Biel Caldentey, nou secretari general de l’STEI-i, fa balanç de l’acció de la Conselleria d’Educació i Cultura. Caldentey, que substitueix en el càrrec la històrica Neus Santaner, s’estrena carregant contra l’actuació de la consellera Bàrbara Galmés, especialment, en la seva actuació en el conflicte a l’ensenyament concertat.
Per què aquesta bel·ligerància contra l’actual Govern?
L’STEI-i es mobilitza quan ho creu necessari, independentment del color del poder polític. Quan la Conselleria d’Educació era dirigida per Francesc Fiol (PP) vàrem mantenir una línia d’impugnació de totes aquelles lleis i decrets que crèiem que anaven contra l’ensenyament públic i la nostra llengua. Ara, s’estan fent coses que no ens agraden i també ho feim. També és cert que resulta paradoxal que, en qüestions laborals, hagi estat més senzill arribar a acords amb els gestors de l’anterior Govern. L’Executiu progressista ha actuat amb més duresa en les negociacions que no els conservadors.
Heu notat aquesta duresa en l’ensenyament concertat?
El Govern Matas signà un preacord el maig de 2007, abans de les eleccions, que no fou respectat pel nou Executiu. Acceptàrem la dificultat financera del moment i diguérem que s’havia de renegociar el pacte i establir un calendari d’actuació compatible amb una situació financera difícil. El 7 de febrer de 2008, la Conselleria féu una proposta que l’STEI-i ratificà com una sortida satisfactòria i desconvocàrem les vagues anunciades. Després d’un estancament, el 22 d’abril el Govern rebutjà el mateix acord que havien proposat adduint el mal estat de les arques autonòmiques.
Però la mala situació financera és ben real?
El problema és que ja coneixien aquesta situació d’abans. Jo mateix era al Palma Arena quan Rodríguez Zapatero reconegué la mala situació financera de Balears. Si ja hi havia un acord signat, es pot qualificar l’actuació de la consellera en termes de deslleialtat, engany o incompetència. Es demanà la dimissió de Galmés perquè els professors se senten estafats.
Alguns professors es queixen que l’ensenyament no és la prioritat d’aquest Govern.
L’acord de govern dels progressistes assenyala que s’havia de tendir a doblar el pressupost d’educació, que a Balears no arriba ni al 3% del PIB. Ni tan sols és la mitjana espanyola, que és del 4,5%. Els primers pressuposts d’aquesta legislatura, però, només s’han incrementat un 15%, quan seria necessari créixer almenys un 25% cada any per assolir l’objectiu del 6% del PIB. A més, tots els sindicats presents a la junta de personal elaboràrem una proposta perquè, governàs qui governàs, hi hagués una mena de decàleg d’actuacions. S’hi demanava la potenciació de l’ensenyament en la nostra llengua i encara esperam. De moment, parlen del pla de tercera llengua. Mantenir l’status quo no és una política activa, i amb això també estam decebuts.
Alguna cosa haurà fet bé la Conselleria d’Educació?
El Pla d’infraestructures és, potser, l’única cosa que es pot dir que han complert una mica. Malgrat tot, és encara insuficient perquè tenim unes taxes de creixement de la població escolar molt elevades. També han creat l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar, però encara esperam les seves propostes i projectes per veure si hi ha una actuació decidida en aquest sentit.
