Una mirada crítica i reflexiva a quatre anys de no retorn

Enfrontament PP-UM. Mesos abans de les eleccions, Munar i Cirer coincidiren en un acte al Conservatori. Munar, amb el seu estil, parlà sense embuts: "Si continuau amb aquesta actitud, oblidau-vos de pactar amb UM". La presidenta estava indignada pel boicot de Cort al projecte de Can Domenge. Rodrigo de Santos feia temps que anava per lliure. Ni Matas ni Cirer no controlaven les declaracions del tinent de batle d'Urbanisme.

El pacte de 2007. Miquel Nadal volia ser batle fort i no et moguis, però l'única possibilitat era un pacte amb el PP. En una reunió al parc tecnològic de Son Reus amb Vicens, Munar, Antich, Calvo i Armengol, el candidat confirmà que no seria batle: hi havia un acord perquè ho fos Aina Calvo. Mentrestant, els mitjans filtraren que Matas estava disposat a cedir-li anys de batlia.

La trobada Matas-Munar. Matas se sentia enganat per Munar. Ara, quatre anys després, sosté que el seu objectiu era governar i, tanmateix, mentre Munar pactava amb l'esquerra, ell anava traient discretament els seus efectes personals del despatx del Consolat de Mar. Sempre ha considerat la teoria que un acord entre Munar i Pérez Rubalcaba li impedí governar el 2007.

Trobada a Madrid. Quan feia alguns mesos que era en el càrrec de presidenta del PP, Estaràs es trobà amb Matas a l'hotel Los Galgos de Madrid. Matas hi anà amb el seu cunyat, Fernando Areal. Retragué a Estaràs que prescindís d'ell com a gerent del PP. La conversa fou tensa. Des d'aquell dia, la seva relació mai no tornà a ser la mateixa. Deixaren de parlar-se.

Escorcoll del palauet. Una comissió judicial entrà al 'palauet' de Jaume Matas. Sospiraven per trobar-hi Matas i família. En entrar-hi, un membre de l'equip, comandat pel jutge Castro i el fiscal Horrach, posà la mà damunt un radiador. Aigua! El circuit estava fred, ningú no havia encès la calefacció darrerament. Era la primera decepció: la frustració més gran es produí després, per la treballada recerca d'una caixa de cabals inexistent.