Un 52% de les famílies considera que la falta de respecte dels estudiants cap al professorat és un dels principals obstacles per a la convivència escolar, i gairebé la meitat (49%)opina que els docents tenen dificultats per mantenir l'autoritat. De fet, la percepció que el professor ha perdut autoritat és significativa entre les famílies. Un 39% dels pares opina que els docents han perdut bastant autoritat i un 13,1% diu que n'han perduda molta. En canvi, el 16,6% troba que no n'ha perduda gens i un 31,3%, que n'ha perduda poca.
Aquestes són algunes de les dades de l'Estudi sobre la convivència escolar a l'Educació Secundària Obligatòria que avançà en part ahir l'Institut per la convivència i l'èxit escolar de la Conselleria d'Educació i Cultura. L'altre obstacle que també apunten un 52%de les famílies com a factor negatiu per tenir un bon ambient a l'aula és la falta de disciplina a les pròpies llars. L'estudi, que s'ha realitzat sobre una mostra de 505 famílies de 18 Instituts d'Educació Secundària, fou presentat per la directora general d'Administració, Maria Gener, i la directora de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar, Elena Navarro, qui explicà que "el curs passat vam rebre un total de 50 telefonades sobre conflictes als centres, 10 des de principi de curs".
Per què passa?
Els resultats recollits sobre les condicions que poden provocar en major mesura aquesta pèrdua d'autoritat del professorat reflecteixen la inadequada educació en les famílies, que no transmeten el respecte a l'autoritat, segons un 64% dels entrevistats. També destaquen la por que tenen els docents de les denúncies i represàlies de les famílies; la falta de reconeixement en la societat a qualsevol tipus d'autoritat; la falta de suport de la societat a l'autoritat del professorat i la manca de suport de les famílies al treball i a l'autoritat del professor.
Pel que fa a les mesures per recuperar l'autoritat, les famílies creuen en un 65% que cal que l'exerceixin i alhora transmetin confiança, mentre que un 60% entén que cal actuar conjuntament amb les famílies perquè la recuperin.
Elena Navarro assegurà que "allò que realment preocupa els docents és la manca de puntualitat dels alumnes i que molesten a classe. Aquestes són les conductes disruptives més habituals". Tanmateix, Navarro no volgué llevar importància al tema i digué que "no és que no hi hagi assetjament i violència en alguns casos". Així mateix, va afirmar que en aquestes situacions "la mediació per evitar el conflicte és una mica més difícil" i si accepten anar-hi és "per evitar mesures extremes com l'expulsió".
Els pares veuen els docents amb poca autoritat
La meitat de les famílies creuen que els professors tenen dificultats per mantenir-la, segons l'Estudi sobre la convivència escolar a l'Educació Secundària
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
A jubilat: voste, com be sap, es un excepcio. Nhi ha daltres, xro som minoria. No entenc com es k sempre sortiu a defensar els k saprofiten del sistema si sabeu k sou xcepcions. Les vacances de 95 dies seran pels nins, xro els k les cobren sense fotre brot son els mestres. A mi aixi com estan les coses no em produiria orgull ans preocupacio.
A Miquel de la Rel: Els mestres ja estam cansats de repetir que les vacances no són pels mestres, són pels nin. De fet els mestres estam disponibles i llevat del mes d'Agost, per viatjar a l'estranger haviem de solicitar un permís a la Delegació.
N'hi havia que anavem a fer de monitors als campaments i amb això de reciclatge, li diré que durant 3 anys hi vaig anar dies alterns, per fer el de català. Tres hores de classes i pagant-mos la matricula i els llibres de text de la nostra butxaca. No com els funcionaris de les Conselleries i de La Sala que ho feien de franc i a hores de feina.
Nosaltres hi anavem de 6 a 9 de la nit a l'Escola Normal.
Parl dels "Maestros Nacionales" com era un servidor.
N'hi havia que anavem a fer de monitors als campaments i amb això de reciclatge, li diré que durant 3 anys hi vaig anar dies alterns, per fer el de català. Tres hores de classes i pagant-mos la matricula i els llibres de text de la nostra butxaca. No com els funcionaris de les Conselleries i de La Sala que ho feien de franc i a hores de feina.
Nosaltres hi anavem de 6 a 9 de la nit a l'Escola Normal.
Parl dels "Maestros Nacionales" com era un servidor.
Volia dir que "fallam en moltes coses"...
Els pares segur que fallam amb moltes coses. El problema és que quan hi ha un o dos pares que fallen del tot, et poden desmuntar un grup. I això tira per terra la feina dels que aplicam disciplina i bona educació.
Fet aquest mea culpa, el sistema de seure i veure un tio que et llarga el rollo hauria d'estar superat fa lustres. D'altra banda, no és normal (i aquí els educadors em saltaran al coll) que els mestres tenguin 95 dies de vacances (18 nadal, 8 pasqua, 7 setmana blanca i 60 a l'estiu). Amb aquest xollo s'han ficat desenes de joves a fer la carrera sense que hi hagi unes autèntiques ganes de fer aquesta feina. Part d'aquest temps que no tenen els altres treballadors s'hauria de dedicar a recuperar alumnes perduts que són els que fan anar malament, en molts casos, la classe. Ah, i a reciclar-se per millorar... que els que hi treballau ja sabeu que teniu companys que fan faltes en escriure que no haurien de consentir ni als seus alumnes, per exemple. No vull generalitzar. Hi ha moltes excepcions, moltes. Però el que explic també existeix.
Fins que voltros mateixos, mestres, no ho vegeu i actueu, vos continuareu considerant uns "pringats" (com feia un mestre en un comentari) i la societat vos tendrà per uns aprofitats que se queixen molt i viuen molt bé (en molts casos, no tots, és clar). Demanau esforç? demostrau esforç!
Fet aquest mea culpa, el sistema de seure i veure un tio que et llarga el rollo hauria d'estar superat fa lustres. D'altra banda, no és normal (i aquí els educadors em saltaran al coll) que els mestres tenguin 95 dies de vacances (18 nadal, 8 pasqua, 7 setmana blanca i 60 a l'estiu). Amb aquest xollo s'han ficat desenes de joves a fer la carrera sense que hi hagi unes autèntiques ganes de fer aquesta feina. Part d'aquest temps que no tenen els altres treballadors s'hauria de dedicar a recuperar alumnes perduts que són els que fan anar malament, en molts casos, la classe. Ah, i a reciclar-se per millorar... que els que hi treballau ja sabeu que teniu companys que fan faltes en escriure que no haurien de consentir ni als seus alumnes, per exemple. No vull generalitzar. Hi ha moltes excepcions, moltes. Però el que explic també existeix.
Fins que voltros mateixos, mestres, no ho vegeu i actueu, vos continuareu considerant uns "pringats" (com feia un mestre en un comentari) i la societat vos tendrà per uns aprofitats que se queixen molt i viuen molt bé (en molts casos, no tots, és clar). Demanau esforç? demostrau esforç!
Educar és "Preparar per a la vida", i aquesta no regala res. Tot això de traumes, motivacions, marginacions, etc., són invents dels psicòlegs que ho han fet creure als pares i que serveix com a excusa per encobrir la vagància, la incapacitat, el desinterés total de l'alumne, i de passada, la ineptitud dels pares.
- I qui té la culpa del fracàs escolar i laboral del meu fill?- exclama el pare veient la seva "meravella" de fill- Els seus mestres i professors, naturalment!
i el psicòleg assenteix amb el cap...i pensa: "Un altre inútil que paga..."
- I qui té la culpa del fracàs escolar i laboral del meu fill?- exclama el pare veient la seva "meravella" de fill- Els seus mestres i professors, naturalment!
i el psicòleg assenteix amb el cap...i pensa: "Un altre inútil que paga..."
I que en té de raó Es Jai!
La veritat és que jo crec que sobram tots els mestres. Crec que d'una vegada per totes els infants han de quedar amb els seus pares a casa fins que tenguin 25 o 30 anys que serà el moment en que ens demanem si voldran o no empenyer la nostra cadira amb rodes. ¿Perquè seguir ensenyant si en realitat el que falta és educar? l'ensenyament depèn de l'escola, l'educació és responsabilitat dels pares. Quan arriba un alumne mal educat hauriem de poder enviar-lo altra volta a ca seva, i quan els pares hagin fet els seus deures, que no acabaren amb el pinyol que pegaren per fer l'infant, que el duguin a l'escola i l'ensenyarem, però repetesc, un cop educats. Si no estan educats, com ja he dit, millor que es quedin a casa i que els guardin aquesta multitut de papaítos que pel que veig deuen ser doctorats en pedagogia cum laude.
Tota la pedagogia cap a un paper de fumar: "El nins amb molt d'amor i els pares a ca seva".
El pitjor error que pot cometre un pare és empenyar-se en voler esser "el millor amic del seu fill".
El nin cerca ell mateix els seus amics, i vol que el pare estigui al seu lloc de pare, no d'amic.
Els pares diuen: "El meu fill ha aprovat!" o, "Al meu fill l'han suspés!".
Els meus condeixebles i jo varem rebre algunes clatellades dels mestres, professors, tant a primaria com al Institut (1948-59) i cap té un mal record, al revés, ni en va quedar cap de tarat.
I també reberem dels pares, oncles, veinats, "monisipals", acomodadors de cine, grandolassos, i qualcuna a l'Exércit, i que...
El pitjor error que pot cometre un pare és empenyar-se en voler esser "el millor amic del seu fill".
El nin cerca ell mateix els seus amics, i vol que el pare estigui al seu lloc de pare, no d'amic.
Els pares diuen: "El meu fill ha aprovat!" o, "Al meu fill l'han suspés!".
Els meus condeixebles i jo varem rebre algunes clatellades dels mestres, professors, tant a primaria com al Institut (1948-59) i cap té un mal record, al revés, ni en va quedar cap de tarat.
I també reberem dels pares, oncles, veinats, "monisipals", acomodadors de cine, grandolassos, i qualcuna a l'Exércit, i que...
Ens els anys1950 i 1960 els mestres castigaven físicament als alumnes i mai no he vist que un alumne sort´´is més ben preparat per aquest fet. He vist mestres córrer regla amb mà a la classe i esquinçar-ne més d'un damunt els alumnes i això no serveix més que per crear aversió. Sobren mestres incompetents, que a més són la majoria.
Toni,
Pel que dius, supòs que ets pedagog o psicòleg.
Pel que dius, supòs que ets pedagog o psicòleg.