Quan la crisi sembla definitiva, quan més es parla de la possibilitat d’un cop de mà a Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar celebrà divendres un dinar de companyonia al seu domicili particular de Costitx. Eren molts els convidats, però no tots hi anaren. L’expresidenta d’UM, expresidenta del Consell i exbatlessa de Costitx, organitza des de fa anys un dinar amb motiu de la fira del seu poble. Ara, instal·lada a la poltrona de la presidència del Parlament, no perd els bons hàbits. Divendres, hi hagué importants presències a l’àpat, de caràcter estrictament privat, que organitza el matrimoni Munar –Maria Antònia i Miquel. Però si les presències hi foren significatives, les absències són determinants.

Molt han canviat les coses des que Munar cedí el relleu a Miquel Nadal en la presidència d’UM. Aquell llunyà 15 de desembre de 2007, Nadal fou escollit amb el 74,8 per cent dels vots. Un poc més del 25 per cent dels assembleistes que votaren ho feren en blanc, en una mostra inequívoca del descontentament pel pacte al qual havien arribat dies abans els nadalistes, la Lliga Nord (Ferrer, Melià, Cerdà, Bauzà...) i la Tercera Via (Grimalt, Ginard...). UM haviscut gairebé en una crisi permanent i just el tour de force amb l’exconseller de Turisme Francesc Buils serví per unificar les tres tendències que cohabiten dins el partit.

En les darreres setmanes, la crisi interna ha augmentat de manera significativa. La polèmica oberta per Nadal en proposar que el conseller Cañellas formàs part de la candidatura europea ha acabat de convèncer els més incrèduls sobre la necessitat imperiosa d’un canvi. Divendres, emperò, és clar que ningú no parlà de la situació interna d’UM. De fet, l’horticultura fou la conversa més animada durant les llargues hores de l’extens dinar. Hi acudiren molts d’amics de Munar. Entre ells, el vicepresident Guillem Ginard, avui més proper al president Nadal. Hi era també Cati Julve que, una vegada superat l’agraïment a Miquel Nadal per haver-la convertida en portaveu, sembla que ha recuperat el seu habitual esperit crític. Els amics de sempre, com ara Antoni Pascual, avui políticament allunyat, i Maximilià Morales, sempre proper, anaren també a Costitx. Així mateix, hi havia el candidat europeu i batle de Sencelles, Joan Carles Verd, i els exprimers edils de Búger, Manuel Patiño, i de Sineu, Pep Oliver. No hi faltà, és clar, el teòric Josep Lliteres. I ja es poden imaginar que Munar hi convidà a més el diputat, ara suspès de militància, Tomeu Vicens, que temps enrere també fou secretari general. I d’UM és també Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres, un altre dels qui feren costat a Munar. Evidentment, acudí a la cridada de Munar, com sempre, Francesc Buils, cada dia més allunyat de la política. És clar que el director general d’IB3, Antoni Martorell, no hi envià les càmeres –just faltaria!–, però deixà clara la seva fidelitat al projecte d’UM.

I les absències? Totes, com és obvi, justificades. No hi era, per exemple, el president del partit, Miquel Nadal, perquè tenia feina a Manchester, on la Conselleria de Turisme desenvolupà una acció promocional de les Illes Balears. A la ciutat anglesa hi era també Miquel Àngel Flaquer, que es deixà retratar devora el conseller Nadal. Intentava dissimular el disgust per la declaració del dia anterior de Nadal davant la Justícia. És ben segur que Flaquer no ho dirà públicament, però és evident que no li agradà comprovar que Nadal es llevava culpes de sobre i l’assenyalava com a responsable del concurs de Can Domenge. Flaquer rosegava claus a Manchester i el seu company d’executiva Josep Melià acudia als actes oficials de la Fira de Costitx. Melià, sempre diplomàtic, no anà al dinar de Maria Antònia Munar, però hi estava convidat. Els deures familiars –té bessons petits– provocaren el seu retorn immediat cap a la seva estimada Alcúdia. És ben segur que no coincidí amb el batle, Miquel Ferrer, que tampoc no anà a Costitx tot i haver-hi estat convidat. El secretari general d’UM era a Alcoi, on actuava un grup de teatre del seu poble. Ferrer, que fins no fa gaire mostrava un suport incondicional al president, asseguren que ha obert els ulls i que ara té clar que la situació actual no es pot allargar indefinidament. Està disposat a presentar batalla. I diuen que, juntament amb altres companys, exigirà explicacions ben aviat –a l’executiva de dilluns.

Sembla que tota UM hi era convidada, ja que un bon grapat de directors generals i homes de pes del partit, que no eren a l’acte, excusaren la seva absència, però confirmaren que havien rebut la invitació preceptiva.

Evidentment, hi havia molts militants d’UM que no foren convidats per Munar. Entre ells, com a mínim, es troba el conseller d’Esports i Joventut, Mateu Cañellas. Ara bé, un dels comentaris que es pogueren escoltar a Costitx fou que Cañellas havia fet saber, encara abans de ser-hi convidat, que no acudiria al dinar perquè ningú no ho pogués interpretar malament. No volia que algú es pogués pensar que s’havia allunyat de Nadal i acostat a Munar després de l’afer de les europees. Cañellas era el conseller d’UM que havia d’anar a la Fira de Costitx i complí. Es passejà pel poble amb la comitiva oficial i, acabats els actes, abandonà Costitx. En canvi, Miquel Àngel Grimalt, que molts assenyalen com a substitut imminent de Miquel Nadal, era a la Fira de ses Salines. No acudí, per tant, als dominis de Munar, si bé excusà la seva absència. En canvi, qui no rebé el missatge telefònic que convidà els assistents fou Bernat Bauçà, sempre crític amb el poder establert, tot i que ara forma part de l’executiva.

La festa, que va tenir també la presència de l’exsecretari general Damià Nicolau, finalitzà ben entrat l’horabaixa.