La Xarxa de custòdia del territori és una organització, amb seu a Vic, que promou convenis entre propietaris de terra i entitats per garantir la conservació i la difusió dels valors d’aquests espais naturals. Jordi Pietx Colom (Vic, Osona, 1968), que n’és el director, visità Palma fa uns dies convidat per Sa Nostra, entitat que col·labora amb la Xarxa.

Què és exactament la custòdia del territori?
Doncs és un conveni entre propietaris i entitats socials per garantir la conservació d’un determinat espai. El requisit pricipal és que hi ha d’haver una cosa per conservar. El propietari es compromet a cedir la gestió d’una finca, col·laborar i deixar-se assessorar per l’entitat de custòdia.

I un propietari, no pot prendre part de la Xarxa sense haver-ne cedit la custòdia?
No. És evident que hi pot haver propietaris que facin un gestió molt bona de la seva terra. Les seves accions, però, no generen documentació. Les entitats de custòdia cada any ens passen una memòria anual sobre les seves activitats. N’hi ha que, a més de la conservació, també hi fan activitats de lleure, de coneixement del medi o de difussió de patrimoni natural i cultural.

La Xarxa nasqué amb una ferma voluntat pancatalana. No és ver?
Bé, no és ben bé així. La Xarxa de custòdia del territori nasqué perquè un grup de persones i entitats interessades es reunissin a Montesquiu, a la comarca d’Osona, l’any 2000. Allò que quedà clar era que s’intentaria arribar a acords amb propietaris tant del Principat, del País Valencià, com de les Illes Balears, però sempre amb respecte. La realitat és que avui hi ha 147.000 hectàrees de territori custodiades, mentre que a Balears són 700.

Quines finques són les de Balears?
La major part es troben a Menorca, on el Consell forma part de la Xarxa i, mitjançant la figura de Reserva de la Biosfera, promou el conveni amb propietaris. Llavors hi ha la finca de la Trapa, custodiada pel GOB, que segurament és la de més anomenada a causa dels projecte que s’hi desenvolupen. El GOB, però, en té d’altres, de finques, en custòdia que són poc conegudes per la població en general. Per exemple, gestionen la Moleia, una finca petita que també es troba dins el terme d’Andratx i que no té tanta repercussió social.

Com vos finançau, de què viviu?
Doncs rebem el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i de la Universitat de Vic. Són ells qui ens subvencionen.

Caixa Catalunya gestiona una finca que té un alberg de natura, no?
Sí. És així. Les Planes de Son és una finca de només 5 o 6 hectàrees al Pallars Sobirà, molt a prop del parc d’Aigües Tortes. Allà s’hi fan programes d’educació ambiental per a famílies, gent gran, escolars... El fet que una caixa sigui propietària de terra no és nou, allò que és innovador és que se’n tregui un profit per a la societat. Si no vaig errat, crec que Caixa Catalunya i la CAM són les úniques caixes que gestionen centres d’aquestes característiques. Ells ho anomenen "patrimoni social". En realitat no és patrimoni públic, és privat. D’aquesta manera, però, s’incideix en l’ús que li donen.

En l’actualitat, no hi ha cap caixa que no disposi d’un centre cultural a la capital de la comunitat del seu àmbit. Pensau que la tendència de gestionar un alberg de natura també s’imposarà?
No sé què dir. Ara, això tot just comença. Caixa Catalunya és pionera. Altres entitats, però, com La Caixa, van per altres camins. El que fa aquesta entitat, per exemple, és arribar a acords i a convenis amb la Diputació de Barcelona per projectes ambientals.

A Balears, s’ha demostrat que la millor manera perquè el Govern protegeixi finques és comprar-les. La custòdia del territori és una alternativa?
Jo no diria una alternativa. És un complement. Que la Xarxa de custòdia creixi no ha de fer minvar les ànsies per part de les institucions per protegir el territori.