Josep Melià arriba cansat i amb poc temps abans de tornar a partir. Fa molta campanya pels pobles, on Convergència aspira a trobar el seu principal filó de vots.

Les enquestes us deixen fora del Consell i del Parlament. Com ho valorau?
Les enquestes són això, enquestes, i tenen un univers molt esquifit per endevinar amb exactitud el resultat de partits com Convergència per les Illes. A part, Convergència té molt de vot ocult fruit de la feina de l'estructura, del cos a cos i del porta per porta que fan totes les nostres candidatures municipals.

Què implicaria que no entràssiu en cap de les dues institucions?
Seria molt perjudicial per a les Illes Balears. Durant tota la campanya hem repetit que el PP i el PSOE coincideixen fins i tot en l'eslògan, que és el canvi. Però el vertader canvi que necessiten les Illes Balears és tenir pes polític, i és evident que ni PP ni PSOE no són l'instrument adequat per aconseguir-lo. Són sucursalisme, simples franquícies que acoten el cap i se sotmeten a la disciplina de partit. Necessitam qualcú que faci respectar les Illes Balears i que tingui com a prioritat la defensa dels interessos d'aquesta terra. Nosaltres som aquest partit.

Deis que aspirau a ser el tercer espai polític de Balears, però teniu al davant el de PSM-IV-ExM.
No el consider espai polític perquè ells mateixos han assumit un paper de satèl·lit del PSIB. Gestionen i tenen responsabilitats en funció del resultat del Partit Socialista, i això és un defecte greu de l'estratègia política d'aquesta coalició. Quan tot depèn del que faci el Partit Socialista, malament anam, perquè les teves possibilitats o la teva capacitat està en funció dels resultats d'un altre.

Quines són les vostres principals propostes?
La primera és intentar començar a acabar amb la injustícia econòmica. Proposam el criteri alemany: que no es pugui contribuir per sobre del 4% del PIB. Això suposaria 3.000 milions d'euros de recursos cada any per a les Illes Balears. Els 240 milions del fons de competivitat són patató comparats amb el drenatge fiscal d'aquesta terra. Un segon punt és la llei general turística. Aquesta legislatura s'ha fet una bona feina amb la modernització dels establiments, però ara necessitam fer una passa més per eliminar places obsoletes, perquè es regulin els condhotels, per complementar el sol i platja amb nous productes com el turisme de golf, el nàutic, l'ambiental, el gastronòmic, etc. Un tercer element important és la llei d'educació, que ha de ser de consens i aconseguir que el model educatiu no es canviï cada quatre anys depenent del color polític.

Els escàndols de corrupció han duit a la desaparició d'UM, però el PP hi sembla immune.
Bé... (silenci) el PP és molt sòlid i molt més respectat per l'opinió pública i pels poders establerts. En canvi, UM ha patit allò que Miquel Munar anomenà "una orgia de sang" i estigmatització. Al petit és més fàcil pegar-li.

El discurs dels populars en contra del català faria difícil que Convergència hi pogués pactar?
Bé, no. Tenim el nostre programa i el defensarem allà on sigui adient, ja sigui a través d'un pacte o de l'oposició responsable. Però no firmarem un pacte que suposi cap passa enrere en relació a la política lingüística, la Llei de normalització o el Decret de mínims.

I què us frenaria a l'hora de fer un pacte amb el PSIB?
Moltes coses de política econòmica. No s'ha d'augmentar la pressió fiscal, i la cultura del no, que s'ha demostrat en el cas de Son Bosc, és negativa en plena crisi. Hi ha molts aspectes que ens distancien.

Heu parlat del turisme de golf i ara de Son Bosc. Calen més camps de golf a Mallorca?
El que cal, sobretot, és fer un pla director sectorial de camps de golf, que era un compromís del Pacte de 2007 i que no han ni començat. I també cal donar seguretat jurídica a aquells projectes que tenen totes les autoritzacions corresponents. No pot ser que de bon començament ho aturi un govern, tot i que mentre hi havia de conseller Miquel Àngel Grimalt la cosa anava endavant.