si voleu també podem utilitzar el mallorquí standar "batuadeu quina guarda d'inútils"

I per què Caterina no és correcte? Ni som na Catalina, ni ho he estat mai...

A Menorca rallam i no xerram. Deim got i no tassó.
Qui putes s'han pensat ser es gonelles de Palma per dir-mos an es menorquins com hem de rallar!
Prou d'espanyollisme palmesano!
A MENORCA EN BON MENORQUÍ
MENORCA NO ÉS MALLORCA

"Es comença tolerant les faltes d'ortografia i s'acaba justificant l'assassinat".

Perdonau que recordi la cita i no l'autor, però digau-me on volen arribar si a més a més aquestes faltes les promocionen?

Salut!

L'OBRA CURLTURAL BALEAR ha convidat el President Tòfol Soler a fer avui una conferència a Manacor.
Aquest diari no en parla.
Per què en canvi ensuma tos els pets i totes les bufes del Culo Bálèá i de la Fundasión Jaime Trasero?
No hi ha per això tota la premsa forastera de Palma?

Me siento muy mallorquín y escribo en castellano porque me expreso mejor, hablo y he hablado perfectamente el mallorquín toda la vida, pero me expreso mejor como he indicado.
1.- Donde vamos con el catalán?
2.- Por qué machacar en que se estudie en un idioma la mayoría de asignaturas, que no podremos apenas expresarnos ni nos servirá apenas si no es por las imposiciones que debemos saberlo?
3.- Por qué no aprender otros idiomas más internacionales y hasta el propio de España? Porque aparte de dar vergüenza el escuchar hablar a los jóvenes de hoy en día, no saben ni hablar, ni expresarse, ni escribir en castellano...
4.- Por qué introducir y enseñar palabras que jamás se han hablado en Mallorca y si en Catalonia? Para no perder la cultura? Lo que perdemos es lo nuestro, lo de Mallorca para introducir por obligación un idioma externo. La gramática mallorquina es mucho más antigua que la moderna catalana.
Hay que ser muy cateto para querer aceptar lo de afuera en perjuicio de lo nuestro.
Enhorabuena y mucha fuerza para la Fundación Jaime III!

1.- No he sentit ni vist mai cap mestre mallorquí que escrigui "la" davant un nom femení, se,pre he viost que posen "na". Per tant primera mentida d'aquest video.
2.- No tenir "aturai" es diu també a Catalunya. N'Alcover ho va registrar amb sa forma "aturai" a Olot i a Sant Vicenç dels Horts, i amb sa forma "aturall" a Barcelona.
3.- Bellugar és un verb també usat a Mallorca. Sa gent antiga ho deia més que no ra, però ara mateix es po sentir a totes ses generacions a Andratx, com a mínim.
4.- Una pissarra així la podríem corregir també en castellà i en qualsevol altre idioma del món.
5.- Esti d'acord amb això de "a Mallorca en mallorquí" i, per tant, esper que aquesta associació condemni sa política d'en Bauzà que, llevant es requisit de coneixement de català per accedir a sa funció pública, ha condemnat es mallorquins a haver de canviar de llengua quan conversem amb un funcionari públic a qui li vengui de gust dir que no mos entén.
6.- Pes seus fuits els coneixereu: si aquests d'aquesta associació estimen de veres es mallorquí faran lo que faig jo, conversar-hi sempre i amb tothom. Si no ho fan així es que embuien fil per acabar de fotre sa nostra llengua
7.- Es mallorquí degenera, bàsicament, per influència des castellà que ocupa casi tot s'espai comunicacional de Mallorca. (dir "es cubo de sa bassura" en lloc de dir "es poal des fems" és un castellanisme lèxic, i també és un castellanisme dir "se tiraran a perdre" en lloc de dir "se faran malbé"
8.- http://www.youtube.com/watch?v=TPG_UAJXWJo

M´agrada veure els nerviosisme del pancatalanisme CATeto.
Senyal que els mallorquins anam per el bon camí.

UNA KOINÉ EN CATALÁ
Mireu per on, l’altre dia, resbostejant una mica em vaig trobar els dos toms del libre de text de “Lengua Española” que estudiàvem els alumnes del institut Ramón Llull de Palma quan fèiem COU, l’any 1.974, un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigència de las “Leyes Fundamentales del Reino”. Es tracta d’un llibre escrit pel Catedràtic i Acadèmic de la “Real Academia Española de la Lengua” Fernando Lázaro Carreter, editat aquell mateix any per Ediciones Anaya S.A. i per que quedes ben clar a la pàgina 4 diu: “ Este libro ha sido presentado a la aprobación del Ministerio de Educación y Ciencia”.Repassant el llibre m’ha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democràcia els diferents departaments de educació han tractat el tema lingüístic amb la mateixa serietat i rigor acadèmic llevat d’ara on el PP se esforça en fer el ridícul.
La lliçó 12, de aquell llibre tracta de les “variedades idiomáticas vulgares y dialectales” i diu: “Quedó claro en el capítulo I que el español, como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas, tanto en España como en Hispanoamérica, es resultado de una Koiné, y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensión”. I que vol dir Koiné?. Al diccionari de la RAE diu: Koiné: (Del gr. κοινή; literalmente 'común'). 2. f. Ling. Lengua común que resulta de la unificación de ciertas variedades idiomáticas. Curt i ras, una llengua estendard el coneixement de la qual distingeix a les persones cultes de les incultes. Tant els costa entendre a aquests senyors de la fundació Jaume III que existeix una koiné en català?. O es que el seu objectiu es evitar-la?.
Més endavant, a la pàgina 24 la lliçó tracta de “los dialectos españoles en la actualidad” i diu: “como ya sabemos, las lenguas españolas se configuran durante la reconquista. La extremas – el gallego y el catalán- seguirán sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura. En el centro de la península, el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas. Hoy, con todo, los viejos dialectos siguen hablándose en las aldeas, aunque lleven un vida precaria: la difusión de la cultura y modernamente el cine, la radio y la televisión van generalizando el conocimiento y empleo del castellano, y los rasgos dialectales tienden a una extinción que por supuesto dista de estar consumada”. Val a dir que jo no hi estic d’acord en que les formes dialectals s’hagin de perdre per mor de la cultura sinó mes be s’han de preservar. Però no hem de perdre de vista que la llengua útil i culta es la Koiné no el dialecte, així que alerta a fer el “paleto”. Com a dialectes del castellà la lliçó apunta endemés del aragonés i leonés ja mencionats, al andaluz, murciano, extremeño y canario.
La lliçó 13, pàgina 34, tracta de :”Las otras lenguas hispánicas”. Interessantíssim títol quatre anys anterior al paràgraf 2 del article 3 de la actual constitució. Com a llengües espanyoles diferents al castellà a COU se ens ensenyava que existien les següents: Gallego, Catalán, y Vascuence. Més endavant t’havies de aprendre:” Dialectos del Catalán: Se distinguen nítidamente dos dialectos dentro del catalán: Catalán occidental: Andorra, Zona oriental de Aragón, Lérida, este de Tarragona y región valenciana. ¡zona oriental de Aragón! avui legalment L.A.P.A.O. Estic segur que el pobre Lazaró Carreter es moriria de vergonya. Catalán Oriental: Departamento francés de los Pirineos Orientales (rosellonés), Gerona, Barcelona, nordeste de Tarragona, islas Baleares y alguerés (en Cerdeña) i conclou així: “A pesar de los rasgos fonéticos, morfológicos y sintácticos que separan los dialectos del catalán no están tan alejados entre sí como lo están el castellano, el leones y el aragonés.
Senyors del PP i de la fundació Jaime III estan vostès suspesos de COU I per suposat de selectivitat no donen la talla suficient ni tenen el rigor acadèmic adequat per ni tan sols opinar en temes lingüístics, ho dic a la vista del coneixements que a mi me exigien les autoritats acadèmiques en acabar el estudis de batxiller. Això si ho dic jo: estan vostès carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta, que hi podem fer.

@ Ha!, ha!, ha!

Me xap amb tu!
Ves a donar classes a Catalunya, catalanet!
JUAS JUAS!!!