Gairebé la meitat del sòl (un 46,3%) oferit al Govern per poder fer els 5.000 pisos socials —i 5.000 més de lliures— prevists en la Llei de l’habitatge és rústic de transició —on es preveuen creixements urbanístics futurs—, mentre que la resta (un 53,7%) és urbà o urbanitzable, que té prioritat.Així ho reconegué ahir el conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, qui detallà les 53 ofertes de sòl rebudes pel Govern en el concurs de la Llei. Els promotors que han oferit aquests solars han de cedir part del sòl perquè la meitat dels habitatges que s’hi facin siguin de protecció oficial. Els primers s’iniciaran abans que acabi el 2009 i tindran un preu aproximat de 1.900 € el metre quadrat.
De les 53 ofertes presentades, 50 són a Mallorca i tres a Eivissa. A Menorca no se n’ha presentat cap, però s’hi faran altres accions. Palma és el municipi amb més propostes, 30. Les 53 ofertes suposen un total de 28.715 habitatges, el 98,7% dels quals són a Mallorca i un 68,9% a Palma (19.769 pisos). En total es podrien fer 14.505 pisos de protecció oficial (50,4%), 1.878 a preu taxat (6,7%) i 12.332 (42,9%) de lliures.
Una comissió triarà en dos mesos les ofertes en funció d’una sèrie de criteris i, dels 28.715 pisos proposats, només se’n permetran 10.000, la meitat de protegits. El Consell, els ajuntaments afectats i la Conselleria de Medi Ambient emetran un informe vinculant.El primer criteri per triar aquestes ofertes és el tipus de sòl. En principi tenen prioritat les ofertes en sòl urbà, després en urbanitzable i, si en un municipi amb necessitat d’habitatges no hi ha prou ofertes d’aquests sòls, es permetria en sòl rústic de transició.
A Palma, la meitat en rústic
De les 53 ofertes presentades, 28 són en sòl rústic i dels 4,3 milions de metres quadrats de sòl oferits, dos milions són en rústic. A Palma gairebé la meitat de les ofertes (14 de 30) són en aquest sòl; a Llucmajor, quatre de les cinc propostes són en rústic; a Marratxí, les dues que s’han presentat; a Calvià, una de cinc; a Campos, una de dues; i a Esporles, Manacor i Sineu, les úniques ofertes són en rústic; igual que a Eivissa, on els tres projectes ho són.
Així, si el Govern vol fer habitatges a Eivissa, Marratxí, Esporles, Manacor o Sineu només podrà fer-los en rústic. L’únic municipi on no s’ha ofertat rústic és Son Servera. En canvi a Menorca o a municipis com Inca, Alcúdia, Felanitx o Andratx no s’ha presentat cap oferta i no es podran beneficiar de la Llei de l’habitatge.
Carbonero, satisfet, preveu una inversió de 557 milions
PALMA El conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, va fer una valoració "molt positiva" de la convocatòria per obtenir sòl i afirmà que amb les ofertes presentades "s’han complit les previsions fins i tot per damunt" per poder fer els 5.000 habitatges socials prevists en la Llei de l’habitatge. El responsable advertí que només la construcció dels 5.000 habitatges protegits suposarà una inversió de 557 milions i, després, s’ha de tenir en compte que se’n faran 5.000 més de lliures. Per a Carbonero, això demostra que el sector no està en recessió i que col·labora amb el Govern per facilitar pis als sectors més necessitats.
Les ofertes han de cobrir les necessitats de Palma
PALMA Si es temia que les restriccions de creixement limitassin l’aplicació de la Llei de l’habitatge a Palma, el conseller Carbonero afirmà que "si no hi hagués ofertes d’urbà i urbanitzable seria un problema, però amb 11 ofertes en urbanitzable i cinc en urbà he de ser optimista". 30 de les 53 ofertes presentades afecten Palma i, a més de concentrar la majoria d’habitatges oferits, es preveu un percentatge major de pisos socials. Dels 19.769 habitatges oferits, un 58,4% serien de protecció oficial i a preu taxat, mentre que a Balears serien el 57,1%.
