El president José Ramón Bauzá afronta la segona part del mandat amb una transformació radical del seu Govern. Destitueix tres dels set consellers:el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló; el conseller d’Educació, Rafel Bosch; i el titular d’Administracions Públiques, Simó Gornés, que han impulsat les principals i més polèmiques polítiques (retallades i nous imposts i rebaixa del català) i eren els més cremats. A la vegada, canvia de criteri. Si fins ara feia bandera de la reducció de l’Executiu, ara l’amplia perquè no li funcionava. En lloc dels tres cessats, posa cinc consellers, crea dues noves àrees i reforça la part social.

El Govern tindrà nou departaments (tres de dirigits per dones, una novetat) i un nou vicepresident, Antonio Gómez. L’home de confiança és ara l’home fort.

En la tercera remodelació del seu Govern (les altres foren puntuals per rellevar els consellers de Salut), el president divideix la vicepresidència en una Conselleria d’Economia i en una d’Hisenda. La primera la durà el director de l’Oficina de Control Pressupostari, Joaquín García, exresponsable del Grup Drac, que protagonitzà la major fallida immobiliària de Balears. Bauzá el premia per eliminar 113 empreses públiques i acomiadar més de 600 empleats autonòmics. La segona queda en mans del director general del Tresor, l’eivissenc José Vicente Marí, reticent als nous imposts.

Bauzá aprofita la destitució del vicepresident per coronar el seu home de confiança, el conseller de Presidència, Antonio Gómez, ara vicepresident. Li paga així la  “lleialtat absoluta, fidelitat màxima i compromís al cent per cent” per coordinar el Govern.

Impuls

Així ho va dir el president, que comparegué per anunciar els canvis i els justificà per donar “un nou impuls” a l’Executiu. En una intervenció en castellà, reconegué que informà els cessats dimecres al vespre (alguns, com Bosch i Aguiló, no s’esperaven acabar fora del Govern),evità explicar la raó dels cessaments i els lloà.
El relleu del vicepresident s’explica per l’aixecament de tot l’empresariat contra els nous imposts. La seva substitució fa preveure un canvi en la política econòmica del Govern, que podria optar per evitar l’increment fiscal.

Un altre canvi rellevant és la substitució de Rafel Bosch. El fins ara conseller d’Educació no ha aplicat amb la contundència que exigia el president les polítiques de rebaixa del català a les aules. En el seu lloc, Bauzá situa una persona sense perfil que no li plantarà cara, l’exdirectora general de Treball Joana Maria Camps. El president podria haver triat Guillem Estarellas, però el seu passat com a secretari general del PP de Rosa Estaràs li anava en contra. Serà conseller a l’ombra.

I el tercer relleu és el de Simó Gornés, un home sense gaire perfil polític que és substituït per Núria Riera, que hauria estat abans consellera d’Administracions Públiques si no hagués estat per les quotes insulars i que ja duia el pes de la Conselleria com a directora general de Funció Pública. Riera, responsable política dels funcionaris que informaren a favor de la compatibilitat de Bauzá, serà la portaveu del Govern rellevant Bosch. La consellera és la dona del coordinador del PP balear, Biel Matas. Bauzá, que es presentà anunciant que no tindria parents de dirigents a les institucions, digué ahir que una cosa és el partit i l’altra el Govern.

Finalment, també es divideix la Conselleria de Salut i es crea la de Família i Serveis Socials. Salut continuarà en mans de Martí Sansaloni, mentre que Serveis Socials serà per a Sandra Fernández, fins ara regidora de l’àrea a l’Ajuntament de Palma i persona de confiança del president del PP a Ciutat, José María Rodríguez. La intenció de Bauzá és que es visualitzi, en plena crisi econòmica, la política social de l’Executiu i que es coordini millor, a través del Consorci Sociosanitari, amb la que apliquen consells i ajuntaments.