algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
15°

La Llei de símbols és anticonstitucional per al Consell Consultiu

773
L'IES Politècnic amb el llaç quadribarrat.

El Consell Consultiu considera anticonstitucional l'Avantprojecte de Llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Balears. Concretament, al Dictamen emès per la institució consideren que "no s'ajusta a dret" en l'apartat 3 de l'article 4, que regula la utilització o col·locació de símbols, a l'estimar que "atempta contra la llibertat d'expressió, protegida per l'article 20 de la Constitució Espanyola".

Així, aquest òrgan ha aprovat un dictamen, que no és vinculant i que compta amb un vot particular, subscrit per cinc consellers del Consell Consultiu, de manera que aquest organisme critica l'Avantprojecte en el fet que estableix que "la utilització o col·locació de qualsevol altre símbol diferent dels descrits en els punts anteriors només es permet si és autoritzat prèviament per la conselleria competent".

Per al Consell Consultiu, aquest article de la normativa aprovada pel Govern Bauzá "atempta contra el dret a la llibertat d'expressió, que amb rang de dret fonamental, reconeix i protegeix l'article 20.1 de la Constitució, dret que no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia". L'informe estima que "no resulta legítim ni admissible el règim al·ludit d'autorització prèvia de la conselleria competent, previst en l'Avantprojecte".

El dictamen proposa una redacció alternativa al text de l'article 4.3, de manera que estableixi que "queden expressament prohibits aquells símbols que impliquin vulneració dels drets i valors constitucionals o lesionin drets fonamentals".Sobre el règim sancionador que preveu la norma, la institució que presideix Rafel Perera considera que pateix "imprecisió i indefinició per tal de determinar a quina conselleria competeix l'exercici d'aquesta potestat".

El vot particular
No obstant això, el vot particular, signat per cinc consellers del Consell Consultiu, discrepen també amb aquest text alternatiu, en considerar que el dictamen hauria de ser "totalment desfavorable a l'Avantprojecte de Llei". Per a això, argumenten que s'ha de partir del concepte de símbol, que "permet una indeterminació de representacions, conductes o actuacions".

Així, el vot particular rebutja "íntegrament" l'apartat 3 de l'article 4 i també critica la redacció alternativa contemplada en el dictamen aprovat, perquè, al seu parer, "contravé a la llibertat d'expressió". "També entenem que aquesta única consideració és insuficient, perquè aquesta alternativa tampoc és ajustada a dret en la mesura que es refereix a uns símbols que no es concreten, ni tampoc s'especifica qui o com s'haurien de determinar, encara més quan l'incompliment de les obligacions previstes en la Llei, és a dir, la utilització de símbols prohibits o no permesos, va acompanyada d'un règim sancionador i la tipificació de noves infraccions", assenyalen els cinc membres del Consell Consultiu que han subscrit el vot particular.

Una llei per censurar
Cal recordar que l'executiu de José Ramón Bauzá va decidir posar en marxa la Llei de símbols arran del moviment de defensà del català "Enllaçats per la llengua", que sorgí als centres educatius el gener del 2012. La resposta de la comunitat educativa a les agressions lingüístiques del Govern es deixà sentí amb l'aparició de llaços quadribarrats a les façanes dels centres. La resposta en aquell moment del Govern va ser demanar als centres que els retiressin, si bé la majoria no va fer cas de les instruccions de la Conselleria d'Educació. Mesos i mesos de polèmica que finalment acabaren el juny del 2012 amb la dimissió o destitució, mai se sabrà la veritat, de la directora general de Planificació, Centre i Infraestructures, Maria Mercedes Celeste. I paral·lelament, el Govern anuncià que estava preparant una Llei de símbols.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per O sigui que..., fa mes de 10 anys

I si un president és Fidel del Hare Krisna, implantarà aquesta religió a la escola, i pactarà amb els sacerdots d´aquesta secta les decissións pròpies dels tècnics?.

Valoració:0menosmas
Per Ratero barato, fa mes de 10 anys

Rater: no hay moderador. Así de fácil de entender, pero si quieres te hago un croquis.

Valoració:0menosmas
Per Cal rigor, fa mes de 10 anys

Sembla que dBakears.com no sap distingir entre normes inconstitucionals i normes anticonstitucionals... I així anam.

Valoració:3menosmas
Per transcriptor, fa mes de 10 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html

Valoració:7menosmas
Per transcriptor, fa mes de 10 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:6menosmas
Per L'Amo de Son Carabassa, fa mes de 10 anys

Val a dir que, jurídicament, les lleis no poden esser "anticonstitucionals", en tot cas són inconstitucionals. Sigui com sigui, mori el mal govern!

Valoració:5menosmas
Per Alamerda Jahisom, fa mes de 10 anys

Parlen de símbols però tant una senyera, com un creu, o estel de David, no son símbols sinó signes perque ténen valor per ells mateixos. No saben ni tan sols això i volen comandar en tot.

Valoració:5menosmas
Per sñimbols n'hi ha per tot, fa mes de 10 anys

Una creu és un símbol religiós, no? Jo me deman per què el govern només fa lleis anticonstitucionals contra els símbols que no li agraden.

Valoració:5menosmas
Per això, fa mes de 10 anys

rater: Deixa que es retratin,com no tenen arguments es mostren tal com son.Maleducats,irrespetuosos,grollers tot el que es pot esperar de gent ignorant.

Valoració:2menosmas
Per arg, fa mes de 10 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente