Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques.

Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució, cosa que interpreten com l'enèsima agressió del Govern al català, i la consegüent "necessitat de defensar la nostra llengua". El batle de Santa Margalida, Miquel Cifre, admet que encara no s'ha posat en contacte amb cap dirigent de l'IRL, però assegura que està "fermament decidit" a demanar-hi l'entrada. El Consistori aprovarà en el proper ple una moció que legitimi l'equip de govern a emprendre les accions necessàries per fer-ho. "No aprovarem mocions testimonials que quedin en paper banyat, volem implicar-nos-hi de facto, participar-ne en la gestió. [...] Veim atacs de l'extrema dreta i hem de defensar-nos", hi insistí Cifre, un dels batles més crítics amb la línia ideològica de l'Executiu de José Ramón Bauzá.

Rafel Fernández, primera vara de Capdepera, posà també l'èmfasi en les dificultats jurídiques que podrien sorgir a l'hora de trobar la fórmula legal per ingressar-hi. Jaume Alzamora, el batle d'Artà, estima que la solució podria ser crear una xarxa de municipis adherits, el mateix que han fet els pobles i ciutats del País Valencià que actualment en formen part. Els batles de Porreres, Bernat Bauçà, i Algaida, Xesc Miralles, expressaren també la intenció d'entrar-hi.

Divisió política?

De moment, sols han transcendit que tenen la intenció d'entrar al Ramon Llull consistoris governats per partits distints del PP. Hi ha socialistes, independents, convergents, Pastor i els seus. Pot donar-se per fet que Petra, Santa Maria o Esporles, en mans del PSM, faran també passes per entrar-hi. Es pot preveure -si les condicions econòmiques i jurídiques ho fan possible-, per tant, una onada de municipis demanant-hi l'adhesió.

Caldrà veure si algun consistori popular s'hi afegeix. Els antecedents més immediats que podrien ajudar a preveure com aniran les coses són els de les votacions a la llei de la funció pública, la que arracona el català a l'Administració. Aleshores, el PP actuà dividit: per una banda, hi havia els batles i regidors que, fos perquè així ho consideraven o forçats per José Ramón Bauzá, votaren en la línia del president de la formació, partidaris de rebaixar l'estatus legal del català. Alguns regidors es desmarcaren d'aquesta línia. Són els que, en els plens, o bé feren vots particulars (Sencelles, per exemple) o preferiren sortir de la sala per no votar contra la llengua pròpia. A Artà, on dia 27 de novembre es va votar una moció per demanar al Govern que reconsideràs la decisió de sortir del Llull i on s'avalava impulsar una xarxa de municipis balears que hi ingressin, l'únic regidor del PP que hi era present se'n va abstenir.

Cal tenir en compte, així mateix, els consistoris que tenen un batle del PP sostingut per edils d'altres formacions polítiques, com a Sineu o Sant Joan, per exemple. Dins aquest grup, també hi entren els ajuntaments amb un govern format únicament per membres de PP però en minoria, com a Llubí. Basta dir que a les façanes dels tres ajuntaments esmentats hi ha un llaç quadribarrat, un senyal de rebuig a les polítiques de Bauzá contra el català.•