La Diada escolar de la no- violència i la pau a Mallorca va arribar ahir a la 32a edició. Més de 1.400 alumnes de 5è i 6è de Primària van recòrrer la capital mallorquina des de plaça d'Espanya i fins a les Voltes. Iés que avui fa 62 anys que va ser assassinat l'activista per la pau mahatma Gandhi. Aquesta data també es commemora a les escoles, on educar en la no-violència és, tot i el pas del temps, encara una prioritat. Es tracta d'una jornada comuna per a tots els centres reconeguda per l'ONU el 1993.

L'associació Drets Humans de Mallorca va ser la impulsora de la jornada escolar, que enguany va sortir al carrer amb el lema "Valorant les cultures, aconseguirem la pau".

La iniciativa de celebrar aquest dia va sorgir fa 47 anys per part del poeta, pedagog i antic inspector de la Conselleria d'Educació, el mallorquí Llorens Vidal, qui va estendre per tot el món la seva filosofia d'educar els alumnes en els valors de la no-violència, la pau, el diàleg i la tolerància.

Jornada participativa

La comitiva d'alumnes de 5è i 6è de Primària i de professors dels centres de l'Illa sortí sobre les deu i mitja de la plaça d'Espanya (Palma), punt de trobada on es posaren adhesius i tot tipus d'eslògans per reivindicar la pau al món. La marxa va passar per la plaça de Cort i finalment va arribar a les Voltes, on tingué lloc l'acte central de la diada. Un cop allà, es va dur a terme un reconeixement a diferents persones i entitats que durant el 2009 han destacat en l'educació dels valors pacifistes. Aquestes distincions van ser lliurades a l'escola pública de Maria de la Salut, al col·legi Jaume I, als voluntaris de Càritas, a famílies d'acollida i al membre de Drets Humans de Mallorca i professor de l'institut Politècnic Juan Francisco Carrión.

A l'acte hi van assistir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, i la batlessa de Palma, Aina Calvo. Llinàs destacà que "és important un esdeveniment com aquest en uns moments en què el sentit comú i la pau són tan importants". A continuació, es va llegir de manera conjunta un manifest sobre la importància de la solidaritat amb totes les cultures, com també amb les llengües minoritàries. Per acabar, es varen amollar diversos coloms.