Després de ser escollida tres vegades presidenta del Consell de Menorca de manera successiva, Joana Barceló Martí (Ciutadella, 1959) demanava a crits fer un salt en la seva carrera política. La seva arribada a Palma per substituir Margarita Nájera com a consellera de Treball i Formació i també portaveu del Govern és aquesta oportunitat.
Alhora, és un fet que canvia els contrapesos de poder entre els socialistes balears amb vista a la successió després del 2011, quan Antich opti per darrer pic a la presidència del Govern i deixi, com ha avançat, la secretaria general del PSIB, que ocupa des de l’any 1998.
"Aquest partit no és una monarquia". Això és el que Barceló amollà als seus companys dins l’Executiva socialista l’any 2006 , quan ningú no esperava la gran victòria, un any després, al 27-M i alguns ja avançaven tenir preparada la successió d’Antich. La menorquina avisà de la seva ambició i que, qui hi volgués optar, s’ho hauria de ‘guanyar’ perquè ningú no podia ser ‘digitat’.
La presidenta del Consell menorquí ja havia tingut fa poc altres possibilitats de sortir de l’illa. Fou una de les principals opcions per ser la cap de llista del PSIB a les passades eleccions generals, però des de Mallorca s’avortà la possibilitat fent valer que el candidat sempre ha sortit de l’illa major. Després Barceló sonà per ocupar un alt càrrec dins el nou Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, però res no es concretà.
L’arribada de Barceló es produeix després d’un estiu en què els congressos dels socialistes havien reforçat Francina Armengol com la més ben situada en la carrera per a la successió, una sensació reforçada pel mateix Antich.
