Es tractà d’un tomb polític, més que electoral. Els resultats del 27 de maig de 2007 no canviaren de manera important respecte als de quatre anys abans. Això sí, les Pitiüses tornaren a ser decisives, i així com un diputat seu havia donat al PP la majoria absoluta a les Balears, aquesta vegada la hi llevava. Tothom estigué pendent del recompte d’Eivissa fins a mitjanit, però no es pot dir que hi hagués cap transvasament de vots.
Dimarts es complirà un any d’una nit electoral en la qual el que més costava de creure és que els populars, per primera vegada, no haguessin aconseguit la majoria absoluta en cap de les institucions importants de les Illes, tampoc a l’Ajuntament de Palma. I això li succeïa després d’una campanya electoral en la qual s’havia llançat precisament cap aquest objectiu, en un atac per acabar amb els seus socis naturals, la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar.
El PP de Jaume Matas, i segurament no li feia falta, plantejà aquelles eleccions com un "tot o res". I ho va perdre tot. Així, els populars saberen des de la mateixa nit electoral que UM i Munar els passarien comptes pels duríssims atacs patits. El mateix Matas s’encarregà d’allargar l’agonia, donant a entendre durant dies que Munar no li podria contestar que no a un nou pacte —deia a qui l’escoltava que el seu acord de 2003 era per vuit anys—. Tres setmanes després, fora del poder, partia cap a Amèrica.
Eufòria al Sindicat i al Miracle
Mentre que els populars assumien a l’hotel Palas Atenea la paradoxa de guanyar i no tenir res, al carrer del Sindicat i al del Miracle, a pocs metres de distància entre elles, la seu d’UM i la del PSOE esclataven d’eufòria. Els de Maria Antònia Munar eren els grans guanyadors. No només havien aguantat una operació per eliminar-los del mapa, sinó que aquesta vegada tenien la clau de la governabilitat en totes les institucions, també a Cort gràcies als grans resultats obtinguts per Miquel Nadal després d’una agressiva campanya.
Els socialistes brindaven perquè el seu significatiu i generalitzat avanç en vots, a costa de la resta de partits d’esquerra, els permetria liderar amb més força les negociacions per formar un nou Pacte. No obstant això, aquella nit cap membre del partit de Francesc Antich no es podia imaginar que acabarien presidint el Govern, els quatre consells insulars i Cort.
Al restaurant Pequeño Mundo, seu del Bloc, també es brindà per l’objectiu aconseguit: el PP no revalidava la majoria absoluta i la coalició seria necessària per a un nou pacte d’esquerres. A pesar d’això, el PSM, Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana havien de començar a assumir que la fórmula no aconseguia els resultats esperats. Els socialistes els continuaven menjant terreny.
