"Don suport al debat perquè la insularitat formi part del proper marc financer de la UE per a 2013-2020, on es definirà el repartiment de fons i es fixarà algun tipus de compensació". Aquestes eren les paraules del vicepresident i ministre de Política Territorial del Govern espanyol, Manuel Chaves, ahir durant la cimera sobre El reconeixement de la Insularitat en la política autonòmica europea a Palma. La reunió, organitzada en el marc de la presidència espanyola, pretén ser un avanç amb relació a l'estratègia del 2013 al 2020 de la UE i al Tractat de Lisboa.
El ministre no tingué cap dificultat a "reconèixer per primera vegada la cohesió com a objectiu primordial de la UE", però va alertar que per assolir-la sobre el terreny les autoritats locals i autonòmiques "han d'adquirir major implicació en les gestions d'aquestes polítiques". "Si de veritat volem una Europa unida i cohesionada, la política de cohesió no té objectius purament redistributius, sinó que també ha de desencadenar el potencial de les comunitats eliminant deficiències i tenint-ne en compte la singularitat", va dir el vicepresident, qui va puntualitzar que en aquest context els territoris insulars presenten una "doble singularitat".
Chaves va recordar que hi ha estats europeus, com l'espanyol, que ja han reconegut la insularitat com una característica específica en el seu model de finançament. Chaves, a més, apuntà que "el reconeixement de la insularitat no suposa que se sol·licitin uns privilegis, sinó ser conseqüent amb el valor d'igualtat que inspira la UE". D'aquesta manera admetia que subvencionar la insularitat no és oferir un tracte de privilegi als illencs, sinó fomentar la igualtat del ciutadans. Per altra banda, va insistir en la sensibilitat del Govern espanyol pel que fa a les circumstàncies especials dels territoris insulars i va fer esment als problemes vinculats al transport i a les comunicacions, l'àmplia especialització del teixit productiu i el valor estratègic que adquireixen a les Illes determinats recursos, com l'aigua o l'energia, a més de l'alt valor ecològic d'aquests territoris i la fragilitat dels seus ecosistemes.
Chaves, en parlar dels problemes en les comunicacions, va fer referència a la recent crisi del transport europeu generada a causa de la cendra del volcà islandès. Cal recordar que hi ha uns 14 milions d'habitants que viuen a alguna de les 286 illes de la Unió Europea que pateixen els desavantages de la insularitat. Aquestes xifres representen el 3% de la població total de la UE. A l'acte d'inauguració de la cimera, que va estar copresidida pel vicepresident del Govern d'Espanya i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, i pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, també hi va ser present la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol.
Durant la seva intervenció, Armengol reconegué que "des de les institucions locals i autonòmiques de territoris insulars s'ha d'apostar per la innovació, donar suport a la formació, al paisatge, al patrimoni i la cultura, s'ha d'optar més per la peculiaritat i no tant per copiar les urbs i les aglomeracions continentals."La presidenta del Consell de Mallorca va reivindicar un marc general per a les illes de la Unió que permeti que puguin "sobreposar-se dels seus handicaps naturals".
Manuel Chaves va tenir dures paraules per al Partit Popular, als quals censurà per "no haver controlat els seus militants per evitar els casos de corrupció". Segons ell, tots els partits polítics ho haurien de fer i va afegir que "això, fins i tot, és molt més important que la reforma del Codi Penal". Un canvi que s'està debatent per tal d'endurir les penes contra els càrrecs públics que realitzin accions corruptes. El vicepresident també va instar les diferents formacions polítiques a "assumir responsabilitats dels presumptes casos de corrupció que s'han comès en el si dels seus partits".
Respon a l'actualitat
Durant la conferència de premsa que es va fer ahir a Es Baluard en el marc de la cimera sobre la insularitat, Manuel Chaves també va tenir paraules per al jutge Baltasar Garzón i la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal. Va defensar la legalitat de l'actuació del Tribunal Suprem en la causa contra el jutge Baltasar Garzón i va assenyalar que " no és incompatible amb l'existència de veus discrepants d'una societat democràticament madura". Per altra banda, afegí que "no tenim cap dubte que el Tribunal Suprem està actuant conforme a l'Estat de dret i conforme a la llei, i en aquest sentitel nostre màxim respecte". Sobre les declaracions de la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, sobre el fet que Garzón posa en perill la democràcia, Chaves va aprofitar per instar-la a la "mesura i a la moderació".
