No a la discriminació positiva del català

"El PP s’oposa a un pla que farà que una empresa o un club d’esplai rebi ajudes pel fet d’utilitzar el català", manifestà qui també és batle de Marratxí. "S’ha de redactar un text nou perquè se’n reformuli la totalitat. Això s’ha de dur a terme des de la pluralitat, la convivència i la llibertat pacífica", afegí Bauzà.

Segons els populars, "els coneixements de català no poden ser un requisit per fer feina a qualsevol àmbit, sinó que han de ser considerats un mèrit". "S’ha de mantenir el dret de les persones a triar entre les dues llengües oficials i s’ha d’assegurar el respecte per l’ús del castellà, sense que això no vagi en detriment de les modalitats lingüístiques de cada illa", indicà el vicepresident del PP.

"Vos heu fixat mai que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer que xerren, parlen o rallen els joves d’ara no és el mateix que el que empren els seus padrins?", demanà Bauzà en roda de premsa a l’auditori. "Això és perquè l’estandardització ha causat un empobriment de la llengua", digué.

Un dels punts als quals Bauzà féu especial incidència és que a l’esborrany "d’una manera subliminar es fa referència als mots Països Catalans i països de parla catalana, un fet que converteix el pla en un instrument polititzat i de partit".

"Les Illes Balears són una comunitat espanyola, com també ho és la Comunitat Valenciana. No es pot assimilar la cultura de Balears a la cultura catalana", assegurà Bauzà.

Altres punts de l’esmena del PP són el retorn del trilingüisme al sistema educatiu i també que l’Institut d’Estudis Baleàrics no sigui "una simple comparsa de l’Institut Ramon Llull".

D’altra banda, la portaveu del Govern, Joana Barceló, recordà ahir que la Llei de normalització lingüística (lesgislació que preveu la creació del pla esmentat) s’aprovà al seu moment per unanimitat. També demanà al PP que no faci un "batalla política" amb la qüestió lingüística.