Unió Mallorquina féu rebentar ahir la crisi interna que arrossega des de fa mesos. S’hi imposaren els contraris al president del partit, Miquel Nadal, que estaven encapçalats pel vicepresident, Miquel Àngel Grimalt. L’executiva no el forçà a dimitir, però l’obligà a sotmetre el seu càrrec a un congrés extraordinari que es farà l’11 de juliol, un any i mig després del conclave que el convertí en màxim responsable del partit. Nadal continuarà com a president fins al congrés i mantindrà tots els seus càrrecs públics. El mateix passarà amb la resta de membres de la direcció.
El sector liderat pel vicepresident de la formació, Miquel Àngel Grimalt, aconseguí en darrer extrem el seu objectiu, perquè la primera intenció d’alguns dels seus membres era que Nadal ja no sortís com a president de la reunió d’ahir. Tot i que la posició majoritària dins l’executiva era contrària a la continuïtat de Nadal, aquest no plantejà en cap moment la intenció de dimitir i, finalment, el secretari general, Miquel Ferrer, proposà que es convocàs un congrés extraordinari perquè fossin els militants els qui ho acabassin decidint.
Així, la convocatòria del congrés rebé el suport de tots els membres de la direcció, llevat de Margalida Miquel, que s’hi oposà perquè defensava que el relleu de Nadal s’havia de decidir ahir mateix. Catalina Julve i Guillem Ginard no hi eren, en el moment de la votació. Segons fonts de la direcció, els més crítics amb Nadal foren Grimalt i Margalida Miquel. Cristina Cerdó, Antoni Pascual i Miquel Àngel Flaquer secundaren Nadal. Guillem Ginard no es manifestà i Mateu Cañelles, teòricament "nadalista", no li donà el suport esperat. Rafel Gili i Miquel Ferrà, ambdós directors generals amb Grimalt a Medi Ambient, foren molt crítics amb el president, igual que el batle de Porreres, Bernat Bauçà.
Amb la decisió presa ahir per la cúpula es pretén resoldre una crisi que s’ha anat incrementant des del darrer congrés del partit, el 15 de desembre de 2007, en el qual Nadal fou alçat com a president amb un complicat joc d’equilibris interns que ha acabat posant de manifest una forta divisió de la direcció. De fet, la convocatòria d’un nou conclave, aquesta vegada extraordinari, posa de manifest que l’anterior es tancà en fals. Era aquell que havia de gestionar la successió de Maria Antònia Munar i donar un nou rumb a la formació per a una legislatura en la qual UM governa amb un pacte amb l’esquerra.
L’escenari que es planteja ara amb vista a l’11 de juliol depèn, en primer terme, del fet que Miquel Nadal es presenti o no a la reelecció. Encara que ahir, públicament, ho posà en dubte, tant el seu entorn com els més crítics amb ell donen per fet que plantarà batalla i optarà a continuar en el càrrec. Si no fos així, hauria amollat la tovallola ahir mateix.
Es dóna igualment per segur que tindrà almanco un contrincant, que sortirà del grup que ha intentat forçar-lo a dimitir i que, en darrer extrem, l’ha obligat a la convocatòria de la reunió extraordinària. Manca saber el paper que exercirà ara l’entorn més proper a Munar, que al darrer congrés deixà fer sobre el seu successor.
El president diu que, ara, no té "gaires ganes" de presentar-se
Dues hores i mitja després de l’inici de la reunió de l’executiva d’UM, el president Miquel Nadal i el secretari general Miquel Ferrer sortiren a donar explicacions davant els mitjans de comunicació. Nadal assegurà que, ara mateix, no té "gaires ganes" de presentar-se a la reelecció en el congrés de juliol.
No obstant això, el seu entorn, que es mostrava molt més seriós a la seu d’UM que uns crítics amb el semblant satisfet, comentava que batallaran. Ferrer fou més clar a l’hora de dir que no té cap intenció d’optar a la presidència i "crec que tampoc" a la revalidació en el càrrec de secretari general.
"Prolongada inestabilitat"
Tot i que no volgueren donar detalls sobre el que succeí a l’executiva, el president afirmà que, tenint en compte les circumstàncies internes dels darrers temps, el millor és que els militants decideixin "quin model de partit i quina direcció volen tenir". A més d’això, instà tots els membres del partit a treballar per treure uns grans resultats a les eleccions europees del 7 de juny.
Ferrer sí volgué ampliar la informació sobre l’estat d’UM i considerà que s’ha patit una "situació prolongada d’inestabilitat" en la qual la formació s’ha vist immersa en "contínues polèmiques". El secretari general també admeté que la realització d’un congrés és una decisió "costosa", "però també és la més honrada i honesta".
De totes maneres en podríem treure alguns supòsits (o no tant supòsits):
-Per desgràcia, la "virtud" dels nostres polítics és l'ambició desmesurada de poder (En Nadal n'és un clar exemple i no posaria la ma al foc p'En Grimalt)
-Deu ser cert que l'història es repeteix, o que hi ha ferides que mai cicatrizen bé. Dic aixó per alguns comentaris que he llegit que m'han recordat el secular enfrontament Ciutat - Part Forana (a mitjans segle XX encara eren corrents a les viles els acudits on els ciutadans no quedaven gaire ben parats)
M'agradaria, si torn a entrar a aquest foro, trobar uns ànims més calmats. Enemics és cert que en tenim, però són de fora i amb aquest guirigall muntat, es freguen les mans.