algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

El 15-M encara és viu

Milers de ciutadans reviuen a Palma les protestes de fa un any. No just eren els indignats de llavors, s’hi sumaren els afectats per les retallades del PP

27394
La manifestació, encapçalada per una pancarta groga que recordava l’any de vida del moviment, omplí Jaume III. | J.Morey.

El 15-M encara és viu a Mallorca. Milers de persones (més de 3.000 en els moments de més concentració)recorregueren ahir de manera pacífica els carrers de Palma per reviure les protestes que sorprengueren tothom ara fa un any i que marcaren l'agenda política, almenys durant mesos. No eren només els indignats de llavors. S'hi sumaren ciutadans molests amb les retallades del Govern del PP en matèria sanitària o educativa i, sobretot, els treballadors afectats.

Moltes bates blanques i llaços negres, de sanitaris que s'oposen a les rebaixes de l'Executiu i, sobretot, al tancament dels hospitals Joan March i General; moltes camisetes verdes, d'aquells que reclamen una escola pública de qualitat; llaços amb la senyera, dels qui s'oposen a la política lingüística del Govern tendent a minorar la llengua pròpia..., s'uniren a les banderes republicanes, estelades i d'Islàndia (el país que no va socórrer la seva banca) i a les consignes que feren la volta al món ara fa un any i que ahir es revisaren per a l'ocasió.

Crítiques a una democràcia poc representativa; qüestionament dels polítics, sobretot dels dos grans partits; rebuig al poder de la banca, ara amb l'afegitó de l'aportació pública a Bankia; i retrets a la despesa militar es repetien en pancartes, la majoria casolanes. "Perquè no ens fa gràcia aquesta democràcia", deia la pancarta que obria la marxa, portada per ciutadans heterogenis, que no responien al clixé que alguns han volgut aferrar als indignats. Darrere, una pancarta de Democràcia Real Ja demostrava que el moviment s'ha anat dividint pel camí.

"No som mercaderies en mans de polítics i banquers", "Menys despeses militars i més escoles i hospitals", "10.000 milions menys per a Sanitat i Educació i 10.000 milions més per a Bankia" i "Qualque dia, fill meu, tot això serà del banc" es podia llegir en les pancartes. Els lemes que corejaren els assistents eren els de fa un any: "Li diuen democràcia i no ho és", "Que no , que no, que no ens representen", "Mans enlaire això és un atracament", "No hi ha pa per a tant de xoriço" o "Menys corrupció i més educació".

Hi hagué poca presència de polítics i sindicats, més enllà de la de dirigents aïllats. No hi eren ni els màxims dirigents del PSIB ni del PSM i just es deixaren veure David Abril (IniciativaVerds), Manel Carmona (Esquerra Unida), Rosamaría Alberdi (PSIB), Toni Verger (PSM), Manolo Cámara (CCOO) i Mateu Morro (Unió de Pagesos).

Una batucada al capdavant de la marxa donava un to festiu a la protesta, que sortí a les 17.30 hores del passeig del Born i arribà dues hores després a la plaça d'Espanya, després de recórrer Jaume III, passeig Mallorca i Avingudes. A la plaça d'Espanya o d'Islàndia, com li deien els indignats, l'estàtuta del rei en Jaume tornà a lluir la bandera d'aquest país i una màscara d'Anonymous.

Dos dels organitzadors llegiren un manifest -en català i en castellà- en què deixaven clar que la majoria de la població (el 99%, diuen) no se sent representada pels polítics i rebutjaren el poder dels banquers. Reivindicaren la vigència del moviment; reclamaren justícia social, distribució de la riquesa i ètica pública; condemnaren la pobresa i la corrupció; i advertiren que no aturaran fins a aconseguir-ho. "Sortirem al carrer una vegada i una altra fins que puguem decidir entre tots el món on volem viure", afirmaren.

Després de la protesta, unes 150 persones quedaren a la plaça fent assemblees i envoltats per un gran nombre de policies, que no els deixaren entrar tendes ni sacs de dormir.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Andreu, fa mes de 11 anys

"Un denmig^", et podries haver estalviat la lliçó històrica, la conec tan bé com tú. La diferència és que jo no defenso "accions militars" de fa 8 segles. "Acció militar" que és ben veritat que és l'origen de la nostra llengua i cultura a aquestes terres però oblides mencionar que aixó és va fer a costa del genocidi d'un altre poble i un altra cultura tan respectables, penso jo, com la nostra. Va bé fer lectures de la història del poble on un viu de forma objectiva. O no?

Valoració:0menosmas
Per Un d'enmig, fa mes de 11 anys

@Andreu, el rei Jaume I era un rei típic de l'època. I va tenir un paper protagonista en el que es convertiria en la base de la identitat de les illes Balears. Després de la seva acció militar (segle XIII), els nostres avantpassats cristians catalans es varen traslladar de Catalunya a aquí per fer de colons. Va bé conèixer la història del poble on un viu. Els indignats segur que la volen conèixer. O no?

Valoració:0menosmas
Per Andreu, fa mes de 11 anys

Curiós com alguns semblen més preocupats per l'estàtua d'un rei feudal i imperialista que per la sort dels joves que al manco lluiten per canviar una situació inacceptable. Ben curiós, si senyor.

Valoració:0menosmas
Per emigrante, fa mes de 11 anys

Xisco:
comparto contigo el derecho de todo ciudadano e elegir la lengua de enseñananza de sus hijos, y comparto la no imposición del castellano o del catalán. Pero creo que las propuestas del 15 M tienen van por otro camino que no tienen por ahora, la las lenguas como problema principal.
Te agradezco tu educación al contestar

Valoració:-2menosmas
Per xisco, fa mes de 11 anys

Ni m´he equivocat de foro, ni em refereix al manifes perf la lengua comú. Em refereix al dret de tots els ciutadans a poder elegir la lllengua d´ensenyament dels nostres fills, el que vol en castella, en castella, i el que vol en catala, en catala. Aixó es democracia, i la imposició, tant del castella como del catala, es pur fascisme. Per altre banda, Miquel, tu m´en dones la raó, perque dius que es un moviment obert al multilingüisme, es a dir, dona la democratica oportunitat al ciutadans a elegir la llengua que volen llegir, no s´imposa cap llengua.

Valoració:-1menosmas
Per emigrante, fa mes de 11 anys

Xisco:
te has equivocado de foro

Valoració:-5menosmas
Per Miquel, fa mes de 11 anys

Xisco, en cap moment el 15M s'ha ficat en temes lingüístics, si te mires ses propostes no n'hi ha cap d'aquest tipus a nivell global. A part de que aquest moviment és obert al multilingüisme, basta veure la pàgina web del moviment per veure que fins i tot a la pàgina de democraciarealya.es tenen el manifest escrit en tots els idiomes oficials de l'estat: eukara, galego, castellano i català a part de dues altres llengües altament minoritzades de l'estat com són l'aragonés i l'asturianu. Tot i que també està en altres llengües com el francès o l'anglès.

Tu te refereixes al manifiesto por la lengua común, creat des de sectors espanyolistes fa uns anys que han acabat a UPyD.

Valoració:-3menosmas
Per Ropit., fa mes de 11 anys

Un remei seria entrar als Bancs. La Banca ho domina tot.

Valoració:1menosmas
Per xisco, fa mes de 11 anys

Jo estic d´acord amb les idees del moviment 15 m, i sobretot, de reclamar justicia social: justicia de que haiga democracia i llibertad per elegir la llengua en la que volem que estudien els nostres fills, i que no sia el fascisme que ens imposan la llengua que no volem.

Valoració:-1menosmas
Per balear, fa mes de 11 anys

Estic fins als nassos de veure que si se li posa qualsevol bandera a aquesta estàtua no passa res, però si se posa la de la terra, la de les quatre barres, córren a eliminar-la.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente