bruma
  • Màx: 15°
  • Mín:

Educació obliga a retirar els llaços pel català

En una circular es “requereix” als directors que llevin les “banderes o cartells” perquè es tracta de reivindicacions amb “un rerefons polític”

29600

En aquests moments, hi ha una cinquantena de centres adherits a la campanya d’“Enllaçats pel català”.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha enviat una circular a tots els centres educatius públics i concertats en què "requereix als directors i directores" la retirada de "banderes o cartells", perquè es tracta d'una reivindicació amb un "rerefons polític".

El document, que està signat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, María de las Mercedes Celeste, comença recordant que "la senyera" col·locada en alguns centres educatius "no és cap de les banderes reconegudes com a símbol de les Illes Balears per l'Estatut d'Autonomia ni la bandera nacional".

Així respon l'Executiu popular mesos després de l'inici de la campanya "Enllaçats pel català", que anima a posar llaços amb la senyera a favor del català a l'escola i que ja té uns cinquanta centres adherits. Finalment, amb l'informe jurídic des de fa deu dies damunt la taula, la Conselleria d'Educació ja ha fet arribar aquesta ordre a molts centres escolars, que han reaccionat de diferents maneres: n'hi ha alguns que ja han llevat el llaç i d'altres que estan molests perquè els ha arribat la circular sense tenir cap llaç posat i ara han decidit penjar-lo.

La secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, M. Antònia Font, va valorar ahir que "l'Executiu vol efectuar una neteja de la consciència nacional, de la pròpia identitat i de la pertinença a una comunitat lingüística històricament arrelada en aquest territori". Afegí que "no és fent llevar els llaços que s'acabarà amb aquest compromís, ans el contrari".

Segons Font, "es fa difícil per a un director o una directora haver d'anar contra una decisió que ha estat presa per un claustre o per un consell escolar". La secretària d'Ensenyament Públic es demana "què passarà a aquells centres que no volen llevar el llaç?". És per tot això que des de l'STEI-i exigeixen una reunió urgent amb Celeste per obrir "vies de diàleg" i evitar, per exemple, que es donin situacions tragicòmiques en què la Guàrdia Civil o la Policia Nacional hagin d'anar centre per centre a llevar els llaços.

Des del sindicat FE-CCOO, el portaveu, Toni Baos, apuntà que amb aquesta mesura el Govern actua de "manera impositiva, irresponsable i antipedagògica i provoca el contrari del que cerca la circular". Afegí que "la senyera o llaçada no és més que un símbol cultural que reflecteix el projecte lingüístic de cada centre que justament ha estat aprovat per aquella comunitat educativa democràticament i a travès del consell escolar".

El president de FAPA-Mallorca, Jaume Ribas, opinà que "valoram molt negativament que entrin a controlar aquests temes aprovats pels consells escolars". Ribas defensà que és el projecte lingüístic de cada centre aprovat per tota la comunitat educativa el que Educació qüestiona i que es tracta d'una "decisió purament política".

Els promotors d'"Enllaçats pel català", de moment, no volen entrar a valorar el document de la Conselleria i esperen poder donar una resposta legal a aquest text en els pròxims dies. Finalment, des la Conselleria d'Educació insistiren ahir que "no es permetrà que es faci política als centres educatius".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente
Per Elisa, fa mes de 10 anys

La senyera és el símbol més tradicional, aquella que es treia el dia de la Festa de l'Estendard, perquè és la que duien les tropes de Jaume I el 31 de desembre de 1229. Es poden veure a gairebé tots els escuts dels pobles mallorquins, pintades a bigues de la Seu i a infinitat de documents gràfics des de la Conquesta fins a l'invent de la bandera de les Balears.

Sobre la senyera amb la barra blava:

"Resumint el que hem dit fins aquí, l'escut amb banda blava va tenir un cert ús en alguns armorials i altres representacions heràldiques, però sempre —fins al segle XVIII— fora del país. Aquest ús exterior, així i tot, és minoritari en relació a la major utilització de les barres netes, tant com a representació de la monarquia mallorquina privativa com la no privativa. Tenim exemples de la utilització exterior dels pals nets com a representació del rei de Mallorca a l'armorial esmentat de Vermandois (1285-1300), a l'armorial Gelre (1370-1414), etc. A l'interior del país, tot dóna a entendre que la banda blava no es va usar mai fins al segle XVIII. Tota la documentació en aquest sentit mostra l'ús de l'ensenya barrada sense banda, tant pel que fa a representacions pictòriques com escultòriques (...) El Consell General Interinsular, organisme precedent de l'actual Govern de les Illes Balears, creat el 1978, l'adoptà com a emblema, i restà definitivament com a escut oficial de les Illes Balears el 1984 (Llei de l'escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, BOCAIB n. 20, 10 de desembre de 1984)." (Gabriel Bibiloni, professor de la UIB)
Sobre la bandera de les Balears, primer s'ha de dir que és un invent modern del regionalime, ja que el morat ni tan sols no té tradició heràldica, que es basa en l'escut de la cuitat de Palma:
"La bandera que avui es considera de Mallorca va ser establida a començament del segle XX. L'Ajuntament de Palma dels primers anys de la centúria, desitjós de penjar al balcó de la Sala una "bandera mallorquina" els dies de sessió, i havent-hi polèmica sobre com havia de ser aquesta bandera, encarregà un dictamen a Benet Pons i Fàbregues, cronista de la ciutat, que va ser publicat el 1907 amb el títol de La bandera de la ciudad de Mallorca. Pons proposà una bandera amb els quatre pals més una franja morada amb un castell, interpretant un document de 1312 en què el rei Sanç instituïa un símbol per als jurats de la Universitat. La veritat és que el document ja era prou conegut i la historiografia anterior l'havia considerat l'origen de l'escut de la ciutat (quarterat). Per exemple, J. M. Bover a la seva miscel·lània redactada el 1825 reprodueix el document de Sanç i l'acompanya amb un dibuix quarterat amb les armes de la ciutat.
La nova bandera de Mallorca va ser utilitzada com a símbol regionalista, especialment durant la II República. El projecte d'Estatut d'autonomia de 1936 establia a l'article 3 "La bandera de la regió és la de l'antic Regne de Mallorca".
Amb tot, l'atribució d'aquesta bandera a l'antic regne de Mallorca és un mite derivat del caprici de Benet Pons. Abans de la seva creació pel cronista no n'hi ha el més mínim rastre documental, i sí únicament documentació (constant i ininterrompuda a partir del segle XIV) de les armes de la ciutat, sempre en forma quarterada i amb el castell sobre fons blau. "

L'elecció oficial té motivacions polítiques, no es fonamenta en la tradició historica. Els partits espanyols sempre han volgut fomentar el seccessionisme i han intentat enterrar tot allò que ens lliga al Principat i al País Valencià.
Per acabar, proves visuals:

http://bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm

Valoració:2menosmas
Per Tronxo, fa mes de 10 anys

Sa senyera de Jaume I era sa des a corona de Arago

Valoració:-18menosmas
Per IIII, fa mes de 10 anys

Tronxo:

Quina era la senyera en temps del Rei En Jaume i com així hem continuat celebrant la Festa de l'Estendard fins ara, si ja són morts aquells tres "malvats catalans"?

Valoració:6menosmas
Per IIII, fa mes de 10 anys

Tronxo:

Quina era la senyera en temps del Rei En Jaume i com així hem continuat celebrant la Festa de l'Estendard fins ara si ja són morts aquells tres "malvats catalans"?

Valoració:-1menosmas
Per Tronxo, fa mes de 10 anys

Per IIII
Sa que mos obligaren a adoptar en PereIII, Alfons III i Pere IV els tres catalans que mos capolaren , primer com regne independent, i llavors com monarquía privativa

Valoració:-9menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:8menosmas
Per IIII, fa mes de 10 anys

Tronxo:

¿Saps quina és la bandera que el nostre poble honora d'ençà de fa més de 800 anys al Continent i prop de 800 a Mallorca, en aquest cas cada 31 de desembre a la Festa de l'Estendard?

Valoració:2menosmas
Per Tronxo, fa mes de 10 anys

Elisa
Quina era sa bandera de JaumeII de Mallorca des del 1276 al 1279 quant encara no estava infeudat al seu germa. Pere III ?

Valoració:-7menosmas
Per català de Mallorca, fa mes de 10 anys

na Mersedes aquesta, és més curta que una màniga de guardapits. Què vol dir què aquesta bandera no es cap de les reconegudes per cap de les nostres institucions???
Què no has vist mai l'estendard, forastera?????

Valoració:39menosmas
Per Pilar martinez, fa mes de 10 anys

Es un simbol de la nostra cultura, la nostra llengua ,que com va dir la cantant Noah tota llengua es musica, per favor gobernants deixau de empipar i no vos fiqueu en temes que desconeixeu, quantes mes llenguas parles i escrius mes cultura tens i la nostra llengua és una identitat cultural

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente