govern espanyol de la majoria absoluta. És una política que té els mateixos tics que coneixem des de fa molt de temps, la recentralització absoluta de moltes competències. També és la involució, tornem enrere. Van a generar conflicte allà on no existeix i ho fan de la pitjor manera possible. A Balears heu tingut un avançament del qual serà la Llei Wert en temes lingüístics. Portar els pares i les escoles als tribunals, és molt lamentable. Fa 30 anys que vivim en un Constans polític, lingüístic i educatiu.
Si ERC arribés a Governar a Catalunya què faria en matèria de llengua?
Continuar amb el consens que ja hi havia que es va construir entre tots com a les Illes. Te n'adones quan tens sobre la taula les preinscripcions escolars, hi veus que no hi ha cap problema.
Hi haurà candidatura conjunta a les Eleccions Autonòmiques d'ERC i MÉS?
No hi ha pactes concrets, hi ha un missatge molt positiu i per aquí es comença. Està bé que a tot arreu on tinguem coincidències amb altres forces polítiques estudiem els punt d'encontre.
Quina opinió li mereix el nou secretari general dels socialistes?
Ja ho veurem. Està molt recent la seva malaurada equiparació del que significa la independència i d'altres mals, que li fan un flac favor al nou líder. Hauria d'agafar la bandera del pluralisme polític.
Rovira: "A Balears heu tingut un avançament del que serà la Llei Wert en temes lingüístics"
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
A veure qun jubilau en Lladó. volem independentistes en decència.
Cas Sepulveda ex de Ana Mato, cas Joan Cotino, cas Joan Cardona, cas Ordinas Cola-Cao, cas "el albóndiga, cas.......cas...... etc., etc........fins al infinit, i lo que queda de les arrels del P.C.P. tornaran florir, i això que tenen tots els seus dins la justicia espanyola, però la perla fou el " gorà de Bunyola" hon el procediment se va allargar, i allargar fins que va prescriure, indicis de delicte pes cuatra costats, i surt en Canyelles, "La INOCÈNCIA A PREVALASCUT, i els sangoneras del PP cridant "ppero torero, ppro torero" i com no hi ha de aver crissis.
arruix forasters pancatalanistes
Corrupció a Espanya
Govern de José María Aznar López (1996-2004)
Cas Zamora: iniciat en 1997 per investigar el presumpte finançament il·legal del Partit Popular a Zamora a través del cobrament d'un "impost" de dos milions de pessetes i el 8% de comissió per cada obra pública entre 1987 i 1991. Van ser imputades 33 persones, en la seva majoria polítics del PP i constructors, encara que el cas va ser arxivat en 2002.41
Cas del Lli: en 1999 la Junta de Castella-la Manxa va denunciar un presumpte cas d'ajudes irregulars al conreo lli i desviament de fons en favor d'alts càrrecs del govern popular, entre ells la ministra d'Agricultura Loyola de Palacio. Al juliol d'aquest mateix any, la Comissió de Recerca constituïda a sol·licitud del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, no va trobar cap irregularitat. No obstant això, el Fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va redactar un informe denunciant l'existència d'un %o201Cfraude generalitzat%o201D. Després d'una instrucció de 6 anys a càrrec de Baltasar Garzón, el 23 d'abril de 2007 la secció quarta de la Sala penal de l'Audiència Nacional va absoldre per complet als 18 imputats, no trobant cap prova de frau o falsedat, i confirmant les conclusions de la Comissió de Recerca. Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va trobar en 2009 deficiències en el sistema de control de les ajudes al lli, i va condemnar a Espanya a retornar 129 dels 134 milions d'euros cobrats.43
Cas Sanlúcar: en 1999 membres del PSOE i alguns empresaris locals van tractar de subornar a un regidor del PP en Sanlúcar de Barrameda. Entre els 6 condemnats per suborn i tràfic d'influències en 2006 es van trobar els ex-alcaldes socialistes de Sanlúcar i Chipiona, Agustín Cuevas Batista i Luis Mario Parcer Fernández de Retana.44
Cas Vilallonga: presumpte tràfic d'influències del president de Telefónica, Juan Vilallonga, que es va enriquir mitjançant informació privilegiada en la compra d'opcions sobre accions de Telefónica.45
Cas Tabacalera: presumpte enriquiment il·lícit a través de la compravenda d'accions amb informació privilegiada per part de César Alierta, llavors president de Tabacalera, la seva dona i un nebot, en concret entre 1997 i 1998. En 2010 va ser absolt en considerar-se prescrit el delicte.46
Cas Forcem: presumpte frau en la Fundació per a la Formació Contínua (FORCEM), constituïda en 1992 per CCOO, UGT, CEOE, CIG i CEPYME per a la gestió de les subvencions per a la formació dels treballadors concedides per l'INEM amb fons de la Unió Europea. Algunes de les empreses receptores de fons realment mancaven d'activitat, empleats i alumnes. La Fiscalia va demanar el processament de 6 càrrecs d'UGT pel frau de 100 milions d'euros, i l'informe del Tribunal de Comptes remès al Congrés va detectar responsabilitats penals i civils en dues dels seus màxims responsables.47
Cas Gescartera: un forat patrimonial de 50 milions d'euros en aquesta societat d'inversió.
Cas Zarrafaya: en 2005 l'alcalde socialista d'aquesta localitat granadina, Salvador Zamora, va ser condemnat a nou mesos de presó i 2.160 euros de multa, juntament amb tres regidors -sentenciats a 7 anys de presó-, per un delicte de prevaricació administrativa, en autoritzar un complex hoteler en sòl rural no urbanitzable. El seu successor, el també socialista José Miguel Muñoz, va ser condemnat a nou mesos de presó per desobediència greu a l'autoritat en negar-se a paralitzar la construcció.49
Cas de la Ciutat del Golf: presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i frau entorn de la construcció un complex de golf i xalets en una zona d'importància mediambiental. Tots els imputats van ser absolts.50
Cas Bolín: condemna de l'ex alcalde popular de Benalmàdena, Enrique Bolín, a vuit anys d'inhabilitació, així com al pagament d'una multa de 16.200 euros, per prevaricació urbanística, en concedir llicències d'obra il·legals (2008).51
Caso Salmón: En 2008, el president del PP de Canàries, José Manuel Soria, va ser imputat per suborn. El cas va ser arxivat al no trobar-se proves de delicte.52
Cas Sayalonga: en 2009 José Luis Navas (PSOE), ex-alcalde de Sayalonga, és condemnat a un any de presó i nou d'inhabilitat per un delicte contra l'ordenació del territori perpetrats en 2000.53
Cas Matsa: En 2009, la Junta d'Andalusia va atorgar una subvenció de 10,1 milions d'euros a l'empresa de mineria Matsa. L'oposició del Partit Popular i el sindicat Mans Netes van denunciar en dues ocasions que aquesta subvenció violava la llei d'incompatibilitats, ja que Paula Chaves, la filla del president andalús Manuel Chaves, treballava en Matsa. El Tribunal Suprem va arxivar les dues querelles presentades considerant que Chaves no havia incorregut en cap delicte.54
Cas Alzoaina: l'ex alcalde d'Alozaina, Antonio Blanco (IU) és condemnat en 2010 a vint anys d'inhabilitació per dos delictes urbanístics en 2002 i 2003.55
Cas Plasenzuela: presumpta Prevaricació, malversació, estafa i delictes urbanístics per part de l'alcalde socialista d'aquesta localitat cacereña, José Luis Villegas, imputat pel desviament de 4,4 milions d'euros de fons públics i apropiació d'altres 66.000 per una residència i un poliesportiu. També van ser imputats un regidor socialista, el secretari municipal, i l'alcalde del proper poble de Torremocha, Domingo Galà Alzina, del Partit Popular.56
Cas dels ERES falsos: una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d'Andalusia, que va saltar arran de la recerca del Cas Mercasevilla en 2011, on es van detectar prejubilaciones irregulars. El frau ascendiria a 1.400 milions d'euros i afectaria a 68 empreses. Els directors de la trama serien, presumptament, Antonio Rivas, delegat d'Ocupació a la província de Sevilla, i Antonio Fernández García, conseller d'Ocupació de la pròpia Junta d'Andalusia. El cas segueix sent ivnestigado per la justícia ordinària i el Tribunal de Comptes.58
Cas Riopedre o Renedo: al gener de 2011 l'exconseller d'Educació i Ciència del Principat d'Astúries durant el govern Vicente Álvarez Areces, el socialista José Luis Església Riopedre, és acusat de prevaricació, suborn, tràfic d'influències, fraus i exaccions il·legals i negociacions prohibides per a funcionaris per una suposada trama d'adjudicacions il·legals per valor de més de 14 milions d'euros.59
Caso Campió: una presumpta trama dedicada a captar subvencions il·legals para determinades empreses gallegues, que es va saldar amb la detenció del director i un sotsdirector de l'IGAPE. S'investiga la implicació dos diputats autonòmics socialistes, de l'alcalde socialista de Lugo, José López Orozco, i del convergent Oriol Pujol, fill de Jordi Pujol. La seva derivació més greu és l'acusació de suborn i tràfic d'influències per part del ministre de Foment i sotssecretari del PSOE José Blanco López, que es va reunir en una apartada gasolinera amb l'empresari Jorge Dorribo, que li hauria lliurat 400.000 %o20AC al cosí de Blanco canvio de subvencions.60
Cas Millet: presumpte desfalc de 35,1 milions d'euros del pressupost del Palau de la Música Catalana per part del president del seu patronat, Fèlix Millet, i altres col·laboradors -com Jordi Montull-, al llarg de 10 anys. Segons un informe policial, 12 milions haurien estat destinats al finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya.62
Cas Cambril: condemna a 15 mesos de presó i 7 anys d'inhabilitació de l'ex alcalde socialista d'aquesta localitat de Jaén, Agustín Cubillo per prevaricar en concedir dues llicències d'obra. Altres vuit implciados van ser condemnats a sis mesos de presó.63
Cas Porcuna: l'ex alcaldessa socialista d'aquesta localitat de Jaén, Ana María Moreno de la Cova, va ser condemnada a 21 anys d'inhabilitació i multa de 2.190 euros després d'admetre haver concedit tres llicències de construcció il·legals entre els anys 2004 i 2006. Tres regidors van ser condemnats a 14 anys d'inhabilitació i el pagament d'una multa d'1.460 euros.64
Cas Nova Rumasa: fallida i venda d'aquest grup empresariañ a causa de les presumptes irregularitats en la seva gestió per part de la família Ruiz-Mateos.65
Cas Nóos o Cas Urdangarin: derviación del cas Palma Sorra referent al frau fiscal realitzat per l'exjugador d'handbol i duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Hisenda estima en més de 16 milions d'euros els diners recaptats per la trama d'empreses de l'espòs de la Infanta Cristina.66
Caso Tòtem: Detingut l'Alcalde, cap de la Policia Local i secretària de l'Ajuntament de Totana (Múrcia), entre uns altres.67
Operació Biblioteca: Detingut l'Alcalde d'Aledo (Múrcia) i uns altres.68
Cas Brugal
Govern de Mariano Rajoy Brey (2011-...)
Cas Emarsa: presumptes irregularitats comeses pels directius vinculats al Partit Popular de l'empresa Emarsa que es dedicava a depurar les aigües residuals de l'àrea metropolitana de València i la principal missió de la qual era la gestió de la planta depuradora de Pinedo. Els dos principals imputats són l'expresident de l'empresa, el popular Enrique Crespo, i Esteban Cuesta, gerent d'Emarsa, i exalcalde pedáneo de Benimámet nomenat per l'alcaldessa de València Rita Barberá.69
Operació Pitiusa: 88 detinguts -entre ells 15 empleats públics- en una xarxa de robatori i tràfic de dades confidencials de l'administració, amb centre a Barcelona i activitats esteses per 11 comunitats autònomes. La informació es venia a empreses privades, molt singularment bancs i operadores de telecomunicacions, a través d'agències de detectius privats.70
Cas Dívar: El president del Poder Judicial, Carlos Dívar, va pagar amb diners públics 30 viatges a la Costa del Sol, amb estades en hotels de quatre estels. Després de ser exonerat pels seus parells, i després de dues setmanes de forta pressió parlamentària i mediàtica, Dívar va presentar la seva dimissió, sent el primer president del Poder Judicial que deixa el càrrec.71
Cas de la cooperació: presumpte desviament de més de 6 milions d'euros en subvencions de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat Valenciana a través de sis organitzacions no governamentals, entre 2008 i 2010, en l'època de l'adreça del popular Rafael Blasco, principal implicat. Els fons, teòricament destinats a ajuda humanitària, van acabar gastats en habitatges de luxe a Miami.72
Cas Alcorcón: segons un informe del Tribunal de Comptes, l'Ajuntament d'Alcorcón -un dels més endeutats d'Espanya- va rebre -presumptament- sota el govern del socialista Enrique Cascallana crèdits il·legals per valor de 44 milions d'euros, amb l'aquiescència o deixadesa del llavors Ministre d'Economia Pedro Solbes. En l'actualitat s'esperen les al·legacions dels afectats.73
Cas Nóos: cas que emergeix al novembre de 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc consort de Palma de Mallorca, va ser acusat de desviar fons públics per al seu propi benefici mitjançant l'Institut Nóos, el gestor del qual era el seu soci Diego Torres. A l'abril de 2013, la Infanta Cristina és imputada pel Jutge per presumpta apropiació indeguda de fons públics.74 La Fiscalia Anticorrupció diu que recorrerà aquesta imputació al no existir proves sòlides.75
Cas Bárcenas: El 18 de gener de 2013, El Mundo76 va publicar que Bárcenas «distribuïa cada mes sobris amb quantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris executius, càrrecs públics i altres membres de l'aparell», amb diners B procedent «de constructores, empreses de seguretat i donacions». La pràctica s'hauria estès durant 20 anys. El diari exculpa a Rajoy i Cospedal que no haurien cobrat aquestes comissions il·legals. segons el diari Rajoy va posar fi a la pràctica en 2009.77 78 Publicacions posteriors mostren dades que suggereixen que el president Rajoy, i altres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com Cospedal van cobrar dits sobresueldos i que aquests eren pagats per empresaris.79 Un informe de la Policia Nacional indica que els presidents de diverses empreses constructores van donar 3,5milions d'euros al PP, en quantitats superiors per les permeses per la llei, que van ser ingressats per Bárcenas com si es tractés de donacions anònimes. Les empreses d'aquests constructors van rebre contractes per valor de 12.281 milions des de governs del Pàg.80
Cas Amy Martin: al gener de 2013, sortia als mitjans de comunicació el cas Amy Martin, on la Fundació Idees, vinculada al PSOE, facturava a nom d'una persona inventada. Més tard es va descobrir que Amy Martin estava encarnada per la dona del director de la Fundació, Carlos Mules.
http://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a
Venga, pancateto, vaaaa...no t´enrollis i fés el triple salto con tirabussones, qué tu PUEDES.
Esper que hagi vengut per fer net a la direcció de Balears, de lo contrari estam ben fotuts.
No, si ara resultarà que ERC també és la culpable de la corrupció de tot el món mundial, fins i tot, de tooooot l'univers!
Hale anau a pastar fang, demagogs aprofitosos! Sirculin, sirculin!
Ustedes sabian lo de las comisiones porque formaban parte del tripartito cuando Maragall lo denuncio en el Parlament.
Ustedes no hicieron nada entonces ni haran nada ahora porque forman parte de la casta que ha llevado a Cataluña a la miseria.
Solo le queda la propaganda en sus medios subvencionados
Pero nosostros desde la izquierda PODEMOS desmostar su farsa.
Es repugnante que ERC ampare la corrupcion politica, evitando que el Parlament investigue a los Pujol. ¿De que tienen miedo?.
La bajeza moral de estos politicos catalanes es ilimitada, y resulta escandaloso y denigrante.
Lo triste es que lo pagamos todos los ciudadanos con mas miseria y paro.
Espanya mos roba i Catalunya mos vol robar. Una altra estranya que mos ve a donar lliçons!