El cas Pla Territorial reviscola. Ahir, Jaume Massot, exdirector general d'Ordenació del Territori (PP), que comparegué com a testimoni, assegurà que tenia la sospita que el Pla Territorial de Mallorca (PTM) "estava arreglat des de dalt" i que li semblava una imposició "d'UM". El PTM investiga presumptes pilotades urbanístiques en Àrees de Reconversió Territorial (ART), operacions dissenyades per preservar algunes zones i traslladar drets urbanístics d'un punt a un altre de l'Illa. Es tractava de protegir un indret i dur-ne l'edificabilitat a un altre.
Massot, que hi arribà emmanillat des de la presó, fou preguntat per una reunió entre PP i UM sobre el PTM i digué que "no recorda que s'hi introduís cap ART", però que "eren de dubtosa legalitat". Afegí que "l'autoritat per elaborar, redactar i aprovar el PTM era el Consell, perquè el Govern li n'havia transferit la competència", i apuntà que "existia un pacte de governabilitat entre UM-PP". Digué que "no existí consens al seu departament, ja que des del Consell es torpedinà tota proposta" feta per ells, i que "Vicens i Grimalt" foren els que el dugueren a terme, "sobretot el darrer".
Ahir, a banda de Massot, comparagueren l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal; l'exdirector insular d'Urbanisme Miquel Àngel Grimalt i l'expropietari d'uns terrenys que després foren afectats per una ART.
Nadal assegurà que el 2003 rebé l'encàrrec de Maria Antònia Munar de "convocar una reunió" entre UM i PP, ja que "formaven la nova majoria al Govern", per parlar del PTM i les ART. A la cimera hi assistiren per part del PP l'exvicepresidenta del Govern Rosa Estaràs; l'exconsellera d'Obres Públiques Mabel Cabrer; l'exconseller de Medi Ambient Jaume Font i el d'Economia i Hisenda Ramis de Ayreflor, a més de Massot. Per part d'UM, hi acudiren l'exconseller insular d'Ordenació del Territori Bartomeu Vicens, l'exdirector insular d'Urbanisme Miquel Àngel Grimalt i Miquel Nadal. La reunió versà sobre el PTM, però Nadal digué que s'hi tractaren "temes tècnics" i que no en recorda "detalls concrets".
El que sí que recordà fou que a la legislatura anterior ja "s'havien pactat unes ART i que en l'aprovació inicial del PTM del 2003 hi havia dues novetats importants. Es referia a les ART "d'Alcúdia-el Secar de la Real i a la de la vaqueria de la Ràpita a Campos". Precisà que suposava que s'hi havien introduït "a proposta del PP". També digué que "hi havia un pacte entre el PP i UM pel qual el PTM s'havia de consensuar entre ambdós partits". Recordà també que l'anterior PTM s'havia "pactat amb el PSOE". Grimalt confirmà que havia assistit a principis de novembre de 2003 a l'esmentada reunió al Parlament. Explicà que la trobada "era perquè el PP expressàs el seu parer sobre el PTM. Indicà que fou en la reunió quan s'introduí per primer cop una nova ART al Secar de la Real", que "ignora qui ho va proposar i que les ART no es varen donar per tancades en aquella cita".
A més, assenyalà que ja existien altres àrees anteriors: les de Don Pedro-Campos, Cala Carbó-Pollença, Central Tèrmica d'Alcúdia i una altra a l'interior del municipi d'Alcúdia. Ahir també declarà J. Llul, sobre la venda d'uns solars d'Alcúdia al promotor Mateu Sastre, abans de l'aprovació del PTM i que amb posterioritat foren inclosos en l'ART d'Alcúdia-Secar de la Real. El jutge continuarà avui el qüestionari sobre la reunió entre PP i UM en relació al PTM. És el torn dels populars Rosa Estaràs, Mabel Cabrer i Miquel Ramis.
L'ART de les permutes milionàriesal PTM
El Jutjat d'Instrucció 6 de Palma investiga les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART) que s'aprovaren en el darrer Pla Territorial del 2003 i que generaren plusvàlues milionàries per valor d'uns 300 milions d'euros. Aquestes operacions foren dissenyades suposadament per consens entre el PP i UM. El procediment judicial s'inicià per una denúncia de Fiscalia per presumptes delictes d'ús d'informació privilegiada, tràfic d'influències i prevaricació. Entre els investigats hi ha l'exconseller Vicens, el popular Jaume Font i els promotors Mateu Sastre, del grup Ibercon, i Vicenç Grande, de Drac.
