cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
23°

Balears és la segona comunitat que menys doblers rep de Madrid pel que aporta

De la Fuente, aquest dimecres a Madrid.

Juan M. Espinosa

Balears perd cada any 1.483 milions d'euros que el Govern recapta a les Illes però que després gasta en altres comunitats autònomes. Representa una pèrdua del 5,71 per cent del producte interior brut (PIB) el que la converteix en la segona comunitat amb una pitjor balança fiscal, només superada per Madrid, amb un 8'87% del PIB.

Aquests 1.483 milions d'euros que se'n van i no tornen suposa que cada ciutadà de les Illes paga a l'any 1.329 euros d'impostos que en realitat financen serveis d'altres territoris, com sanitat o educació. En el cas de Madrid, cada ciutadà aporta 2.575 euros i en el de Catalunya, situada per sota de Balears, són 1.119 euros per habitant quals aporta. Aquestes són les dades que ha facilitat el director de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) i un dels acadèmics que ha dissenyat la metodologia dels comptes públics per territoris, Ángel de la Fuente.

Balears millora respecte a les últimes dades presentades, el 2008, en què el perjudici en el PIB autonòmic era d'entre el 7 i el 14 per cent.

Redistribució
El Govern ha presentat aquest matí les dades de les balances fiscals, és a dir, la diferència entre el que es recapta en cada comunitat autònoma i el que després gasta allà l'Estat. Corresponen a dades de 2011 i són una actualització de les presentades el 2008, amb dades de 2005. El sistema que ha emprat el Govern redistribueix la despesa de grans inversions entre totes les comunitats autònomes. Per exemple, distribueix el cost d'infraestructures com el Museu del Prado o l'aeroport Adolfo Suárez entre totes les comunitats i no només a la comunitat de Madrid, el que algunes comunitats ja han considerat pur maquillatge fiscal.

Amb aquest mètode de càlcul, Catalunya se situa en tercer lloc, amb una balança deficitària en un 4,35 i unes pèrdues de més de 8.000 milions a l'any.

La comunitat més beneficiada és Extremadura, que rep un 17,64 per cent més de PIB gràcies a la balança fiscal positiva. Són 2.991.000 d'euros a l'any.

Reaccions
Proposta per les Illes (PI) denuncia que les xifres són “molt negatives” per a l’arxipèlag i la realitat és “encara pitjor”, ja que el sistema utilitzat pel Govern central per publicar els comptes “és opac i fosc”, respon a una estratègia política i emmascara “la injustícia que pateix Balears”.

Cada balear aporta 1.329 euros d’imposts a l’Estat que no tenen retorn. En total la comunitat dóna 1.483 milions d’euros al Govern espanyol que aquest inverteix en altres comunitats autonòmiques. “Això és un escàndol i un abús”. Així ho ha denunciat aquest dimecres Antoni Pastor al Parlament de les Illes en declaracions als mitjans de comunicació. El vicepresident del PI ha reclamat el concert econòmic per a Balears com a única solució “per posar fi a aquesta situació insostenible, que situa la nostra comunitat en un estat d’injustícia pel que fa al benestar i la competitivitat dels nostres ciutadans”.

El president d’Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó ha afirmat que: “Aquestes balances tan sols poden ser considerades com un frau. Un exemple d’aquest frau és el fet que a les Illes Balears no computin l’IVA turístic, per tant es tracta d’un sistema fet ad hoc perquè surtin uns resultats predeterminats”.

Lladó ha afegit que: A l’Estat l’interessa que la comunitat autònoma de Madrid surti com la comunitat més perjudicada. Però en cap cas és així, ja que, les grans empreses públiques i privades, i les grans multinacionals tributen a Madrid, malgrat desenvolupen la seva activitat a tot l’Estat".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:1menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 8 anys

8,87% i encara més alguns anys, fins al 14! I llavors la Merkel ens compara amb els Länder, on com a molt serà un 4%, perquè per damunt això és considera espoli.

Si, es-po-li, pur i dur (dic pels que encara ho troben poc important).

No, i no és nou això. A la fi comença a ser pública una cosa que duu molts d'anys passant.

Valoració:4menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 8 anys

8,87% i encara més alguns anys, fins al 14! I llavors la Merkel ens compara amb els Länder, on com a molt serà un 4%, perquè per damunt això és considera espoli.

Si, es-po-li, pur i dur (dic pels que encara ho troben poc important).

No, i no és nou això. A la fi comença a ser pública una cosa que duu molts d'anys passant.

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.

Valoració:1menosmas
Per Espanya ens roba, fa mes de 8 anys

L'Estat pancastellanista d'espanya fa unes balances fiscals on reconeix que ens roba ens discrimina i ens saqueja. Concretament, a cada mallorquí, menorquí o eivissenc 1.329 euros a l'any.

Els doblers dels balears pes balears! Prou de mantenir els lladres amb els nostres doblers.

República de les Balears ja!

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 8 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:2menosmas
Per Vius i ungles, fa mes de 8 anys

Si no hi ha nassos per exigir la independència, almenys hauriem d´exigir ser un estat confederat i tenir una Hisenda pròpia, Això ja és una befa, és un "no vos volem a Espanya" i el dia menys pensat , no ens deixaràn votar als balears, ni tenir diputats i serem una colònia per enriquir la metròpoli.

Valoració:8menosmas
Per Catalanadas i altres Pancatalanadas, fa mes de 8 anys

XESC@ Quines ganes de fé es beneit , continuo sent molt escèptic en la que qualcú no està del tot d`acord . No estic d´acord amb incloure ses Illes Balears als Països Catalans, els mallorquins no som catalans . que no n´encertes ni una Xesc.
És que arribarem a parèixer beneits que hihagi gent que no ho entenguin i estic fart de catalanadas i altres pancatalanades de conscienciació nacional que tenim aquí, sa catalanització desmesurada que mos ve imposada.

Valoració:-13menosmas
Per remigio III, fa mes de 8 anys

Queda clar el vertader temor de madrid al dret a decidir. Qui, en el seu sa judici vota el lladre que li fot el pa?A nos ser que estiguin tan intoxicat com al País Valencià, on encara hi ha gent que vol ofrenar noves glories a appana. O sia madrid. Es comprèn la por de madrid a perdre les seves colònies Peninsular igual que eppana va perdre les seves colònies d'ultramar: De què viurien?

Valoració:10menosmas
Per joserrabieta talibauzán, fa mes de 8 anys

En talibauzán, tan valent contra els alumnes mallorquins, i mestres i professores, ara h arreglarà amb el seu TIL.
Segur que tendrà els collons ben posats davant els "altos mandos" del seu Madriz natal
A més, diu que "defensa lo nostro"
Idò

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente