El Govern de José Ramón Bauzá ha aconseguit dividir el Partit Popular amb el tema de la llengua. La disputa interna provocada per la modificació de la Llei de funció pública, que degrada el català al fet que deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, no ha acabat.
La carta que Núria Riera, directora general de Funció Pública, envià dies enrere a tots els ajuntaments recordant que el català ha de ser un mèrit i no un requisit ha indignat diversos dirigents del Partit Popular. El disgut no ha fet més que augmentar quan s'han assabentat de la voluntat de l'Executiu d'impugnar els acords que imposin el català com a requisit, sempre que no siguin els casos prevists per la mateixa llei.
En aquest sentit, són molts els dirigents populars que recorden que el president José Ramón Bauzá els comentà que els consistoris tindrien autonomia per decidir si el català havia de ser un requisit o un mèrit. Fou durant les visites que Bauzá va fer a totes les agrupacions locals de Mallorca per explicar els canvis que es registrarien a la Llei de funció pública. Aleshores, reiterava a cada poble que els ajuntaments tindrien autonomia per elegir si la llengua pròpia havia de ser requisit o mèrit.
En aquest sentit, el secretari general del Partit Popular i batle de Santanyí, Miquel Vidal, va assegurar en una sessió plenària el gener passat que "... aquesta modificació diu que l'Administració local, els ajuntaments, posarà a cada plaça que tregui a oposicions els requisits de català que els convocants trobin oportuns...". Afegí que "mentre sigui batle d'aquest ajuntament no sortirà cap plaça que no tingui almenys l'exigència que estableix aquesta llei abans de la modificació"; és a dir, que el mateix secretari general del PP apostava per mantenir el català com a requisit per accedir a l'Ajuntament de Santanyí.
De fet, Vidal forma part del sector més proper del PP, partidari fins i tot d'intentar conservar dins la formació Antoni Pastor i recuperar la figura de Jaume Font. Vidal, precisament, en el discurs d'investidura el juny de l'any passat va apuntar que "defensaré la llengua pròpia, heretada dels pares i compartida amb altres territoris de l'Estat i de fora de l'Estat".
En aquest sentit, els regidors populars de Campanet, Porreres, Banyalbufar i Sencelles -amb una excepció- han votat a favor que el català sigui considerat un requisit en els seus respectius consistoris. A Sencelles, fins i tot, la diputada Antònia Vallès, que exerceix de cap de l'oposició, votà contra la doctrina Bauzá. A Santa Margalida, Pollença, Artà i Son Servera, els regidors del Partit Popular han optat per l'abstenció.
i si jugassin amb la llengua castellana com ho fan aquests amb la catalana?, pero que s'han pensat que les llengües son per jugar amb elles?, quina classe de respecte cap a la llengua de mallorca es aquest?