Antoni Morante és des d'aquesta setmana el nou president de l'Associació de directors i directores d'Educació Secundària de Mallorca (Adesma), tasca que compaginarà amb la seva feina com a director de l'IES Madina Mayurqa de Palma. Tot i els moments de conflicte que viu el sector educatiu, Morante ha decidit acceptar aquest càrrec per “responsabilitat”.
Per què ha decidit que volia ser el nou president d'Adesma en uns moments tan convulsos?
Precisament perquè la cosa està complicada. Jo era un associat més i arran de la situació tan complicada que estem vivint els dos darrers anys vaig decidir implicar-me més amb el treball de l'Associació i vaig entrar a formar part de la junta directiva. La junta directiva em va demanar que em presentés com a president i per una qüestió de responsabilitat ho vaig fer.
Quines seran les seves prioritats?
Principalment la defensa de l'ensenyament públic. Ja fa temps que està amenaçat per les retallades, per iniciatives legislatives poc clares i pel tema del Decret de tractament integrat de llengües (TIL). Per nosaltres també és molt important la defensa dels drets dels membres de l'Associació en tasques d'assessorament legal. Aquestes serien les dues grans línies. A part d'això ens hem marcat també el fet de recuperar aspectes que havíem deixat aparcats perquè la problemàtica ens havia arrossegat a tots. No podem tenir una activitat reactiva a tot el que està passant sinó que el que hem de ser és un fòrum d'opinió on es facin una sèrie de propostes.
Quines serien aquestes propostes?
Treballar per aconseguir un model de direcció basat en els principis d'autonomia, participació i eficàcia. Fer una anàlisi de la situació educativa i aportar propostes per poder arribar a un pacte educatiu. Tenim clar que aquesta situació d'extrema conflictivitat s'ha d'acabar i hem de construir un sistema basat en el consens.
Actualment el Grup Parlamentari Popular ja està treballant per aconseguir un pacte educatiu.
Una cosa és el discurs i l'altra l'actitud. Nosaltres els hi diem als alumnes que si vols demostrar coherència, el teu discurs ha d'estar en consonància amb el que fas. El PP en concret no crec que estigui en condicions de parlar d'un pacte educatiu tal com està gestionant aquest tema a la pràctica.
Es mostra partidari de les dimissions en bloc dels equips directius com a mesura de pressió a la Conselleria d'Educació?
Aquest és un tema recurrent i l'hem debatut i sotmès ha votació i hem decidit que no. Quan es planteja una dimissió en bloc no es pot saber exactament en què consistirà, si seria del 20% o del 50%. Una dimissió en bloc tampoc pots saber si realment es traduirà en una dimissió efectiva. Quan un director dimiteix, Educació no té per què acceptar-ne la renuncia com ha passat. De fet, els directors que van dimitir el juny continuen al seu lloc. Ens deixen en una situació molt complicada, perquè hem dimitit però continuem en funcions i amb una incertesa important. Per últim, nosaltres ens devem a la nostra comunitat educativa, és a dir, alumnes, mestres i pares. Mentre mantinguem la confiança de les comunitats educatives de cada centre crec que ens devem a aquesta comunitat educativa.
És angoixant pels equips directius aquesta situació?
Jo no diria angoixats, sinó que ens sentim molt pressionats. Hi ha molt cansament.
Pressionats per Educació i per les famílies?
Ens devem a qui ens ha escollit. En aquesta comissió que ens escull hi ha representants de l'Administració però també hi ha una part important de professorat, pares i mares i alumnes. Però d'altra banda, com a representants de l'Administració al centre estem obligats a complir i a fer complir les lleis. Per tant, ens trobem enmig d'una situació que és molt complicada de gestionar.
Com valora la suspensió de sou i feina dels tres directors de Maó?
Ens sembla d'una gravetat extrema. Aquestes persones portaven tres mesos de suspensió de sou i feina, ara només de feina perquè no han pogut tornar a la funció directiva. A més, ara se'ls hi canvia l'expedient i sembla que s'introdueixen nous motius. Tot apunta que aquesta situació no se solucionarà fàcilment i per nosaltres és un punt clau. De moment no mantenim cap interlocució amb la Conselleria fins que se solucioni aquesta qüestió.
Els equips directius han rebut o estan rebent pressions per part dels inspectors?
El que és cert és que hi ha hagut visites d'inspectors a centres amb motius diversos; ja sigui perquè hi hagut una denúncia d'algun pare perquè considerava que s'estaven vulnerant drets dels seus fills relacionats amb el TIL, o alguna cridada. Normalment quan passa això no hi ha constància per escrit, però nosaltres sí tenim constància de directors que s'han sentit pressionats. Això és un tema que ens resulta complicat de denunciar des del moment en què solen ser actuacions verbals.
Instruccions de com aplicar el Decret de llengües n'han rebudes?
No, per escrit, no. La constància escrita del que hem de fer amb aquesta qüestió consisteix en només dos documents, un informe que hem rebut on s'indica que el projecte aprovat pel centre s'adequa o no a la normativa vigent i després el decret llei. Això és l'únic que tenim.
Han rebut més doblers els centres per poder afrontar la posada en marxa del TIL?
No i ni professors extres a la majoria dels centres. Diferents centres hem demanat auxiliars de conversa i no els hem rebut. Ens trobem que després de dos anys de retallades ara ens demanen que apliquem un projecte que requeriria un consens, una planificació acurada i una dotació de recursos extres. Cap d'aquestes tres coses s'han donat.
La Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE), com la valora?
En sabem poca cosa. Hem estudiat el document i hi ha coses que no ens agraden. En principi es diu que hi haurà més atribucions als centres però pensem que el director ha de tenir una relació estreta amb el centre i sembla que la LOMQE permetrà que els directors siguin seleccionats gairebé 'a dit'. Ara bé, fins que no es desenvolupi la LOMQE no en podem dir res més.
Al seu centre com estan aplicant el TIL a 1r d'ESO?
Feia tres anys que ja teníem Seccions Europees i en funció del professorat i de la disponibilitat anàvem introduint una materia més en anglès a l'ESO. Al mes de juny vam elaborar un projecte de TIL acollint-nos a l'article 20 i vàrem rebre una primera aprovació verbal per part d'Educació que podíem fer en anglès Educació Plàstica i en castellà l'Educació Física. Posteriorment ens varen demanar unes modificacions i hem inclòs les matemàtiques en castellà i les ciències socials en anglès.
El llibre de les Ciències Socials també és en anglès?
No, perquè les famílies ja van comprar els llibres al juny. Hem optat perquè el professor faci majoritàriament l'explicació en anglès i si es troba alumnes que no poden seguir ha de canviar de llengua. Per nosaltres és un dilema moral. Sabem que ho hauria de fer íntegrament en anglès però això implicaria suspendre a un 80% dels nostres alumnes. El que intentem fer és complir la llei i no perjudicar els alumnes, cosa que és molt difícil.
Com es faran els exàmens?
El Decret no ho especifica tot i només hem rebut instruccions verbals del que és fer una classe en anglès i realment algunes són surrealistes, com per exemple, donar un vocabulari al final del tema en anglès. Les proves es redacten en llengua anglesa i els alumnes poden respondre en anglès o en català. Si contesten en català el que farem és que al butlletí de qualificacions a l'alumne li posarem que ha assolit els objectius de la matèria però no les competències lingüístiques en anglès. Ara bé, estem pendents de consultar-ho a inspecció si es pot fer així.
Quines serien aquestes propostes?
Treballar per aconseguir un model de direcció basat en els principis d'autonomia, participació i eficàcia. Fer una anàlisi de la situació educativa i aportar propostes per poder arribar a un pacte educatiu. Tenim clar que aquesta situació d'extrema conflictivitat s'ha d'acabar i hem de construir un sistema basat en el consens.
Actualment el Grup Parlamentari Popular ja està treballant per aconseguir un pacte educatiu.
Una cosa és el discurs i l'altra l'actitud. Nosaltres els hi diem als alumnes que si vols demostrar coherència, el teu discurs ha d'estar en consonància amb el que fas. El PP en concret no crec que estigui en condicions de parlar d'un pacte educatiu tal com està gestionant aquest tema a la pràctica.
Es mostra partidari de les dimissions en bloc dels equips directius com a mesura de pressió a la Conselleria d'Educació?
Aquest és un tema recurrent i l'hem debatut i sotmès ha votació i hem decidit que no. Quan es planteja una dimissió en bloc no es pot saber exactament en què consistirà, si seria del 20% o del 50%. Una dimissió en bloc tampoc pots saber si realment es traduirà en una dimissió efectiva. Quan un director dimiteix, Educació no té per què acceptar-ne la renuncia com ha passat. De fet, els directors que van dimitir el juny continuen al seu lloc. Ens deixen en una situació molt complicada, perquè hem dimitit però continuem en funcions i amb una incertesa important. Per últim, nosaltres ens devem a la nostra comunitat educativa, és a dir, alumnes, mestres i pares. Mentre mantinguem la confiança de les comunitats educatives de cada centre crec que ens devem a aquesta comunitat educativa.
És angoixant pels equips directius aquesta situació?
Jo no diria angoixats, sinó que ens sentim molt pressionats. Hi ha molt cansament.
Pressionats per Educació i per les famílies?
Ens devem a qui ens ha escollit. En aquesta comissió que ens escull hi ha representants de l'Administració però també hi ha una part important de professorat, pares i mares i alumnes. Però d'altra banda, com a representants de l'Administració al centre estem obligats a complir i a fer complir les lleis. Per tant, ens trobem enmig d'una situació que és molt complicada de gestionar.
Com valora la suspensió de sou i feina dels tres directors de Maó?
Ens sembla d'una gravetat extrema. Aquestes persones portaven tres mesos de suspensió de sou i feina, ara només de feina perquè no han pogut tornar a la funció directiva. A més, ara se'ls hi canvia l'expedient i sembla que s'introdueixen nous motius. Tot apunta que aquesta situació no se solucionarà fàcilment i per nosaltres és un punt clau. De moment no mantenim cap interlocució amb la Conselleria fins que se solucioni aquesta qüestió.
Els equips directius han rebut o estan rebent pressions per part dels inspectors?
El que és cert és que hi ha hagut visites d'inspectors a centres amb motius diversos; ja sigui perquè hi hagut una denúncia d'algun pare perquè considerava que s'estaven vulnerant drets dels seus fills relacionats amb el TIL, o alguna cridada. Normalment quan passa això no hi ha constància per escrit, però nosaltres sí tenim constància de directors que s'han sentit pressionats. Això és un tema que ens resulta complicat de denunciar des del moment en què solen ser actuacions verbals.
Instruccions de com aplicar el Decret de llengües n'han rebudes?
No, per escrit, no. La constància escrita del que hem de fer amb aquesta qüestió consisteix en només dos documents, un informe que hem rebut on s'indica que el projecte aprovat pel centre s'adequa o no a la normativa vigent i després el decret llei. Això és l'únic que tenim.
Han rebut més doblers els centres per poder afrontar la posada en marxa del TIL?
No i ni professors extres a la majoria dels centres. Diferents centres hem demanat auxiliars de conversa i no els hem rebut. Ens trobem que després de dos anys de retallades ara ens demanen que apliquem un projecte que requeriria un consens, una planificació acurada i una dotació de recursos extres. Cap d'aquestes tres coses s'han donat.
La Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE), com la valora?
En sabem poca cosa. Hem estudiat el document i hi ha coses que no ens agraden. En principi es diu que hi haurà més atribucions als centres però pensem que el director ha de tenir una relació estreta amb el centre i sembla que la LOMQE permetrà que els directors siguin seleccionats gairebé 'a dit'. Ara bé, fins que no es desenvolupi la LOMQE no en podem dir res més.
Al seu centre com estan aplicant el TIL a 1r d'ESO?
Feia tres anys que ja teníem Seccions Europees i en funció del professorat i de la disponibilitat anàvem introduint una materia més en anglès a l'ESO. Al mes de juny vam elaborar un projecte de TIL acollint-nos a l'article 20 i vàrem rebre una primera aprovació verbal per part d'Educació que podíem fer en anglès Educació Plàstica i en castellà l'Educació Física. Posteriorment ens varen demanar unes modificacions i hem inclòs les matemàtiques en castellà i les ciències socials en anglès.
El llibre de les Ciències Socials també és en anglès?
No, perquè les famílies ja van comprar els llibres al juny. Hem optat perquè el professor faci majoritàriament l'explicació en anglès i si es troba alumnes que no poden seguir ha de canviar de llengua. Per nosaltres és un dilema moral. Sabem que ho hauria de fer íntegrament en anglès però això implicaria suspendre a un 80% dels nostres alumnes. El que intentem fer és complir la llei i no perjudicar els alumnes, cosa que és molt difícil.
Com es faran els exàmens?
El Decret no ho especifica tot i només hem rebut instruccions verbals del que és fer una classe en anglès i realment algunes són surrealistes, com per exemple, donar un vocabulari al final del tema en anglès. Les proves es redacten en llengua anglesa i els alumnes poden respondre en anglès o en català. Si contesten en català el que farem és que al butlletí de qualificacions a l'alumne li posarem que ha assolit els objectius de la matèria però no les competències lingüístiques en anglès. Ara bé, estem pendents de consultar-ho a inspecció si es pot fer així.
Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives.
És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca.
Barco per tot pancatalanisme !!!