En Biel Serra ha mostrat sa seva cara més grotesca i diria que sa que ja era evident. No sorpèn gens el que ha fet. De fet, és obvi que si va sortir a sa concentració a dir que ell escoltava es poble i blablabla... és perquè de quedar bé en sabem tots. En fi, una cagada més que ja no sorprèn. Ara de veres, aquesta gent que deixa aquestes parrafades per aquí intentant donar classes d'història... vos pensau que qualqu llegeix aquests doiarros? i per favor, manco vos llegiran amb aquestes errades d'ortografia que fan venir ganer d'arrabassar-se ets ulls. No teniu vergonya. Jo sí, aliena!

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa

I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.

Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".

Pobrets, pena me fan.

(1): Quan intenten ridiculisar es mallorquí comparant-lo amb so manacorí, llosetí o pollencí…

Amb tots es respectes pes manacorí, llosetí o pollencí, és un insult a sa intel·ligència comparar-los amb so mallorquí. Perquè:

a. fins fa quaranta anys, tothom a Mallorca entenia que xerrava mallorquí.

b. almanco durant es segles XVI, XVII, XVIII i fins ben entrat es XIX, es mallorquins solien denominar sa seva llengua com a “mallorquí” amb tota naturalitat. Josep Massot Muntaner, monjo benedictí resident a Montserrat, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012) i gens sospitós d’anticatalanisme, ho reconeix clarament[1]. Durant totes aquestes centúries, inclús abans[2], es mallorquins denominen es seu idioma “mallorquí”, “llengua mallorquina”, "llemosí", “llengua vernacla”, “dialecto”, “llengua materna”, “llengua vulgar” (vulgari lengua en llatí) o “llenguatge balear” (Balearico eloquio en llatí). Així, a títol d’exemple, Gaspar Melchor de Jovellanos, reclòs en es Castell de Bellver, defensarà s’ensenyança en “lengua mallorquina” (1802). Només d’ençà de lo que se coneix com a Renaixença Catalana, que orbita entorn des Jocs Florals de Barcelona, se comença a parlar de “català” –un terme acadèmic i de caire elitista– per referir-se a una llengua independent i comuna que també xerren valencians i balears, enmig de moltes controvèrsies[3].

c. es mateix Institut d’Estudis Catalans (IEC) reconeix es mallorquí com a subdialecte des balear, i aquest com a dialecte de sa llengua catalana. No reconeix en canvi es manacorí o es llosetí. Per tant, des des mateix moment que s’IEC xerra de subdialecte (i/o dialecte), reconeix característiques comunes en es parlar de tot Mallorca (i de ses Balears) a la vegada que reconeix unes diferències respecte d’altres dialectes com puguin ser es català central, es valencià o es rossellonès.

d. si hi ha un cappare de sa doctrina catalanista a Mallorca aquest és Tomàs Forteza[4] (1838-1898). Deixeble de Marià Aguiló, Forteza teorisa es catalanisme en uns termes que encara són vigents avui en dia i que mai més seran discutits pes seus seguidors: unitat de sa llengua, postergarció des dialectes i aposta per una llengua literària. Es seu deixeble més destacat serà mossèn Alcover, que se convertirà a ses seves tesis de sa unitat de sa llengua. Idò bé, es mateix Forteza començarà una gramàtica de ¡llengua mallorquina! l’any 1881, un projecte de gramàtica que serà premiat per s’Ajuntament de Palma. Aquesta gramàtica, inacabada i pòstuma, serà editada l’any 1915 com a Gramática de la Lengua Catalana. Un pic més se demostra, inclús entre es pares fundadors catalanistes, sa categoria lingüística des mallorquí com a denominació de sa nostra llengua[5].

e. a l’any 1926, el govern del general Primo de Rivera va crear per reial decret vuit noves cadires acadèmiques a sa Real Academia Española de la Lengua[6] (RAE), dues per a sa llengua gallega, dues per as basc i quatre per as català. Entre aquestes quatre, dues correspongueren a Catalunya, una a València i una altra a Balears per defensar sa varietat mallorquina-balear. Francesc de Borja Moll conta que mossèn Alcover era es gran favorit per fer-se amb so setial balear però finalment qui l’ocupà fou Llorenç Riber[7]. Una vegada més veim com una institució com sa RAE reconeixia sa singularitat mallorquina.

f. de fet, fins fa ben poc sa categoria des mallorquí-balear era indiscutible. Així, fins a l’any 1959 sa Reial Acadèmia Espanyola encara s’hi referia com a “lenguas diferenciadas y no dialectos”[8].

[1] Massot i Muntaner, Josep, Els mallorquins i la llengua autòctona, Barcelona, Curial, 1972, pp. 13-40
[2] Massot i Muntaner reconeix que, ja en es segle XV, hi havia humanistes que ja xerraven de “vulgar materno e malorquí” encara que n’hi havia d’altres que usaven d’altres denominacions com “pla català” o “llemosí” (ibid., p. 15)
[3] No entrarem aquí en debat sobre ets orígens des mallorquí, una qüestió tan apassionada com estèril. Només direm, a títol d’exemple, que es pare de sa Romanística Europea i de sa Gramàtica Comparada, Fiedrich C. Diez, dubtava que es català fos una llengua romànica independent de s’occità (1854). Dos anys després canviarà d’opinió. I quinze anys després, tornarà a canviar de parer. És indiscutible que, durant la Reinaxença Catalana i després, sa relació des català amb so llemosí era un tema candent. Tal com indica Massot i Muntaner, Josep, op. cit., a sa seva famosa Lletra de Convit (1901) que convidava a sa redacció d’un Diccionari de la Llengua Catalana, Mossèn Alcover encara defensava sa relació entre es català i es provençal. Per comprovar que no era una qüestió irrellevant ni menor, encara a l’any 1934, Pompeu Fabra firmava, amb altres, un al·legat titulat “Desviacions en els conceptes de llengua i pàtria” on combatia ses teories occitanistes.
[4] Forteza, Tomás,Observaciones generales sobre la lengua materna, Museo Balear, 1886. Sa importància doctrinal de Forteza dins es moviment catalanista és reconeguda per Massot i Muntaner, op. cit., pp. 49-52.
[5] Resulta molt curiosa sa manera com es catalanisme minimisa totes aqueixes evidències que demostren sa categoria històrica i lingüística des mallorquí. Segons ell, es mallorquins haurien perdut de vista sa seva vertadera identitat durant sa grisa època de sa Decadència i no haurien estat conscients de sa seva realitat lingüística fins que es poetes mallorquins de la Renaixença Catalana, encapçalats per Marià Aguiló, els obriren ets ulls, enlluernant-los amb sa resplandor de sa veritat. Fixau-vos en s’analogia amb ses ciències naturals (física, química) on es científic natural descobreix es secrets de l’Univers que romanien amagats i ocults per a tothom. Però més sorprenent encara és s’època en què aquests il·luminats veuen sa llum enmig de sa ignorància i sa incultura des poble, una època en què es considerats pares de la Reinaxença com Aribau encara xerraven de llemosí i on sa “comunitat científica” de llavonses, per dir-ho en termes actuals, encara tenia molts de dubtes que es català fos una llengua romànica independent de s’occità.
[6] Que passava a ser Real Academia de las Lenguas Españolas en donar entrada an es gallec, es basc i es català.
[7] Miracle, Josep, Pompeu Fabra, Barcelona, Delos-Aymà, 1968, pp. 539-540
[8] Boletín de la Real Academia Española de Septiembre-Diciembre de 1959, acta de la sesión plenaria, tomo XXXIX, cuaderno CLVIII, p. 494

(2): Quan mos diuen que es mallorquí no té gramàtiques ni diccionaris…

Es fet que es mallorquí no tengui cap codificació normativa moderna, consensuada i respectada és una anormalitat que respon a interessos polítics i an es poc respecte que sa classe política balear ha demostrat cap an es poble mallorquí. Per poc que repassem sa història (que no comença amb sa gloriosa Reinaxença de ses lletres catalanes, per cert) veurem com es mallorquí sí ha tengut gramàtiques i diccionaris.

Joan Fiol acabà una Gramática llatina des Semperi, traduïda en mallorquí l’any 1651. Antoni Balaguer, franciscà observant, escrigué un Diccionario de los vocablos de la lengua mallorquina y su correspondencia en la española y latina, manuscrit que se conservava en es convent de Sant Francesc[1]. Antoni Oliver (1711-1787) escrigué un Vocabulario trilingüe, mallorquín-castellano-latín, manuscrit que se conserva a sa biblioteca de Montserrat[2]. S’agustí Joan Facund Sureda (1734-1796) escrigué un Diccionario mallorquín-castellano-latín, manuscrit que no s’arribà a publicar[3]. Ramon Fortuny (1739-1812) no acabà un Diccionario mallorquín-castellano[4]. Francesc Mayol tampoc conclogué es seu Diccionari mallorquí, castellà y llatí[5]. Josep de Tugores Zanglada (1767-1831), comte d’Aiamans, escrigué un Diccionari de la llengua mallorquina i una Ortografía mallorquí-castellà, obra inèdita[6]. Fra Antoni M. Servera publicà la Nueva Ortografía de la lengua mallorquina, explicada en español para su más fácil inteligencia i també presentà una Gramática de la lengua mallorquina a la Real Sociedad económica de los amigos del país[7].

Es misser Joan Josep Amengual publica una Gramática de la lengua mallorquina l’any 1835 i la reedita l’any 1872. També publicarà un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-1878). Es franciscà Pere Antoni Figuera publica un Diccionari mallorquí-castellà (1840), reeditat l’any 1991. Jaume Pujol enllestí poc abans de sa seva mort unes Observaciones sobre la ortografía mallorquina (1850), conservades en un manuscrit de sa Biblioteca de la Sapiència[8] a Palma.
I ja ben entrats en es segle XX, Francesc de Borja Moll publicarà una Ortografia mallorquina l’any 1931, uns Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics (1937) i un Vocabulari mallorquí-castellà (1965). Llorenç Vidal publicarà sa seva Petita ortografía balear (1960). Per no dir res des Diccionari Català-Valencià-Balear de Mossèn Alcover.
Tota aquesta col·lecció, no exhaustiva, de diccionaris i gramàtiques en mallorquí, s’ha de considerar natural i lògica ja que, al llarg de totes aquestes centúries, tothom a Mallorca tenia plena consciència de xerrar mallorquí.

" La llengua d'aquí no és el català, és el mallorquí "
- Català a Catalunya

A Mallorca, en bon mallorquí ...
Es Català a Catalunya !!

http://www.youtube.com/watch?v=-y56iRuHLuE

@ arg i d'altres mallorquins traïdors i renegats que posen es cul a l'Principat

Au tirau per envant que sou com una botifarra trossejada fes-t'ho mirar ..vos ho heu de fer mirar crec és molt seriós lo vostro.....sou uns radicals fanàtics enverinats amb es cacalanisme. Set eren que l’aguantavan i encara pixava tort...

¿ Es plantegen ses puces si són propietàries de ca !! Acas no sa pot considera una colonizació i un extermini sa conquista den Jaume I de Aragó, no de Catalunya ?

A Mallorca, en bon mallorquí ...
Es Català a Catalunya !!

Cadascú sap sa sabate a on li mossega..

Es ben vere que sa gent jà no fá càs a n’aquets individuos, venguts amenos desde que es riu de subvençions s’han acabat, però no deixa de esser preocupant lo que passa a n’aquesta terra amb aquets pinpollos. No se si lo que els hi passa a nes catalanufos sigui un virus que els transforme en zombis catalanufos a ses ordes d’en Mas ò del “ President de presidents” ( Sr. Pujol), No porem permetre que aquets catalanufos traidors seguesquin impossant i envenenant ses nostres rèls, mallorquí, menorquí i eivissenc...Barco..!!! Quins estudis s'han fet sobre ses modalitats? Per què no s'investiguen ets abusos comesos contra elles durant aquests 30 anys?

OCB és lo mateix que OCC mallorquins traïdors i renegats que posen es cul a l'Principat

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

A Mallorca, en bon mallorquí ...
Es Català a Catalunya !!

http://www.youtube.com/watch?v=-y56iRuHLuE

I què voleu, que en bielet quedi sense feina? Si planta cara a n'en Koserra i el treuen des partit, a on se n'ha d'anar, a fer de camioner?

Per dignitat, el poble ha d’exigir la dimissió del seu Batle. Una persona falsa o hipòcrita no pot representar la voluntat de la majoria de sa gent de Sa Pobla.