muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
11°

“Un part dels nostres clients ve a cercar pa com qui va a missa”

Ens interessa molt aprofundir en tot el que és l’alimentació ecològica”

Albert fa pa. Comença obtenint ell mateix la seva pròpia farina i tot ho elabora a mà i amb productes ecològics. El resultat és excepcional.

Què feis a Ecoforn, Albert?
A mi m'agrada fer coses que m'agraden: poder obtenir diferents productes elaborats per nosaltres i donar una alternativa als productes industrials. Ara feim, sobretot, pa ecològic i derivats. El forn el va començar Britt Müller, però ho va haver de deixar i em vaig decidir a agafar-lo. A partir del pa, anam tocant altres coses, però el tema del pa n'és el principal. Ara, som tres persones que hi feim feina.

Quines elaboracions noves provau en l'actualitat?
La kombutxa és un d'aquests productes que ens agrada preparar. És un te fermentat, sense alcohol, una beguda enzimàtica que ve de temps molt antics i que procedeix de Mongòlia. És una simbiosi de bacteris i fongs, una espècia de quefir. Fa 10 anys que hi experimentam. Es pot optar per fermentacions a diferents temperatures i obtenir-ne un producte més sec, més dolç o més àcid.

També treballau amb materials inorgànics?
Sí, les orgonites són pedres que hi actuen de reequilibradors energètics. Tenen un efecte ionitzador. Són eficients i es noten millores com la desaparició de l'estrès, el fet de deixar de consumir pastilles, de poder dormir... Es fan amb resina, metall i quars.

I el pa com l'elaborau?
Per fer-ne empram, sobretot, espelta ecològica. És un dels cereals més antics que hi ha. Se'n treu una farina més alcalina i el pa no és tan àcid i resulta molt bo de digerir. El cos ho tolera molt bé. Britt ja ho feia així i hem seguit la seva tècnica. L'espelta ve d'Alemanya, que n'és un dels grans productors. Feim proves amb la xeixa i amb altres cereals autòctons.

Com treballau el cereal?
Tot ho faig a mà. La farina també la molem nosaltres i depèn molt del gra. Si l'elabores tu, surt molt homogènia. Hi faig servir diferents espeltes perquè la combinació em surti més bé. Has de fer proves fins que n'obtens el resultat adequat.

Quin tipus de pans teniu?
En preparam amb pipes, amb tomàtiga, amb nous, amb sèsam, amb ametla... I en feim amb llevat i sense llevat. Per substituir-hi el llevat, empram un carbonat natural tolerat per la gent que no accepta el llevat. Allò que ens demanen més són els pans amb pipes. Tot són pans de motlo. El de motlo és molt pràctic de menjar. Té els seus avantatges. També elaboram cocarrolls, magranetes, pastissos... Sobretot, però, feim pa.

Com és el pastat i tovat del pa?
Feim tovar el pa, per ajudar-ne la fermentació i millorar-la, de 4 a 5 hores. Si ha tovat més bé, el digereixes més bé, perquè les llevadures s'han consumit i puja millor. Després de la darrera pastada, el posam dins el motlo i s'acaba d'estufar dins el forn.

Feis pa cada dia?
Enfornam tres dies a la setmana. Després, en feim la distribució per botigues de productes biològics i en forns i els dissabtes anam al mercat de Palma. Oferim un producte molt diferenciat en un moment en què hi ha molta gent cansada del pa prefabricat i industrial.

Trobau interès pels vostres productes?
Hi ha molt d'interès. Hi ha molts de consumidors que els valoren. Fins i tot trobam forners que el volen tenir a la botiga per atendre'n la demanda. Del nostre pa, la gent en gaudeix. Una part dels qui el compren el tenen com un petit luxe. L'altra part és gent que sap que els va molt bé per al cos i el vénen a cercar com qui va a missa.

Com va el mercat ecològic de Palma?
El mercat de Palma va bé, es comença a animar. La gent encara el coneix poc i ara es promociona. Ara fa un any i una setmana que es va obrir. El consumidor veu que allà hi ha uns productes molt diferenciats en qualitat.

Teniu més projectes en marxa?
Sí, ara començarem a elaborar confitura. Ens interessa molt aprofundir en tot allò que és l'alimentació ecològica. També treballam amb les algues com a aliment. La intenció és aconseguir un rebost bastant divers de productes que no són habituals. Si es va investigant i provant, es podran dur a terme molts més cultius dels que es practiquen i seran més rendibles per als pagesos. La gent ha d'aprendre de fer coses noves i de produir-les bé.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.