Mig centenar de treballadors d'Spanair s'han manifestat avui davant la seu del Parlament balear en protesta pel tancament de la companyia aèria, per reclamar les institucions que recolzin de forma clara la seva recol·locació en altres aerolínies i que fixin uns percentatges de contractació.

"Volem un compromís real, un percentatge que s'hauria de pactar perquè no n'hi ha prou les paraules, ens sembla insuficient", ha dit el delegat del comitè d'empresa de Barcelona i responsable d'USO a Spanair, Jordi Mauri, que ha encapçalat la protesta de Palma, sobre les ofertes d'altres companyies aèries d'assumir part de la plantilla.

Mauri ha indicat que altres aerolínies ja estan obrint borses d'ocupació i fins i tot fent entrevistes de treball a empleats d'Spanair però ha detallat que els requisits no estan clars i no hi ha cap tipus d'acord que concreti a quants treballadors assumiran entre els seus.

El delegat sindical ha recordat que en casos precedents de tancament d'altres companyies "hi ha hagut les mateixes ofertes i després s'ha quedat en una recol·locació del 10, 15 o màxim 20% de la plantilla", el que suposaria, en el cas d'Spanair, que "milers de treballadors augmentarien les llistes de l'atur".

Ha recordat que el tancament afecta més de 2.600 treballadors directes i més de 4.000 d'indirectes de les empreses que treballaven per a Spanair.

Més protestes

La protesta d'avui és la primera d'un calendari de vuit mobilitzacions convocades pel comitè d'empresa de Palma i que es complementen amb les organitzades a Madrid i Barcelona.

Les protestes cerquen "pressionar les autoritats i sobretot als propietaris i màxims accionistes d'Spanair", la Generalitat de Catalunya, per a que "diguin realment quin ha estat el motiu del tancament" i quines accions prendran per fer que els treballadors cobrin els sous pendents i siguin recol·locats.

Mauri ha reclamat que la recol·locació dels treballadors "sigui real i no es quedi en paraules", així com el pagament íntegre de l'última nòmina pendent de la qual només han cobrat 1.000 euros i que s'agilitin tots els processos perquè la plantilla pugui cobrar com més aviat millor la prestació de desocupació.

Ha advertit que "hi ha moltes famílies que no poden aguantar" perquè el procés per l'expedient de regulació es pot allargar. "El cobrament de la indemnització pot tardar un any i mig o en el pitjor dels casos un any i vuit mesos, una situació insuportable per als treballadors," ha assegurat.

Mauri ha mostrat la seva indignació pel sobtat del tancament de l'aerolínia: "Días abans havien informat que es preparava la incorporació de 20 avions de llarg ràdio i en 24 hores estam tots al carrer i sense cap explicació oficial, més enllà que la Generalitat no ha posat els diners per fer front a les nòmines, i Qatar, en veure que no hi ha finançament es retira del projecte".

Al Govern balear, Mauri li ha reclamat major compromís que en la passada legislatura, quan "va deixar sortir Spanair de Baleares i no es va implicar gens per intentar que continuàs operant des de Palma".

Ha demanat al Govern "un suport real per a la recol·locació dels treballadors" per evitar que tardin "mesos o fins i tot anys" a tornar a trobar feina i que defensi a més la connectivitat de les Balears perquè s'han reduït rutes i s'han disparat els preus.

Incident amb Spanair

Mauri s'ha referit també als incidents d'ahir a l'aeroport de Bilbao, on diversos treballadors d'Spanair que duen nou dies tancats van protestar davant el president de Ryanair, Michael O'Leary.

El delegat d'USO ha acusat O'Leary de "cercar publicitat de la més barata" i li ha retret les seves crítiques a les subvencions percebudes per Spanair.

"És inacceptable que es permetin aquest tipus de declaracions i que es critiquin els ajuts públics a Spanair, quan Ryanair ha rebut pràcticament els mateixos ajuts de les comunitats i a sobre sota l'amenaça de 'o em continues facilitant ajuts o desaparesc d'aquest aeroport i perds tots els vols'", ha afirmat.

Sobre l'oferta realitzada per Ryanair als pilots d'Spanair, Mauri l'ha qualificat de precària i "en les pitjors condicions possibles" perquè suposa que "cobraran tres vegades menys, hauran de tributar a Irlanda i ser autònoms, condicions en les quals sols s'hi acolliran els pilots que no tinguin cap altra alternativa".