Llucia ha emprès un projecte difícil: recuperar la possessió de les Fontanelles i fer-la rendible. D'il·lusió i dedicació, no li'n falten.

Quina és la vostra professió?
Som apotecària. Vaig estudiar Farmàcia a Madrid, però sempre m'ha interessat el tema de l'alimentació i, durant la meva estada allà, va ser un tema molt present. A les ciutats, no és fàcil menjar bé ni trobar aliments sans, i això em preocupava.

D'on surt el vostre interès per l'agricultura?
El meu padrí va comprar les Fontanelles i de petits hi veníem. Després de la seva mort, tenia la sensació que la finca no estava ben duita i que s'anava morint. L'estimam molt, aquesta finca, i jo ja no hi venia per no veure-la. Va ser aleshores quan ma mare em demanà que en tengués esment. Tots els germans sempre n'havíem parlat, comentàvem la idea de posar-hi un agroturisme i finalment hem pensat prioritzar-hi l'activitat agrícola, però aplicant criteris de permacultura.

Com heu conegut la permacultura?
Vaig assistir a una conferència de Darren Doherty i vaig decidir posar en marxa un projecte agroecològic basat en la permacultura. M'agrada molt la feina feta d'aquesta manera: rotació de conreus, pastors elèctrics per moure el bestiar, ús de cereals i lleguminoses per alimentar els animals i retornar a la terra la fertilitat perduda.

Què us interessat més de la permacultura?
La idea que hem de regenerar la terra. La zona de les Fontanelles estava deixada i en la permacultura hi he vist una porta oberta per millorar-la, per "donar-li menjar" i fer-la més fèrtil.

Com són les Fontanelles?
Tenen devers 40 quarterades. Hi tenim fruits secs i ovelles, amb un hort de tarongers, i el projecte és posar-hi gallines i sembrar fruiters, combinant ramaderia i agricultura. Orientam la finca a la producció de carn, ous, fruita i verdura i volem elaborar confitures. En una finca com aquesta hi han de conviure diferents cultius.

No són coses massa diferents?
Preparam un projecte global en el qual cada cosa té una funció. Amb la presència dels animals i el seu fems, la terra es regenera. Passa igual amb les gramínies i lleguminoses, cereals i farratges per als animals. Així es tanca la roda sense sortir de la finca. Tot s'aprofita.

Com serà la comercialització?
La volem fer a la mateixa finca i, després, l'objectiu és recórrer molt a internet. Es tracta de cobrir àmbits del mercat que estan poc atesos. Pensam treure productes atractius i diferenciats. Ens adreçam a la gent que vol un menjar sa i de qualitat i, per aquest motiu, volem tenir una diversitat de producció que permeti que vénguin a fer la compra de la setmana.

En quina fase estau ara?
Hem començat just ara i estam organitzant la finca: n'arreglam instal·lacions per posar en marxa el projecte. Es tracta de produir terra, d'anar donant vida a aquest camp i de veure com funciona la finca. Abans era molt productiva. D'altra banda, l'entorn és molt interessant i fa possible que la visita sigui, per si mateixa, una activitat atractiva.

Quin tipus de ramaderia voleu criar?
Volia posar ovelles per fer llet, però ara el que cerc són ovelles de bona aptitud càrnica. Les gallines van dins galliners mòbils. Sempre es mouen, amb la finalitat de menjar molt de verd i molts de cereals. Si tot el temps es mouen, la carn és més bona i els ous també són millors.

I els fruiters?
M'interessa que produeixin bona fruita i, per aquesta raó, els he de donar tot el que necessitin per poder créixer. M'agradaria trobar-ne varietats òptimes, perquè la terra és molt bona. Ara, exsecallarem a les totes. Vull que tot això torni a la vida i, a la vegada, adaptar-ho al consumidor oferint-li molta qualitat.

Pensau dedicar-vos a aquesta feina?
M'hi incorpor com a agricultora jove i el meu objectiu és poder viure de la finca. Una altra persona m'ajuda a planificar les feines. Ara és quan és pitjor, perquè no en veus encara el resultat.

No serà massa feina?
Sí, tenim molta feina per endavant, però em fa ganes. A mi m'agraden els reptes. I també hi ha un valor sentimental que m'empeny a procurar que la finca estigui bé, a treure'n productes de qualitat i a poder ser competitius en els preus.