Els directors de Secundària alerten de les falses denúncies del Círculo Balear

Y pues a yo me gusta la modalidad mallorquina del Castellano. Si vosotros le hacéis eso a la modalidad del Catalàn que charlamos por aqui, yo también tengo todo el derecho del mundo a hablar el Castellufo como se me empatolle y encima inventarme un idioma , sacar una gramática y meterme unos buenos doblones (doblers) en la buchaca con el engendro,

Quan mos diuen que no hi ha cap idioma que s’escrigui tal com se xerra… Es model de mallorquí que proposam no obeeix an es principi de “escriure com se xerra”. Però entre poc i massa sa mesura passa. Entenem que un idioma és un instrument convencional per entendre-se i que, per tant, no se pot escriure tal com se xerra (perquè cada persona xerra, de fet, d’una manera diferent i tendríem tantes formes d’escriure-lo com parlants), però tampoc se pot allunyar massa de lo que xerra sa gent, ja que correm es perill de no identificar-mos-hi, que és lo que ha passat amb s’actual català estàndar. És es poble qui crea una llengua, no es lingüistes. "Tira-li cocetes en es davantal Tira-li cocetes en es davantal No les tiris fortes que li faràs mal" Sa ximbomba ja no sona ni sona ni sonarà perquè té sa pell de ca i sa canya que no és bona Ximbombeta tu no sobres maldament t'ho hagen dit, que si qualque cosa sobra són ses ordes des principat Es mallorquins mos resistim a perdre sa nostra forma de xerrar. Tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet. Qui estima lo nostro sol enviar a porgar fum a la Catalunya imperialista i manipuladora amb sa nostra història per al seu propi interès

Contrastador te agraesc la teva informació ja que jo pensava canviar els segurs de la casa, cotxe i mèdic i contractar amb Mapfre ja que m´havien parlat bé dels serveis, però ara miraré una altra companyía i també avisaré a´ls familiars i amics.

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

El vídeo que tant ha agradat a n'en Juanet de la cremada d'estelades és ben significatiu. No t'has fixat Juanet que has d'esperar els darrers segons del vídeo per veure cap diferència entre la bandera que crema i la que hi ha darrera? La part fonamental de les dues banderes és la quatribarrada, els altres elements són afegits moderns per establir diferències...

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Quan mos diuen que es mallorquí no té gramàtiques ni diccionaris… Es fet que es mallorquí no tengui cap codificació normativa moderna, consensuada i respectada és una anormalitat que respon a interessos polítics i an es poc respecte que sa classe política balear ha demostrat cap an es poble mallorquí. Per poc que repassem sa història (que no comença amb sa gloriosa Reinaxença de ses lletres catalanes, per cert) veurem com es mallorquí sí ha tengut gramàtiques i diccionaris. Joan Fiol acabà una Gramática llatina des Semperi, traduïda en mallorquí l’any 1651. Antoni Balaguer, franciscà observant, escrigué un Diccionario de los vocablos de la lengua mallorquina y su correspondencia en la española y latina, manuscrit que se conservava en es convent de Sant Francesc[1]. Antoni Oliver (1711-1787) escrigué un Vocabulario trilingüe, mallorquín-castellano-latín, manuscrit que se conserva a sa biblioteca de Montserrat[2]. S’agustí Joan Facund Sureda (1734-1796) escrigué un Diccionario mallorquín-castellano-latín, manuscrit que no s’arribà a publicar[3]. Ramon Fortuny (1739-1812) no acabà un Diccionario mallorquín-castellano[4]. Francesc Mayol tampoc conclogué es seu Diccionari mallorquí, castellà y llatí[5]. Josep de Tugores Zanglada (1767-1831), comte d’Aiamans, escrigué un Diccionari de la llengua mallorquina i una Ortografía mallorquí-castellà, obra inèdita[6]. Fra Antoni M. Servera publicà la Nueva Ortografía de la lengua mallorquina, explicada en español para su más fácil inteligencia i també presentà una Gramática de la lengua mallorquina a la Real Sociedad económica de los amigos del país[7]. Es misser Joan Josep Amengual publica una Gramática de la lengua mallorquina l’any 1835 i la reedita l’any 1872. També publicarà un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-1878). Es franciscà Pere Antoni Figuera publica un Diccionari mallorquí-castellà (1840), reeditat l’any 1991. Jaume Pujol enllestí poc abans de sa seva mort unes Observaciones sobre la ortografía mallorquina (1850), conservades en un manuscrit de sa Biblioteca de la Sapiència[8] a Palma. I ja ben entrats en es segle XX, Francesc de Borja Moll publicarà una Ortografia mallorquina l’any 1931, uns Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics (1937) i un Vocabulari mallorquí-castellà (1965). Llorenç Vidal publicarà sa seva Petita ortografía balear (1960). Per no dir res des Diccionari Català-Valencià-Balear de Mossèn Alcover. Tota aquesta col·lecció, no exhaustiva, de diccionaris i gramàtiques en mallorquí, s’ha de considerar natural i lògica ja que, al llarg de totes aquestes centúries, tothom a Mallorca tenia plena consciència de xerrar mallorquí. - La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí - Català a Catalunya -"Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ",

Basta ja de manipular es al·lots a ses escoles amb s'invent d'es països catalans.A cas heu oblidat que ses Balears estan en primer lloc en fracas escolar a Espanya i Europa.Es que aixo no va en voltros? Som Mallorquins NO Catalans. Basta ja d'imposicions catalanistes a ses Illes Balears!..ca..br

Mirau aquest video fa dues hores més o menys que ha passat. Oh quina panxada ! Ja m'hi havéu fet contet, oh jovenets ! No t'ho pots figurar es gust que m'ha donat ! Oh quin gust i quin gust.. polissóns sou uns polissóns.. http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda. "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182