El municipi mallorquí de Vilafranca de Bonany ha registrat la passada matinada un terratrèmol de magnitud 1,8 en l'escala de Richter, que ha estat sentit pels veïns de la localitat de Porreres amb una intensitat de 3 sobre 12, segons ha informat Europa Press el director de la Xarxa Sísmica Nacional de l'Institut Geogràfic Nacional, Emilio Carreño.
Així, ha detallat que el terratrèmol s'ha produït a les 02.19 hores a una profunditat de 12 quilòmetres, raó per la qual, malgrat l'escassa intensitat, ha pogut ser sentit pels ciutadans de Porreres, sis dels quals han cridat l'Institut Geogràfic Nacional per advertir que s'estava produint un terratrèmol, si bé no ha causat cap dany.
Concretament, l'epicentre del terratrèmol s'ha produït a dotze quilòmetres de profunditat de Vilafranca de Bonany en un punt ubicat a 39,55 graus de latitud i 3,05 graus de longitud i, segons ha indicat Carreño, no es descarten que en les pròximes hores hi hagi rèpliques, si bé ha assegurat que, en tal cas, seria "poc probable" que fossin sentides pels ciutadans, sinó únicament pels instruments de medició.
Historial
El municipi mallorquí de Vilafranca de Bonany ha registrat la passada matinada un terratrèmol de magnitud 1,8 graus en l'escala de Richter, que ha estat sentit pels veïns de la localitat de Porreres amb una intensitat de 3 sobre 12, segons ha informat Europa Press el director de la Xarxa Sísmica Nacional de l'Institut Geogràfic Nacional, Emilio Carreño.
Així, ha detallat que el terratrèmol s'ha produït a les 02.19 hores a una profunditat de 12 quilòmetres, raó per la qual, malgrat l'escassa intensitat, ha pogut ser sentit pels ciutadans de Porreres, sis dels quals han cridat l'Institut Geogràfic Nacional per advertir que s'estava produint un terratrèmol, si bé no ha causat cap dany.
Concretament, l'epicentre del terratrèmol s'ha produït a dotze quilòmetres de profunditat de Vilafranca de Bonany en un punt ubicat a 39,55 graus de latitud i 3,05 graus de longitud i, segons ha indicat Carreño, no es descarten que en les pròximes hores hi hagi rèpliques, si bé ha assegurat que, en tal cas, seria "poc probable" que fossin sentides pels ciutadans, sinó únicament pels instruments de mesurament.
D'altra banda, ha recordat que l'activitat sísmica a les Balears és "relativament petita" i "superficial"; és a dir, que es produeixen a escassos quilòmetres de profunditat. Això provoca que, malgrat que tenen poca magnitud, puguin ser sentits pels ciutadans.
Carreño ha indicat que l'últim terratrèmol sentit a les illes es va produir el 2010 al sud-oest de Calvià, amb una magnitud de 3.0 en l'escala Richter i una intensitat màxima de 4, si bé aquest va tenir el seu epicentre al mar.
D'altra banda, el major terratrèmol que s'ha registrat a l'arxipèlag balear es va produir el 1851 a Palma i Marratxí, amb una intensitat de 8 graus en l'escala de Richter i que es va poder produir en una falla de les localitats mallorquines de Bunyola o de Sencelles.
Posteriorment, el director de la Xarxa Sísmica Nacional ha assenyalat que el 1925 hi va haver un altre terratrèmol al sud-oest de Mallorca de 4,3 graus de magnitud i el 1978 es va produir un altre de 4,2. En aquest sentit, ha manifestat que aquests fenòmens es poden relacionar amb algunes estructures que s'introdueixen al mar, ja que tots aquests terratrèmols van tenir el seu epicentre al mar en direcció sud-oest.
Terratrèmols constatats des de 1660
A més dels esmentats terratrèmols, Carreño ha recordat que anteriorment, també es van produir altres a les Balears, encara que per aquella època, no hi havia instruments per mesurar-los. Així, ha destacat el que es va registrar en 1660 a Palma i Camps i el que es va produir el 1721 en Selva, si bé ha necessitat que aquest últim no és gaire clar que es tractàs d'un terratrèmol, ja que "alguns el qüestionen assegurant que es va tractar d'un fort lliscament de pendent".
Finalment, Carreño ha revelat que anualment, entre la península i les illes, Espanya registra un total de 3.600 terratrèmols, si bé ha insistit que aquests fenòmens són "molt poc freqüents" a les Balears, a causa de la seva "baixa sismicitat".
