Encara no ha arribat el dia en què no calgui alçar la veu contra la violència masclista. És per això que Mallorca tornà a reivindicar ahir la igualtat i la no-violència. Dos centenars de persones es concentraren al passeig del Born de Palma, convocats per la Plataforma per la Igualtat. Els manifestants recordaren que només enguany ja han mort 66 dones en mans dels actuals o antics companys sentimentals, a més de 4 infants. Miquel Àngel Lladó, en nom del Grup d'Homes per la Igualtat, assegurà fort: "Feim una crida directa als homes. No mireu cap a un altre lloc. Denunciau qualsevol indici que vegeu". I és que aquesta lluita no és una cosa de dones, sinó de totes les persones independentment del seu entrecuix.
Els assistents a la protesta, de fet, eren tan transversals com ideologies hi ha. Sorprengué l'aparició de José Ramón Bauzà, acompanyat de Julio Martínez i Maria Salom; mentre que s'esperava la delegació del PSIB, amb Aina Rado com a representant, i l'omnipresent Joana Barceló. Esquerra Unida, en canvi, comparegué dividida per primer pic en aquesta data: per una banda, David Abril i Fina Santiago (IniciativaVerds), i per l'altra, Manel Carmona (EU clàssica), que estrenava en el càrrec de coordinador general. A més a més, sindicalistes de l'STEI-i, CGT i CCOO, entre d'altres, feren caliu a la lluita feminista.
La protesta d'ahir tingué una especial referència a l'Àfrica. Xisca Ginovart, en nom de la Plataforma per la Igualtat, assegurà que el continent africà és escenari d'un "doble drama", ja que al maltractament cal afegir pràctiques com l'ablació. També cal destacar el so d'un violí sobre l'escenari, que emocionà els assistents a mesura que una pantalla gegant, al darrere, mostrava imatges d'algunes dones maltractades. Finalment, els organitzadors llançaren a l'aire 64 globus de color blanc per recordar i homenatjar totes les dones mortes el 2010 a l'Estat espanyol. Desgraciadament, l'estadística diu que encara n'han de morir 13 abans del 31 de desembre.
No mireu a un altre lloc
El Dia internacional contra la violència de gènere clama per acabar amb la passivitat de la societat respecte del maltractador. Al primer indici, denúncia
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
24 articles d'enguany http://apfs.es/ok/sites/default/files/Estadisticas%20de%20Hombres%20asesinados%20en%202010%20a%20manos%20de%20sus%20Mujeres.pdf.
Un poc cansat el tema, la dona víctima em farta, la violència contra un vell o un marginat, simplement un infant o disminuit físic em sembla pitjor. El victimisme es vomitiu, i la senyora Pajín digna representant d'aquest pensament absurd, abusiu i del tot marginador. Som dona i em veig em força suficient com per pegar dues galtades o una cossa als ous del que m'ofengui o vulgui abusar de mi... poden dir el mateix els indefensos de veritat?
Efectivament ha d'haver-hi una llei que defensi a les víctimes dels maltractaments, una llei que es pugui fer servir tant per a les dones com per als homes, que estigui d'acord amb la Constitució, i no una llei discriminatòria i desigual; cal una llei basada en el principi d'igualtat en dret de família que protegeixi al més feble o vulnerable, una llei integral en l'àmbit domèstic. S'haguessin d'examinar i investigar totes les denúncies al Jutjat sobre la violència sobre la dona, amb criteris objectius; s'haguessin d'esbrinar quantes i quines denúncies han fructificat a causa dels consells dels advocats sense escrúpols perquè el denunciat es declarés culpable, amb judici no presencial i des del calabós; s'haguessin d'investigar els suïcidis d'homes que veien venir el que injustament els queia damunt. S'haguessin de fer estadístiques sobre homes maltractats, ferits o assassinats. Caldria modificar els criteris en els quals es basen per finançar la lluita contra el maltractament. S'haguessin d'imposar penes efectives per les quals fins ara s'han aprofitat d'una llei encara en vigor per aconseguir un benefici propi de la dona en detriment de les quals realment ho necessiten. Fa temps que tinc coneixença amb aquests fets, això és així, no mireu un altre lloc.
Un terç de la "violència de genere" és contra homes. D'aquesta no se'n parla mai. Es veu que no és correcte. Però és real. Ja me n'he afartat de sentir a les dones escaïnant. Ja està bé. Prou.
Una altra forma de violència de gènere de la qual no es parla mai són les denuncies falses de violència de gènere.
No sé quin és el percentatge, perquè és políticament incorrecte xerrar d'aquest tema, però els homes pateixen aquestes denuncies passen un infern fins que el jutge dictamina que la denuncia és falsa.
Amén del nins assassinats. I una propina: http://www.abc.es/20101221/opinion-editoriales/seis-anos-fracaso-20101221.html