Matas pagà per expropiacions del metro el doble del que tocava

El Jurat Provincial fixa el preu a posteriori, arral dels recursos dels propietaris, i el decideix a partir de valors de finques anàlogues i en funció dels preus de 2007. Amb tot això, aquest organisme no pot rebaixar el preu establert per l’Administració que expropia, que no incorreria, en principi, en cap il·legalitat si paga més del que tocaria. En una finca rústica de reguiu de mil metres quadrats això hauria suposat que es pagassin per l’expropiació 30.000 euros, quan se n’haurien d’haver pagat 15.000. Per poder dur el metro de Palma a la UIB, SFM expropià gairebé 240.000 metres quadrats de finques rústiques de secar i reguiu.

Però, no només per l’adquisició es va pagar de més, també se sobrevaloraren altres conceptes. Per l’ocupació temporal de terrenys, SFM abonà a 5,4 euros el metre quadrat quan, segons el Jurat d’Expropiació, l’hauria d’haver valorat a un euro el metre quadrat, cinc vegades menys del que es va remunerar. També per la servitud de pas, SFM liquidà un preu cinc vegades superior al que fixà el Jurat. Per aquest concepte pagà a 30 euros el metre quadrat, quan n’hauria d’haver donat 7,5.

El Govern actual ha detectat aquestes sobrevaloracions ja que ha estat alertat per les fortes quantitats que es pagaren per algunes expropiacions i arran de les resolucions pel Jurat d’Expropiació als recursos presentats per propietaris que no estaven d’acord amb els preus. Segons l’Executiu actual, els responsables anteriors haurien pogut optar per pagar un preu alt per les expropiacions per fer més via i evitar així que hi hagués protestes entre els propietaris afectats pel projecte.