El conseller de Salut i Consum, Vicens Thomàs, ha plantejat avui al Govern central l'interès de l'Executiu autonòmic en què l'Estat participi en el finançament de l'hospital de referència de Son Espases, com una possibilitat per compensar el fet que l'arxipèlag hagi estat la comunitat pitjor finançada amb l'actual model autonòmic.

En una reunió amb el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, celebrada avui a Madrid, el conseller li ha traslladat aquesta proposta i l'ha informat que l'arxipèlag ha experimentat un augment de població del 26% des de 1999, la repercussió del qual s'ha notat clarament en els serveis de salut.

No obstant això, va afegir que aquesta competència no correspon a l'Executiu central -ja que les competències sanitàries estan transferides- si bé ha proposat avui aquesta mesura a tall de suggeriment.

Thomàs li ha detallat al ministre que amb l'actual sistema de finançament autonòmic, el desfasament d'inversió sobre el model aprovat pel Govern central del PP i el creixement de la població experimentada ha requerit un reforç en els serveis sanitaris que han estat assumits pel Govern, i que va comptabilitzar en un dèficit genèric de 900 milions d'euros en la comunitat.

«En un àmbit de reflexió sobre finançament, la meva obligació és posar aquest tema sobre la taula, no com una cosa directa sinó com el reconeixement d'uns problemes importants d'inversió. És un element a posar sobre la taula i seria bo que es valoràs», va emfatitzar Thomàs.

Per tant, el conseller ha plantejat la possibilitat que el Govern contempli compensar aquesta «infrafinanciació» participant en sufragar el cost d'aquest hospital de referència la posada del qual en funcionament és prevista per a 2010. No obstant això, també ha indicat que la conselleria valorarà positivament altres propostes d'inverssió conjunta alternatives a Son Espases com «ajuts secundaris».

També ha posat èmfasi que el Govern espera que l'Executiu reconegui en la nova Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) aquest increment poblacional, així com la pretensió de la conselleria que es tinguin en compte altres variables per dissenyar les partides pressuposades de l'Estat encaminades a dotar de recursos econòmics a la comunitat per fer front a l'atenció sanitària, com és el fet de la població flotant -contemplant els prop de 10 milions de turistes que reben les illes- i el fet insular.

Sobre això, el conseller va assenyalar que ja només el reconeixement de la població real seria un «salt qualitatiu» ja que es posaria la comunitat a la mitjana estatal d'inversió per càpita. Una vegada arribat a aquest mínim contemplat pel Govern, Thomàs també va detallar que les aspiracions autonòmiques es basen a trencar «l'absència d'un reconeixement suficient» en els fons de cohesió territorial de l'impacte dels turistes i la necessitat de «duplicar i triplicar inversions» pel caràcter insular de les illa.

Per tant, va recalcar el ministre el convenciment del Govern en que la reforma per fixar la inversió per càpita «s'ha de reforçar» per incorporar «elements de comfortabilitat» de l'usuari així com afegir nous tractaments i avenços tecnològics en proves terapèutiques, un element que ha de ser analitzat «més enllà del còmput de persones que s'atén».