Una vaga invisible

Tot i que qualque judici va ser suspès, la majoria de sales de vistes acolliren un volum d’activitat habitual; res a veure amb les imatges que ens vénen al cap quan pensem en la paraula vaga. No debades, alguns jutjats els titulars dels quals s’havien sumat a la protesta no tenien ahir assenyalat cap superior. De fet, qualcú ja ho havia fet en previsió de la jornada de protesta. Altres jutges, malgrat voler participar en la mobilització, s’havien d’encarregar dels serveis mínims, com ara els judicis amb presó, per la qual cosa no pogueren manifestar el seu rebuig a l’estat de l’Administració de Justícia.

Si un grup de magistrats fa vaga un dia, la majoria dels ciutadans poden ni assabentar-se’n; si aturassin una setmana, o un mes, la paràlisi de la Justícia seria completa. Només cal recordar el que passà amb la darrera protesta de funcionaris judicials. Mentrestant, una dona esperava a uns dels jutjats d’Instrucció perquè necessitava un document, però en aquell moment no hi havia ningú. La porta del despatx era oberta i els llums encesos, pel fet que la dona descartà que l’espera fos resultat de la vaga: "Segurament, han sortit a berenar". Aquest ja era altre assumpte.

Els passadissos de la Gerreria

Quelcom semblant al que passà a l’avinguda d’Alemanya va succeir als jutjats de la Gerreria, si bé en aquest immoble els jutges participaren de manera més majoritària en la vaga, com ara Alejandro Roa, titular del Jutjat Social número 2, qui parlà a Can Berga en representació de l’Agrupació Professional de la Magistratura, i Víctor Fernández, titular del Jutjat Mercantil número 1. En aquest edifici la normalitat també va ser la nota dominant i per a l’observador poc especialitzat, no tenia res d’extraordinària la jornada d’ahir. En canvi, per Joan, un treballador de manteniment dels jutjats, la cosa estava més tranquil·la d’allò que sol ser normal. Mentre canviava uns tubs de neó d’un dels passadissos de la Gerreria explicà que dia 31 de març queda sense feina, la crisi, amb vaga de jutges o sense sempre és a darrere. Això no obstant, Joan ja ha pensat en l’1 d’abril i està estudiant per ser agent judicial. Tant de bo tingui sort i contribueixi a millorar el sistema judicial.