Quan mos diuen que no hi ha cap idioma que s’escrigui tal com se xerra… Es model de mallorquí que proposam no obeeix an es principi de “escriure com se xerra”. Però entre poc i massa sa mesura passa. Entenem que un idioma és un instrument convencional per entendre-se i que, per tant, no se pot escriure tal com se xerra (perquè cada persona xerra, de fet, d’una manera diferent i tendríem tantes formes d’escriure-lo com parlants), però tampoc se pot allunyar massa de lo que xerra sa gent, ja que correm es perill de no identificar-mos-hi, que és lo que ha passat amb s’actual català estàndar. És es poble qui crea una llengua, no es lingüistes. "Tira-li cocetes en es davantal Tira-li cocetes en es davantal No les tiris fortes que li faràs mal" Sa ximbomba ja no sona ni sona ni sonarà perquè té sa pell de ca i sa canya que no és bona Ximbombeta tu no sobres maldament t'ho hagen dit, que si qualque cosa sobra són ses ordes des principat Es mallorquins mos resistim a perdre sa nostra forma de xerrar. Tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet. Qui estima lo nostro sol enviar a porgar fum a la Catalunya imperialista i manipuladora amb sa nostra història per al seu propi interès
Y pues a yo me gusta la modalidad mallorquina del Castellano. Si vosotros le hacéis eso a la modalidad del Catalàn que charlamos por aqui, yo también tengo todo el derecho del mundo a hablar el Castellufo como se me empatolle y encima inventarme un idioma , sacar una gramática y meterme unos buenos doblones (doblers) en la buchaca con el engendro,